Aprofitant aquests dies de baixa aquí deixo un post que tenia preparat sobre la zona de la Moratona. És un post per a fanàtics, ja que pot resultar avorrit i llarg per a altra gent. Simplement dir-vos que qualsevol aportació, crítica o informació serà ben rebuda...
La zona compresa entre la vall del riu Congost i la plana Manresana està donant lloc a un conjunt d’escoles d’escalada de variada qualitat. Algunes d’elles realitzades amb molt d’esforç i amb pocs anys de vida (Calders, amb els seus dos sectors), altres amb força història i diverses concepcions (Montbrú), escoles ideals per l’estiu amb vies d’alt nivell (Collsuspina, amb els seus tres sectors), petites parets amb vies per curtir-se (zones properes a Centelles), i una escola a la que li tinc especial carinyu, la Moratona.
En aquesta escola propera al poble de Moià hi trobarem una quarantena de vies de grau mitjà – alt, sobre un peculiar calcari que fa que les vies a vista estiguin reservades per als mega-forts. L’equipament excel·lent, en part gràcies al Tati i l’Albert, així com altres equipadors de la zona, normalment parabolts amb bona reunió i algun spit aïllat. Les vies són curtes, entre 6 i 15 metres i el grau no es regala. L’entorn és idíl·lic, amb sol tot el matí i ombra a les tardes, segons l’època hi anirem quan ens convingui, com el mateix Tranki diu, “...ambient canadenc...”
A les fotos podem veure al Toni a la Guerrillera,
en Mohawk a El Monte de Venus i a Cacatúa, i
finalment en DJ a la Malalts Manresans.
Per arribar cal agafar la carretera N-141 des de Moià i direcció Manresa. Al Km 24 hi ha un cartell indicant el camí a Bussanya, nosaltres agafem la pista del costat oposat. Recorrem en baixada uns 100 m en bon estat i podem trobar petits parkings de 2 cotxes al costat esquerra de la pista. Si portem un cotxe alt i no hi ha fang a la pista podem seguir-la durant 1 Km, fins una explanada al costat dret del bosc. D’aquesta esplanada ja es veuen les parets a la part superior. Cal agafar un corriol de suau pujada que ens porta a elles en 5 minuts, aquest surt del costat esquerra de l’esplanada, tocant a la pista.
Comentaris sobre les vies: (No absent d’errors)
A partir de les ressenyes ampliades d’un Escalar especial Catalunya us comentaré o us faré arribar els comentaris d’altra gent, sobre les vies de l’escola. Moltes no les puc fer per falta de grau, però de les que he fet o provat us faig cinc cèntims.
La primera via que trobem al sector (esquerra) és la Cacatúa, un magnífic 6c (6b+ antigament) amb una entrada desplomada de forats (i peus relliscosos) i una entrada a la reunió per placa tècnica. A l’esquerra hi té una via amb un sol spit que no té pinta d’estar acabada.
Just a la seva dreta neix una via que fa una travessa horitzontal buscant els forats més gruyere de la paret (40), aquesta és la Porca Misèria, un 6b+ del Nando Bustamante. Una mica més a la dreta d’aquesta trobem un assequible 7a, El monte de Venús, super recomanable la sortida del sostre, descans bo i una placa fina fins la cadena. En la següent clariana del bosc hi trobem com a mínim un projecte de grau elevat, i que per l’estat de les preses sembla que no es prova gaire, també la magnífica via Burru, un 7b+ amb unes entrades regleteres, tot un arc fissurat i sortida a la placa amb pas de bloc, així com la seva veïna, Rasputin, un antic 7a+, on hi predominen els passos fins de difícil col·locació.
A partir d’aquí comencen uns bombos que es superen tots amb llargs passos de bidits i monodits, vies molt a bloc, de las que sols he tret la Panxeta i la Brut Natural, la primera d’elles amb una presa molt lesiva per sortir del sostre. Molt recomanables totes si tenim el grau i ens agraden les vies explosives. Gairebé tocant a la Guerrillera, la via més assequible de l’escola, un magnífic 6a de fissura que no es regala, hi ha equipat un bombo amb passos que semblen infernals, no tinc dades sobre aquesta via, sols se que s’hi amaga la ma d’en Willow darrera aquesta línia (41). Gràcies a que Guerrillera comparteix reunió amb Galant, podem provar aquest tècnic 7a+ amb una placa de petites regletes.
