The King's Wreath

Aquest matí ens hem trobat un bon grapat de fanàtics (Ozzy, K i Marta, Selene, TR i en Mr. Palou) a la Roca Roja de Corones. L'aproximació ha estat idíl·lica, ja que quan hem sortit de Barcelona plovia força i mireu la foto de l'arribada al sector!, fins hi tot s'hi pot observar l'imponent Pedraforca enfarinat.


Hem començat el dia cadascú en una via, en TR i en Mr. Palou a la Sopars de Duro, en K i la Marta a la Lucky la Bola i en Mohawk i l'Ozzy a la de la seva dreta. A les fotos inferiors podeu veure a la Marta a Lucky la Bola i a la via de la seva dreta.



També podeu veure a les fotos de sota, en K i en Mr. Palou a Sopars de Duro.



Per acabar d'escalfar, en TR ha muntat la Tocomocho, que ha fet sense cap problema, després l'hem provat tota la resta. Sota podeu veure en TR acabant la via com si res, i Marta començant-la.



Seguint la recomanació d'en TR, he muntat (foto inferior) un projecte que ha resultat ser una via impressionant i bona. Llàstima que tres cops m'he caigut en un paset d'inici del sostre que se m'ha atragantat. El final de la via són dos dinàmics seguits, molt guapos.


Per rematar el dia, he estat fent de reporter de la SinNivel, com es pot apreciar a la foto inferior, però ha valgut la pena, com suposo que podreu comprovar en breu al blog d'en TR.


De moment un petit avanç, en Mr. Palou i en TR a Tecnotrance, un viote de pila...


A tibar-li braus!

Balcó de Mar

Ahir vaig enredar a en K i al Sr. Palou per anar a aquest desconegut sector de la riera de Vallbona. El primer venia a conèixer la zona i el segon ja coneixia el camí (dada molt valuosa per no anar d'excursió quan volem anar a escalar!)


El sector em va agradar força, tot i no ser el tipus d'escalada que se'm dóna bé, però cal progressar. Un conjunt de degotalls en mig d'un gran sostre ens dóna la benvinguda, després de 50 minuts de camí trencacames (lapiaz). A l'altra banda de la vall podem veure les parets del Pic del Martell i el nostre estimat Mediterrani, al fons (foto superior).


Per començar, el Sr. Palou, que està com una moto de motivació, ens monta una bona via de 35 metres amb degotall diabòlic a la part central. Els altres dos escalfem fins la primera reunió. Cal destacar el posterior encadenament, per part d'en Joan, de la interminable via, enhorabona! (fotos superiors)


Acte seguit munto el repte del dia, la Tailàndia, via clàssica del sector, amb un pas molt espectacular de degotalls per sortir del sostre principal. A les fotos superiors podeu veure en K fent-nos una demo de com s'escala un sostre d'aquest tipus.


Després de muntar-la, els seus 30 metres de desplom poden amb els meus poc acostumats braços, així que el segon pegue ha de ser en top rope, tot i així encadeno. Cal destacar la brillant actuació d'en Joan, que no content amb l'anterior via, la Tailàndia la treu a vista, amb un petit ensurt a l'entrada a reunió, està fet un brau! En una de les fotos superiors el podeu veure fent un descans a l'estil ratpenat dins d'una cova.


És evident que no podem fer aquesta via sense fer les fotos obscenes del "moco". Dalt podeu veure les meves dues víctimes (suposo que en K es venjarà penjant la meva al seu blog). Per arrodonir el dia anem a provar les vies més curtes de la dreta, on les poques repeticions d'aquestes fa que trobar els cantells sigui un miracle. Així que ens emportem unes quantes bufetades, i pa'casa.

Com a nota curiosa, val a dir que desmuntar aquestes vies tan desplomades dóna peu a realitzar aquesta espècie de ponting horitzontal, com es mostra a les fotos superiors.

Que bona és la Selene que em deixa anar a escalar...

Quatre dies seguits escalant! Això feia molt temps que no ho feia, segur que demà tinc la grip o alguna contractura o vés a saber què, que l'edat ja no perdona!

El micro-marató va començar el dijous a la tarda, quan vaig passar a recollir a la Selene a la feina i ens vam arribar a la Placa de la Locura (Roques de l'Ignasi - Premià de Dalt).


Per escalfar el més recomanable és l'Espina Dorsal, de les poques vies del sector amb bons cantells (6). Acte seguit provo la Principio y Fin, que és d'aquelles que cada cop que hi vas has de tornar a trobar els passos, però surt a la primera (2). I és que aquestes vies de la placa central cal afrontar-les "con todos los sentidos" per poder trobar les petites rugositats de la pedra. Decididament és la tarda del "triumvirato" (forma amb què anomeno les tres vies de la placa central): la Fisura de la Soledad, la via més aleatòria que he fet mai (1), també cau a la primera. I finalment l'Entrada directa (3), una via que rarament em surt, també cau al tercer pegue. Tarda triomfal!

El matí de divendres el dediquem a rematar una feina que teniem pendent a St. Llorenç del Munt, s'ha acabat la temporada oficial de reequipaments!

