Avui us vull parlar de quatre línies que m'han enamorat de la Mussara. Algunes descobertes fa molts anys, altres més tard i algunes fa tan sols uns dies. Totes tenen un denominador comú... impressionen més des de fora que des de dins!
 |
| Laura al segon llarg de la Rif |
Totes de qualitat, recorren els famosos tons ataronjats de les antenes de la Mussara. A mig camí entre l'esportiva i la mal anomenada escalada clàssica. Cercant fissures pregones equipades o a equipar i sempre amb algun passet picant per donar alegria a la curta en metres, però llarga en esperit, ascensió. (Eh!, aquesta última frase l'he escrit jo encara que no ho sembli... i a sobre escoltant als Ramones!)
 |
| Alba al segon llarg de la Via Augusta |
La primera d'elles, la més curta, situada a l'inici del sector Taronja, és a dia d'avui una via d'escalada esportiva on es poden ajuntar els seus dos llargs en un de sol. Estem parlant de la repetida i fotogènica Primera de l'Estiu. Una fissura de 30 metres on posarem a prova la nostra tècnica i força creuant un sostret al primer llarg. Al següent llarg (poc recomanable fer reunió) hi trobarem un pas de regletes que ens recordarà que volia dir abans fer 6b.
Clàssics! no us deixeu intimidar per l'ambient freeky de la zona i feu la via que s'ho val i és ideal per arribar escalfadet a les següents...
 |
| Alba al primer llarg de la Via Augusta |
La següent suggerència és una obra mestre de l'Armand i el JE Castellnou. Fotografiat el seu segon llarg fins a la sacietat i alhora una de les causes de que poca gent la repeteixi.
Aquesta joia de la vertical la vaig poder gaudir gràcies a que l'Alba es va deixar enganyar un gèlid carnaval... li vaig disfressar la via de love climbing... i al flanqueig del segon llarg em va estimar molt, je, je, je...
L'inici de la via és esquerp i cal equipar la fissura amb dos tascons de llibre. Però ai, després! ... quina tirada més maca, llàstima de curta. Entrada d'invertits i espatlla per agafar un bon cantell i després compressió i encastaments per arribar al segon spit. D'aquí la cosa amaina i deixa pas a una bonica fissura que pugem en bavaresa (tres tascons, un C0.4, un C1 i un C2).
 |
| Primer llarg de la Rif |
El segon llarg és mític, per la seva travessa horitzontal amb un sol bolt. Al final, i abans de pujar cap a la reunió es pot afegir algun catxarro. El tercer llarg comença amb una fissura on es pot encastar el puny sense problemes, un C3 queda una mica obert, però ràpid s'agafa el primer bolt. Després sols cal anar jugant amb la fissura que ràpidament s'arqueja i realitza un flanqueig molt maco, fàcil d'equipar i amb pas espectacular abans d'entrar a la tercera reunió (sols cal baixar una mica i no és gens complicat). L'últim llarg surt per uns sostres a la nostra esquerra. Hi trobem un bolt i un passet tonto per agafar la fissura, això sí, amb força pati.
 |
| Laura al primer llarg de la Rif |
Amb un ràpel de 60 metres des de l'última reunió del Preu d'un Somni podrem arribar a la feixa. I ara gràcies a la qüestionable ferrada podrem baixar ràpidament a peu de paret, disposats a començar la tercera joia del dia.
El Preu d'un Somni, potser una de les millors vies de la serra de Prades. No us perdeu el bon post que en P. Farré & Co. li va dedicar al seu blog. Però mira que ha de ser bona la via que resta impassible davant l'excés incomprensible de sika per aguantar "pedres", els picats del segon llarg per a pujar en lliure, o fins i tot a la ruptura d'un trosset més del meu menisc...
 |
| Segon llarg de la Rif |
Via completament equipada a dia d'avui on si pugeu en lliure no cal que porteu res de material. Un primer llarg fissurat que agafa fred on podrem gaudir de més d'un encastament ajudat per bons peus a l'exterior de la fissura. Un cop a la feixa, i deixant sobre nostre la fissura Dels Artistes, ens desplaçarem a la dreta uns 10 metres, fins trobar una reunió amb bolts sota el sostre al punt més estret de la feixa.