A la dreta del diedret que separa una mica la paret hi trobem les vies reines de l’escola, tot i això la primera és molt rara, Rata Sabia, un 7a concentrat en una sortida de cantells roms al sostre de dalt, reunió cutrilla per la zona. A la dreta d’aquesta hi trobem un altre clàssic, Malalts Manresans, un 6b on tampoc es regala res, unes bones llastres a l’inici i un tram de difícil col·locació per xapar. Però si realment voleu flipar, just a la dreta d’aquesta hi trobem la Climbing Laden, un 7c o 7c+ en el que no es poden tocar les preses de la seva veïna, segons comentava l’Esteve Santacatalina. Jo encara no se com es poden aixecar del terra, otros mundos, otros niveles...
La primera ressenya de la Moratona, en un Extrem.
Seguidament trobem la Falta de Gan, antigament 7b+ amb un parell de pedres sikades que han estat recentment eliminades i encara no s’ha encadenat. La Magia Blanca, una obra d’art amb un pas sobre roms difícil, la Xitxarra Assasina, un 7c+ amb un final tipus Bain de Sang, i que comparteix l’última assegurança amb El Crit del Garrí Guerrer, una via súper tècnica i amb uns passos finals força aleatoris (si anem amb el grau justet, com és el meu cas). A aquestes vies li segueixen el binomi Handicap, amb una fissura a mode de sostre amb invertits i placa fina, i la repetida Sacapel·lo, que ens guarda per al final el seu pas més complicat, tibant a mort d’un bidit per arribar a la lleixa de sortida amb passos Fontainebleau (i és que em flipo sol, eh!).
És en aquesta zona més desplomada de la paret on recentment s’ha equipat la Sex Pitols, una difícil línia que ha donat peu a la controvèrsia al fer un ús abusiu del sikadur (veure foro Caranorte). També hi trobem un 7c amb una entrada de petits cantells, Sing-sing, tot i que no l’he provat mai a simple vista es veu més humà que Climbing Laden (ara estic utilitzant la famosa tècnica inventada per Ben Moon davant de Action Directe, valorar una via sense fer-la, je,je...). A la dreta de Sing-sing hi trobem el 8a galàctic de la zona Muts i a la Gàbia, d’aquesta tampoc us puc dir gaire cosa, a part de comentar la seva duresa, potser millor que si algú que l’hagi fet es passa per aquí ens ho expliqui (eh Uri!)
Mohawk a Galant, 7a+
A la dreta d’una de les vies més dures de l’escola hi trobem la clàssica Sika-pika, un 7b+ amb un pas central força dur, vaja! la tònica de l’escola. Per sort una variant per la dreta ens facilita el muntatge de la via. A partir d’aquí la paret canvia, ja no és tan desplomada i la dificultat està concentrada en passos tècnics sobre plaques grises, tot i això encara ens queden dues magnífiques vies, la súper explosiva Cutrelux, on una entrada de petites regletes ens depara un descans cinc estrelles rematat amb una sortida per un desplomet amb l’assegurança una mica per sota d’on voldríem. Aquesta via es pot muntar des de la seva veïna, la Caput, antigament un 6c+ clàssic de la zona, però fa poc va petar un cantell i jo encara no l’he encadenat, o sigui que mínim 7a. Entrada a la via difícil i entrada a la reunió més que curiosa, la resta té bons cantells.
A la dreta d’aquestes vies hi podem trobar una de les poques alternatives assequibles de l’escola, de recent creació, El Passarell (42) és un 6a+ on podrem gaudir pinçant llastres, més maca del que sembla a primera vista. Després trobem la Bloqueig d’Esfinter, un 7a+ amb un pas concentrat de placa per acabar una placa vertical, pura finura. Tot i això, abans de la Bloqueig d'esfinter, en Tati ha equipat recentment l'Ovella Negra un 7a/a+. La següent via del repertori és la Sin Sostén, amb una entrada lletja a primera vista però que amaga una de les millors vies de l’escola en el seu grau. Així que ens toca ignorar la primera assegurança, un vell spit oxidat, i la mata de farigola que té per sobre, per poder gaudir d’una excel·lent placa de regletes, bidits i forats gegants a la part de dalt. Tot això sempre que estem a l’alçada del pas de bloc per superar el desplom inicial. Després de la Sin Sosten, el mateix Tati ha equipat un bonic 6c (43) que s'anomena La Marabunta, potser dedicat a la reunió de gent que es va crear a la Moratonada (4/5/07).
