En una anterior entrada ja vaig parlar d'aquesta petita joia amagada a les proximitats de Can Jorba. Ni molt menys és un sector nou, ja fa anys que alguns dels SantBenedictes més actius l'utilitzaven per a fer pràctiques d'escalada artificial. Més tard van ser ells mateixos els que van obrir part de les vies.
Jo sempre havia tingut al·lèrgia a la zona de Can Jorba i no ha estat fins a la lesió al genoll que buscant llocs pròxims al cotxe el vaig descobrir.
La major part de les vies resten equipades amb spits M8 i parabolts als llocs més difícils. S'hi pot accedir des del pàrquing de Can Jorba seguint la pista cap al Castell i al final de la pujada, a la nostra dreta hi trobarem un cartell indicatiu del Parc Natural. Passat uns 10 metres, a la dreta puja un corriol que en 1' ens deixarà a peu de via. En total uns 5' des de la masia.
El problema és que a la guia del Luichy hi manca una via a la ressenya i es fa difícil d'interpretar. A les dues imatges us deixo la meva apreciació (ja sabeu que això dels graus és molt subjectiu). Com sempre, si algú coneix el nom de les vies o pot verificar algun grau, serà ben rebut el comentari...
Les vies:
- Placa interessant de bona roca que va perdent verticalitat. Guapa.
- Entrada difícil de peus per abastar una fissura i desplom amb grans còdols. Sortir del desplom i encarar la placa és el més complicat.
- Entrada desplomada amb bons forats i placa molt complicada a vista. És difícil xapar el quart spit. Bona i crispant...
- Entrada fina pel diedre. Desplom amb grans cantells que amaga un pas de bidits i regletes per entrar a la placa. La sortida de la via es fa anat a abastar la fissura de l'esquerra (roca discreta). Via difícil de desmuntar però bona.
- L'única que no em va acabar de convèncer. Està equipada amb xapes negres a l'inici. L'entrada és un complicat pas de bloc sense peus i poca adherència. El sostre té algun cantell sikat i el millor de la via és la placa final amb roca de pel·lícula.Atenció que la reunió és d'un solt parabolt amb anella!
- Una joia. Algun pas de bloc per encarar l'esperó desplomat que ens portarà sota els grans cantells que permeten creuar el sostre. Una petita regleta ens permet un bon llançament al forat més gran de la placa... i ja sols queda gaudir de la roca.
- Una fissura ens permet esquivar el primer sostre per després trobar un pas llarg a l'alçada de la quarta xapa. Flanqueig a la dreta fins al gran forat característic i pas d'envergadura i bicicleta per abastar primer una regleta i després un bon cantell. D'aquí a la reunió ja és fàcil... cada cop que la repeteixo la trobo més difícil, així que potser sí que millor 7b+.
- Magnífica via de forats i regletes. Sortir del sostre inicial és un bon pas de bloc i a la placa superior sempre trobarem bona presa.
- Entrada amb un pas molt llarg sobre roca a estudiar. Després d'un repòs actiu ja podeu agafar aire perquè comença el festival de la regleta que sols us deixarà respirar quan xapeu la reunió. La més dura amb diferència...
 |
| A la bonica via 8 |