Dissabte al matí ens trobem al Racó Tranquil (Berga) amb el K, la Marta i en Tinkpor. Sector marcat per la dificultat tècnica de les seves vies i per la disparitat del grau, tema sobre el que ja parlarà en breu en K. Entre tots vam provar un bon grapat de vies: a la foto superior podeu veure en K a l'inici de la Clàssic, i en Mohawk al Diedre dels Isards, una via molt tècnica i que em va escalfar més el cervell que els músculs, je,je,je...

A la foto superior podeu tornar a veure en K a l'estressant flanqueig de la Clàssic. Mentrestant, en Tinkpor puja Diedrin i acte seguit la Keops (fotos inferiors). Una via "maresmeña" de tres químics.

En K també prova una de les poques vies que encara no havia fet del sector, la tètrica Tonyina Espessa, però no li acaba de fer el pes i la desmonta al baixar (foto inferior).

La resta del dia el dediquem a les següents vies: Spit Màgic, una bonica via amb un pas de bloc per arribar a la reunió, m'agrada tant que la repeteixo; Freeman, ningú l'encadena, una via molt cara!; Golone, força assequible amb una placa de crostes i una entrada a reunió bloquera; i per rematar el dia ens agafem als agradables degotalls de Pim.

Finalment, avui diumenge, he enganyat al pobre Gatsaule per baixar a St. Llorenç a fer la via Tercera República, a la paret de les Onze Hores. En general la via m'ha agradat força, un primer llarg una mica "crostós" dóna pas a un segon llarg que es pot fer en lliure i on la roca millora a mida que anem pujant. La cirereta del pastís és la visera final (A3e), on l'entrada a la reunió ens farà suar si no tenim art amb els estreps.


Via equipada a prova de bombes i que com a únic inconvenient (a part de la roca del primer llarg, però això és típic de la zona) té la proximitat de les seves veines Detroit i Renom a la sortida de la primera reunió. Però no ens enganyem, algú fa aquestes vies actualment?

A sota dues fotografies de la decadència free, en Mohawk creant nous cantells al primer llarg i arrossegant-se per sortir del A3e del final.


Espero que vosaltres també hagueu pogut gaudir d'un bon cap de setmana llarg de roca i fanatisme, a tibar-li braus!

CSI al Grafitti

(Post amb interès nul si no sou adictes al Totxo del Grafitti de St. Llorenç del Munt)

Gràcies al Desnivel de l'any de la quica que em va passar el Birdio l'altre dia, he pogut fer una mica d'arqueologia freeky, del Totxo del Grafitti, a la zona de la Sardineta de Dalt (St. Llorenç del Munt).


A les ressenyes que vam poder refer l'any passat, després del reequipament, hi quedaven unes quantes incògnites per resoldre. Aquests últims dies hem anat provant les vies, i lligant caps. Com ja he comentat a l'inici del post, en un article del Desnivel, anomenat "Graduación, la guerra de nuestros antepasados" (veure foto, clickar per més resolució). Hi apareixia un tal E. Burgada (si algú el coneix que li digui que he utilitzat les seves fotos sense permís), fent una exhibició per les vies més imponents d'aquest sector.


En concret a la foto té xapada la primera cinta de la Muaramagnoc (7c+), però sobre el peu s'aprecia una altra xapa. Aqusta xapa no va ser reequipada perquè nosaltres ja no la vam trobar, o havia petat o algú l'havia fet desaparèixer. A les següents fotos apareix el mateix escalador, però aquest cop a la via Moi Indiqué.



A la foto de l'esquerra surt encerclada la tercera xapa d'aquesta via, que actualment és el segon parabolt. Mentre que a la foto de la dreta hi apareix el segon buril, que ara ha passat a ser el primer parabolt. Com a nota curiosa a la foto tallada del mig hi apareix l'E. Burgada en la mateixa posició que el TR (foto de sota), però en un altre angle.

Així queda clar que a la Moi Indiqué hem entrat pel costat que no toca, ja que ens hem saltat el primer buril (no restaurat), ara caldrà saber si aquesta entrada afegeix dificultat o no a la via (traçat en blau). A la foto de sobre podeu veure la comparativa de com es feia abans i com es fa ara. També teniu marcats els forats dels vells burils, respecte als nous parabolts.

Pel que fa a la seva via veïna, la Muaramagnoc (7c+), encara no l'he pogut provar (perquè no estic tan fort, je,je,je), però si compareu els parabolts nous, respecte als burils vells, queda clar que vam reequipar respectant totalment el traçat original, aquí si que ho vam encertar. A les fotos velles superiors hi apareix en S. Marzo i un tal Txema (Gómez?).

Respecte les dues vies de la dreta, la primera d'elles (començant per la dreta) queda clar que com a molt és 6c. Als apunts bibliogràfics que he trobat hi ha incongruències, per exemple, en un lloc apareix la via Pa que te voy a decí de 6b+, mentre que en un altre lloc hi apareix de 7b. Així una opció seria que aquesta via fos la Pa que te voy a decí, ja que els altres 6b+/6c del sector els tenim ben situats.

La seva veïna de l'esquerra encara desconcerta més, podria ser la Rápido Taxi, cotada de 7b, o si fem cas a l'altra publicació la Pa que te voy a decí, també cotada de 7b. Tot i que com ja he comentat en altres posts, a mi em sembla que ha petat un cantell i deu estar per sobre el 7c.

Vinga freekys, espero no haver-vos rallat en excés i a veure si li podem donar el nom correcte a les dues vies de la dreta. A tibar-li fort!