De la Sin Sosten a la Ninjes pudents hi ha un seguit de vies que ara sóc incapaç de recordar si les he fet o no, bé la Homo Erectus ja us dic que no, però les altres crec que si, tot i no recordar res de res. Si el company Jortx es passa per aquí segur que ens pot fer cinc cèntims.
DJ al Monte de Venus i Mohawk començant una típica
via desplomada de l'escola.
Ninjes Pudents, una via que sempre m’ha costat més del que indica el modest grau, i és que l’entrada no és gens fàcil. Millor començar per les seves veïnes, Cultisme i Mort els ideals visca el diner, amb entrades atlètiques i un final desplomat per xapar la reunió, vies maques.
D’aquí cal seguir un corriol a la nostra dreta, fins que trobem una pedra gran al mig del camí (actualment hi ha una fita) cal baixar per sota d’ella i seguir endavant, tornem a recuperar el corriol que ens porta a les Plaques del Sol Naixent. Com diu el nom, sector força assolellat i amb 8 vies, gran esplanada ideal per a la quitxalla.
D’aquesta zona sols he fet la Síndrome Post-Orgasme, i la recordo com una via amb passos força fins, en una espècie de diedre molt obert. També us puc recomanar la Pelleringa i la Rudo Alpinista que comparteixen entrada per pujar damunt d’una feixa inicial, les dues vies de forats i bons cantells. Aquesta entrada també és utilitzada per la Falòcrata, que no he fet, tot i que se que existeix una entrada directa des de sota la feixa oberta pel Willow i que es diu Farlòpatra (44), d’una dificultat de 7a. A la dreta de la mateixa feixa, podem entrar fent un passet de bloc per la dreta, hi ha la Sinequanno, un 6c amb una entrada atlètica per unes fissures i després continuïtat sobre forats.
A la dreta de les Plaques del Sol Naixent hi queda una via, aquest sector s’anomena l’enclusa i la via restant es diu Humitats Càrniques, tampoc us puc dir res d’aquesta perquè mai l’he fet.
Doncs fins aquí aquest resum fanàtic de la magnífica zona de la Moratona, sols recomanar-vos una visita en un bon dia d’hivern i en especial que respecteu la tranquil·litat i el paisatge de la zona.
Agraïr la col·laboració d’en Jortx en la realització d’aquest llarg post.
Actualitzacions dels bloggers:
En Jortx ens diu el següent: La Sensual y Santa i la Desig són un parell de 6b's gens regalats. Són tècniques i amb cantu petit, regletes i algun arqueig malparit. La Desig no l'he provat (de fet és l'únic 6b de la Moratona que em falta) però he vist algú provar-la i déu ni dó!
Via 43 de les ressenyes Mohawk 6c (5 parabolts): M'he quedat a la quarta xapada a l'intent a vista... i és que aquí hi ha el crux de la via. Comença amb uns passets fins cap a un mega-forat moratonenc, llavors flanqueja a la dreta amb bons reposos. Aquí, en ser tan nova la via, està plena de sorra/líquen enganxat a la paret, cosa que dificulta el pas llarg d'un bona dreta cap a un cantu pla, bastant precaris de peus. Un cop pillat el pla ja és parir-li morro per aixecar-se. Una via guapa com és habitual en el sector.
Un bou ens comenta: El projecte a l'esquerra de la Guerrillera es diu Sant Benet Connection (41) i la van equipar l'Alex Manubens i el Willow. Diria que encara no l'ha encadenat ningú i pots comptar que deu sortir de 7c en amunt...
El planning del dia era fer la Drag Gos per escalfar i després la Quira, però la cosa ha anat canviant sobre la marxa. Per escalfar ja hem fet la canal del Joc de l'Oca (algun dia algú prendrà mal de veritat, cada cop patina més!). Amb la Drag Gos no hem escalfat gaire, ja que el sol que feia avui no donava per a més. Tot i això la via ens ha semblat molt maca, molt ben assegurada i amb bona roca. Això si, no se si era pel fred o no, però jo crec que el 6a+ si que està ben posat...
I com que feia molt fred i les assegurances de la Quira no estan tan seguides com a la seva via veïna, ens hem despenjat i hem tret el llarg de 6c+ amb la corda per dalt. 40 metres de pura continuitat, amb bons forats, però passos llargs, força maco. El més dur és a la sortida del desplom, després ja decau la dificultat. Podeu veure, a les fotos superiors, en Mohawk a la part final del llarg.
