Per què tothom fa les mateixes vies?

A vegades va bé recórrer a la gent més jove per trobar motivacions perdudes. Personalment la Paret de Diables és un d'aquells llocs que a mi ja m'havia esgotat per complert tota motivació. Massa tensió deixada als vells burins de la Còsmica, Rolling, Barrufets, Flip, ...

Amanecer Dorado, però no el grec, eh!

Ja fa uns anys amb el Jortx vam tornar a Diables a fer la Sánchez-Martínez. Ja veieu: unes quantes vies oblidades fetes i mai havia fet la clàssica de la paret. I la veritat és que al final m'ho vaig acabar passant molt bé.

Alba al tercer llarg de la CADE

I just fa uns dies l'Alba em comenta que li faria molta il·lusió fer la GAM, una de les altres clàssiques que no he fet, així que aconsegueix que em torni la motivació per visitar aquestes aèries contrades.

Alba al cinquè llarg de la CADE

Ahir ens hi vam acostar, però arribant a peu de via ens trobem una cordada que just està a punt de començar. Ens esperem una hora a que acabin el primer llarg (no calia matinar tant!) i finalment decidim canviar de via. Com que l'Alba tampoc ha fet la Sánchez-Martínez ens arribem a peu de via per constatar que ja hi ha una altra cordada començant la via... i per què serà que gairebé tothom fa les mateixes vies?

Alba al setè llarg de la CADE

Anem a la CADE que segur que no té tanta demanda... Allí no ens cal demanar tanda i a més també la tinc pendent (i més que pendent, la tenia oblidada!). I quin error no haver-la fet fins ara! Magnífica línia de dalt a baix, de moment massa picant perquè la pugui fer en lliure però fàcilment trampejable.

Alba acabant el setè llarg de la CADE

Gaudeixo com un nen equipant el tercer llarg, fent diedres com un posés i penjant-me de friends en un últim llarg on queden tant o més bé que a les fotos dels manuals....

Sisè llarg de la Còsmica

Com que sembla ser que l'Alba també gaudeix de la línia no em sento tan culpable d'haver-li fet seguir el mateix camí erràtic que vaig seguir jo en aquesta paret: no comencem per les clàssiques, que això és el que fa tothom!

No sé ni quin llarg de la Flip Matinal

Bé, a la GAM ja hi tornarem algun dia, de moment ja he aconseguit que retornin les ganes de seguir explotant aquest festival de desplom que és Diables. Llibertat Provisional, Indirecta,... Pròxims objectius?, o potser millor m'espero a que els joves m'hi portin... que pugen molt forts!

Tercer llarg de la Pordiossers

To fool around...

"Fer el pallasso", aquesta és una mica la sensació que se'ns va quedar quan la propietària dels terrenys on anàvem a escalar inicialment ens va convidar amablement a no fer-ho...

El Gep, sota el Puig de la Força

Ràpidament hem de trobar un pla B, i estem en una terra no gaire dotada de grans zones d'escalada. Però com que dins del cotxe es troben dos devoradors de bibliografia vertical i amants de les petites vies amb grans paisatges, trobem la solució al nostre problema: anem cap als cingles del Far!

Últim llarg de l'Esperó del Far

Com que anem sense cap ressenya ni indicació més enllà del poder de retenció de les nostres neurones (més aviat pobre), saltem la reixa del mirador del Far i comencem a rapelar. Rapelem tant que arribem al terra, just a temps de descobrir que la via que anem a fer, precisament no arriba al terra...

JP a l'últim llarg de l'Esperó del Far

El primer tram de la paret és una combinació de blocs inestables i jungla, així que donem la volta a tota la paret i tornem a pujar (caminant) pel grau de Sta. Anna fins al mirador... si és que el dia que no toca, no toca!

Coll entre el Gep i el Puig de la Força

Com que som molt cap quadrats tornem a rapelar i ara sí! El primer llarg resta tot equipat amb spits en bon estat (Ae) i trams de corda fixa on s'arrampa la paret. El segon llarg es pot fer en lliure o en Ae. La versió lliure comporta un pas de bloc sobre roca "peculiar" entre la segona i la tercera assegurança. La resta gaudeix de bons cantells... i de l'espectacle de la gent que et mira des de dalt. Segurament és un dels 7a's més estranys que he fet, ja que de cada regleta que agafes pots escoltar el seu cruixit al tibar... algunes aguanten, d'altres no.

CEB al Gep

Després de donar un tom per Rupit i baixar per la pista cap al pantà de Sau, anem a pel segon objectiu del dia (que se'ns va acudir just al sortir del Far). Després de l'historial que portem, que més dóna planificar res... quan més improvisem més garanties d'èxit.

Cim del Gep i el campanar de St. Romà al fons

En JP truca a un dels aperturistes de la via CEB al Gep, la petita agulla adossada a la base del Puig de la Força, perquè ens expliqui com arribar a la via i que hi trobarem. Amb 30' som dalt de la feixa vermella del Puig de la Força, preparant el ràpel per arribar al coll amb l'agulla.

El fang fet art...o no

Val a dir que tant els ràpels com la via resten perfectament equipades amb material modern. Sort d'això, perquè tot el terreny és fang compactat i en el nostre cas ben moll donades les pluges dels últims dies. Aprofitem unes P's que surten del coll cap al ràpel per assegurar la jugada i canviem de paret gràcies als bons punts d'assegurament (cal traure's el barret davant dels aperturistes que no disposaven d'aquest material). Ràpidament accedirem al fantàstic cim del Gep.

Dos ràpels ens deixaran a la base de la paret, el segon d'ells especialment selvàtic per una antipàtica canal, al més pur estil despreniment himalàyic.

Quin fart de donar voltes per pujar uns quants metres, però quin far de gaudir del paisatge i l'ambient. Que boniques són aquestes contrades...