Fa uns dies vam baixar cap a terres tarragonines per combinar una mica d'esportiva amb alguna d'aquelles vies de quatre llargs a les que fa mandra dedicar expressament una jornada.
 |
| Alba al segon llarg de la via Augusta |
L'objectiu era dormir a la Mussara i al dia següent, escalfar bé a la Primera de l'Estiu (Sector Taronja) i després fer la mítica Via Augusta de l'Armand i el Castellnou.
El dia es lleva ventós, rúfol i fred, però com que som molt cabuts seguim amb el pla traçat.
 |
| Alba recuperant el primer llarg de la via Augusta |
A la Primera de l'Estiu no aconseguim l'objectiu previst i en contra d'escalfar, el que aconseguim és refredar-nos més! Un servidor s'ha de penjar del penúltim spit del segon llarg perquè el 6b no el veu per enlloc... buff!, quin pas més dur en fred. Veient l'espectacle l'Alba s'acontenta amb el primer llarg...
 |
| Tercera reunió de la via Augusta |
Però de cop i volta apareix un fil de llum solar! Bien!, correm cap al peu de la Via Augusta. Emplaço dos tascons en A1 i des del segon espit torno a baixar al terra. Vinga sol!, escalfa una mica més!
Sembla que la cosa funciona, així que trec la corda i pam!, "largazo" en rotpunkt! Quina tirada més maca, llàstima de curta. Entrada d'invertits i espatlla per agafar un bon cantell i després compressió i encastaments per arribar al segon spit. D'aquí la cosa amaina i deixa pas a una bonica fissura que pugem en bavaresa (tres tascons, un C0.4, un C1 i un C2).
 |
| Hannah Montana al final de la via Augusta |
Ara li toca el torn a l'Alba, com que ha escollit els llargs de menys grau li toca barallar-se amb l'exposició. El segon llarg és mític, per la seva travessa hortizontal amb un sol bolt. Però amb l'Alba ja he après el truc: sols cal tocar-li la moral amb un simple "...si no t'ho veus, ja ho faig jo...". - Ah no!, aquest em toca a mi i el faré tan sí com sí!
A l'hora de la veritat, no té cap problema. Un llarg de peus amb roca de pel·lícula i equipable a la part final.
 |
| Rapel volat |
El tercer llarg comença amb una fissura on es pot encastar el puny sense problemes, un C3 queda una mica obert, però ràpid s'agafa el primer bolt. Després sols cal anar jugant amb la fissura que ràpidament s'arqueja i realitza un flanqueig molt maco, fàcil d'equipar i amb pas espectacular abans d'entrar a la tercera reunió (sols cal baixar una mica i no és gens complicat).
 |
| Amb el Baix Camp sota els peus |
L'últim llarg surt per uns sostres a la nostra esquerra. Hi trobem un bolt i un passet tonto per agafar la fissura, això sí, amb força pati. L'Alba arriba ràpidament i sense problemes a la reunió de la via Dels Artistes. Ràpel fins la feixa...
Un cop a la feixa descobrim que s'està muntant una "super" via ferrada que rodejarà tot el sector Taronja. Al passar per sota la paret ja havíem vist cables i esglaons per pujar directament a la feixa central però vam pensar que potser algú volia obrir un camí ràpid per a les vies.
 |
| L'Esperó Perfecte del Vermell |
No puc criticar amb gaire criteri les vies ferrades perquè n'he fet unes quantes, però fins ara sempre havia pensat que respectaven les zones d'escalada. En aquest cas, ja podeu córrer a fer les vies d'aquest sector, perquè en breu segur que teniu una munió de "nous alpinistes" tirant pedres i fotent crits a dalt i baix de la paret... innegable impacte visual obscè!
El dia següent el dediquem a fer esportiva rodejats de gent a Penya Roja (La Riba). Sembla increïble com tot i el poliment segueixen havent-hi vies tan bones en aquesta zona!
El dia següent el dediquem a fer esportiva rodejats de gent a Penya Roja (La Riba). Sembla increïble com tot i el poliment segueixen havent-hi vies tan bones en aquesta zona!
 |
| Última via del Totxo del Vermell |
I per arrodonir la setmana una visita amb l'Ozzy al Vermell del Xincarró em permet tatxar feina pendent. Deute amb l'Esperó Perfecte per cantar-li els passos en un futur a les "joves promeses", i la línia de més a la dreta del Totxo del Vermell.
Potser caldria revisar el grau d'aquesta última respecte la seva veïna (A Igualada també s'escala) o a la inversa... a mi em sembla que les separa més d'un plus, però ja sabem que això va a gustos...
 |
| Encastament incòmode a la feixa del Sector Taronja (:p) |
Cada dia una mica més taliban.... i més flipat amb coses com aquesta, felicitas Guille & Co. !