 |
| Laura al segon llarg de la Rif |
El segon llarg, tot i els picats, és una meravella. Escalada molt explosiva i que ens minvarà la resistència dels avantbraços fins que no arribem al vuitè bolt. Llançament en desplom per sortir de la reunió, bidit, pujada de peus i combinació de petites regletes amb bons forats fins a una bona fissura que ja ens deixarà, flanquejant a la dreta, a la reunió. I aquí podrem observar el perquè és una de les millors vies de la zona... quin diedre ens espera!
 |
| Laura al primer llarg del Preu d'un Somni |
Que no s'acabi el tercer llarg! Una llàstima que sigui tan curt (i quina passada si no hi hagués cap bolt). Dues fissures paral·leles sobre un mar d'onades pètries. A escollir el tamany que més ens interessi: dits, mans, punys... o fins i tot podem pujar en bavaresa o diedre. L'últim llarg és estrany... molt bo si el podeu fer en lliure, i una mica rebuscat si aneu amb estreps. Sortida de la reunió amb embranzida per pujar a una gran llastra i abastar la fissura (possible camalot mitjà per alleujar la distància). El llarg surt cap al buit per una proa molt aèria. En lliure trobarem grans cantells que ens permetran pujar sobre la lleixa i ràpidament caçar una reunió d'una via d'esportiva de l'esquerra, lloc idoni per a rapelar amb 60 metres fins a terra i dirigir-nos cap al sector Itaca.
 |
| Primer llarg del Preu d'un Somni |
L'última línia, recollida per en P. Soldevila al seu llibre de les 100 Millors de Catalunya, és la coneguda Rif. Ruta on el C. Gascó i el Luichy van encertar amb una de les fissures més agraïdes del sud.
A aquesta via vam venir al 2009 amb el Jortx quan practicàvem fissures per anar a la Dejavú del Caputxí d'Amitges. Quina bufetada ens vam endur! Recordo que fins i tot em vaig haver de penjar en un dels dos bolts del segon llarg per lo inflat dels meus pobres braços. I és que equipar alhora que es puja per un terreny tan vertical necessita de savoir affaire, i llavors un servidor en tenia poc d'això...
Ara hi tornem amb la Laura...
 |
| Laura al tercer llarg del Preu d'un Somni |
Poc a dir d'aquesta repetida línia. Un primer llarg amb tendència a la dreta que ja comença a estar una mica rentat. Fàcil d'equipar, ja que està totalment net, però cal anar bé de braços perquè és molt vertical.
El segon llarg és la perla de la via. Comença amb una bona tibada sense peus al sortir de la reunió però molt fàcil d'equipar i que seguint una bona fissura ens deixa al primer bolt. Després els passos més fins seguint una bona bavaresa fins a la segona xapa. En aquest tram podrem equipar al gust, un C2 queda a prova de bombes. Finalment trobarem un pas més fi on posar peces petites i que ens permetrà abastar la fissura que ens porta a la reunió, en un terreny menys vertical i de grans cantells... una passada!
 |
| Encastant i feliç al Preu d'un Somni |
Aquest cop es nota l'experiència adquirida en aquests set anys. Em canso el mateix que l'altra vegada però pujo més tranquil i és que total... si ja no em queda articulació sencera... que més dóna!
Al tercer llarg la roca ja canvia i no és tan bona. Cal fer alguns passos estranys (assegurats amb un bolt) fins arribar a la fissura que caldrà equipar bé perquè ens espera un pas de bloc força dur per sortir d'aquell sostre.
Finalment un curt llarg ens separa del cim. Molt concentrat en un sol pas al sortir de la reunió i fàcilment equipable amb aliens.
Doncs ja veieu com fer un dia ben completet per acabar amb els braços mirant cap al pol Nord (si algú encadena aquestes quatre vies en el dia tingui per segur que li pago un patxaran!). I a l'espera de tornar a recuperar el genoll i enganyar a algú per provar la cinquena rosa: Je ne se pas res d'alpinisme...
