Ñapa y sigue

Divendres passat vaig obrir una petita perla del Maresme. Va caldre una desbroçada important sota el sòcol esquerra de Roca Riera (Teià). De moment és l'única via que hi puja, però és que les altres línies són gairebé d'espeleologia amb tanta vegetació com hi ha...

Mohawk equipant Ñapa y sigue

La setmana passada em va faltar un bolt per col·locar, i és que ja he perdut el costum de posar-ne més de tres en una mateixa línia. Així que avui he tornat per afegir-lo.

Últim bolt de Ñapa y sigue

En companyia del fill pròdig de Can Bruguera, ens hem endut la primera ascensió d'aquesta línia, que sembla ser que és força bona: Ñapa y sigue, 7a.

Kueka extasiat després del pas de bloc

La via consisteix en una entrada desplomada amb una bona presa, per donar pas a la ñapa i poder prosseguir cap a una bona patata. Aquest és el pas de bloc clau de la via, que ens ha costat uns quants intents.

Kueka encarant la part final de la placa

L'entrada queda una mica comprimida amb els arbres que l'envolten, però he tret les branques més perilloses i sembla ser que no hi ha perill. Després del pas de bloc, la via es relaxa i tenim 6 o 7 metres de placa tumbada de petites regletes.

Entrant a reunió

La placa final no deu passar del V/V+, però és molt estètica i agraïda. Així que ja sabeu, una altra línia perquè la gent la gaudeixi...

Maresme Power

La nova via és la 10, la informació de la resta de vies la podeu trobar a la Guia del Maresme. I per cert, algú s'ha fixat amb el bloc que hi ha a la dreta del sòcol dret?, té bona pinta... per a futures exploracions...

PD: I si jo faig la foto, qui assegura al Kueka? :P

Gibraltar, Gibraltar, sin ira, Gibraltar...

Maig del 1992, any olímpic. A l'Extrem 54 en Luichy publica un reportatge sobre les escoles d'escalada de la tant de moda (en aquell moment) serra de Prades. En ell hi apareixen unes espectaculars fotos d'un sector de la Mussara, les Campanilles.

Issac Martínez a Visual Persuasion
(C) Luis Alfonso

Darrera de fer la via de les fotos, que no és altra que la Visual Persuasion, en Jortx, l'Ozzy, l'Espi i un servidor, baixem divendres a la nit a dormir al poble de la Mussara. Festival de furgonetes i altres éssers.

Arribada a les Campanilles

Al matí següent, amb força fred i un desgradable vent, fem dos grups, el primer marxa cap a Arbolí a fer bloc i el segon, fem un ràpid descens cap al sector de les Campanilles, barranc avall.

Jortx a Anda-Lui

Després de 30 minuts de camí ens sorprèn aquest magnífic sector, on en tot el dia no veurem ni sentirem ningú. Segurament l'aproximació i especialment el retorn (40 minuts d'intensa pujada) fan que la gent no hi vagi.

Però a nosaltres ja ens va bé. A més, les vies no estan gens polides i per la nostra alegria ho hem trobat sense perdre'ns. El camí està molt marcat, més del que esperàvem, amb petites sagetes vermelles, més que suficients.

Mohawk a Animal Ferotge

Per escalfar fem una fissura que ens sembla increïble des de sota, l'Anda-Lui. I acte seguit ens passem a la seva veïna, que a mi em sonava de les fotos de l'esmentat reportatge, és l'Animal Ferotge. A cap dels dos ens acaba de sortir, i és que amaga un pas terrorífic per entrar a la reunió... Una via 10, però sols apte per a persones amb força envergadura, oi Jortx?

Jortx a Visual Persuasion

Mohawk a Visual Persuasion

Ràpidament passem al nostre objectiu, que ens emportem al segon pegue. És una línia complicada a vista, ja que vas a cavall d'un esperó i mai acabes de saber per quin costat tirar. Això s, li donem la raó al seu aperturista: imprescindible!

Espi fent bloc a Arbolí

Per acabar la jornada, rematem amb la via més assequible del sector, Sipegotimato. I encarem la pujada cap al refugi de la Mussara. Un cop allí ens retrobem amb la resta de l'equip...

Ozzy fent bloc a Arbolí

Un altre mite de joventut al sac, je, je, je... Per cert, us he dit que he obert una via boníssima al Maresme?

Frodo 9 dedos

En el meu estat actual de letargia per l'incident del dit, he pogut retornar a l'antiga afició de redescobrir contrades maresmenques, aquest cop assessorat per un gran coneixedor de la nostra geografia, amant de les roques i millor comunicador, en Girbén.

Detall dels passos marcats i
Santuari del Corredor

Divendres al matí m'acosto aprop del santuari del Corredor, a cavall entre el Vallès Oriental i el Maresme. Després de buscar una mica, camí amunt, rierol avall, apareix amagada entre la bardissa, la Roca del Diable.

Ozzy a la 6

Me la miro una estona, faig alguna cutre foto, ja que el vent ha fet caure un pi important al davant i no hi ha forma d'enquadrar-la decentment i decideixo que quan tingui el dit bé ja li faré alguna visita, que les petites línies valen la pena. És curiós que als passos més evidents s'hi troben unes sagetes marcades amb pintura blanca. Aquí ja s'havia fet bloc fa anys, potser quan encara en dèiem anar a entrenar...

Manel encastant a la 6

Aprofito que he sortit de casa per acostar-me al santuari del Corredor, on feia anys i panys que no hi ha anava. Tot està força domesticat per l'esperit del Parc Natural, fins i tot un ramat d'ovelles al mig de la pista s'aparta tranquil·lament quan veu aparèixer el meu cotxe, però qui es pot queixar de domesticació quan jo vaig dintre d'un enginy mecànic, je, je, je...

Mohawk a la 5

Avui he aconseguit enganyar a l'Ozzy i al Manel per netejar la pedra i el seu voltant, i de pas a veure si ells provaven alguna línia per posar-li el grau i afegir-ho a la Guia del Maresme.

Mohawk començant la 4

Però després de donar-li a les tissores he decidit que si el dit no em feia mal per podar, podia intentar escalar una mica, sense fer-lo servir, al pur estil Frodo 9 dedos. Així que hem deixat unes 9 línies netes, de grau baix i en un entorn força agradable, llàstima d'estar lluny de les escoles més famoses del Maresme. Per a col·leccionistes i per a passar un matí agradable...

1.- III; 2.- 5(sit); 3.- ?; 4.- 6a/6a+; 5.- 6a/6a+ (sit);
6.- 5/5+; 7.- 4+; 8.- 4+; 9.- III

El Sr. de la llambordines

El Señor de los Bordillos (Roca dels Arcs - Vilanova de Meià). Últim llarg, últim spit... i ara a més un troset del meu dit petit...


Res greu però la ferida és força espectacular. El metge m'ha donat un mes de vacances verticals... així que fins d'aquí uns dies!

A tibar-li! (vosaltres que podeu, je, je, je)