Creus que les ACL's passen per sobre de les VLAN's?

Si dimecres arribàvem dalt del cim de la Mòmia per una de les grans clàssiques montserratines, aquest diumenge fèiem cim a la Paret de l'Aeri mitjançant una altra gran clàssica. Segur que per les fotos ja la reconeixereu... bonica via però un pèl sobada.

Shunt Norris by Petzl

Oooohhhh!! Un dia sense pluja, increïble, s'ha d'aprofitar! Pugem a St. Benet amb un objectiu ben clar, avui toca fer història... no, no tranquils que no hem anat a fer la Kung-fú o similar, sinó que hem fet una via històrica, la Brown Sugar.

Primer llarg de la Yeti

Suposo que per a la gent forta és una via més, però per a mi era un repte que fins ahir no em vaig atrevir a fer, a sobre em va tocar la versió gayer (llargs senars), je, je, je.... En Jortx és el que es va menjar el temut segon llarg.

Acabant la Yeti

Per escalfar vam fer ràpidament els dos llargs de la Yeti al contrafort esquerra de la Mòmia. Una via recomanable però que es fa curta. Un primer llarg de 40 metres amb una part més vertical de llastres buides cap al final. El segon llarg passa per dintre del diedre superior i després trobem un tram força desprotegit fins a la reunió. Baixada ràpida per la canal de la Mòmia i ja som a peu del repte...

Jortx al primer llarg de la Brown Sugar

Comença el primer llarg un servidor, consta de 4 bolts inox a distàncies acceptables, fent sempre l'escalada molt obligada. El pas crític és per xapar l'últim bolt. Jo em sé d'un que va enllaçar els dos primers llargs, nosaltres som més conservadors i fem la primera reunió a 20 metres del terra. No sé quant de temps fa que està reequipada, però ens alegrem de no trobar ja els spits, je, je, je... Bona feina per St. Benet!

Segon llarg de la Brown Sugar

En Jortx comença el segon llarg. A la ressenya que portem ens diu que el pas més difícil es troba situat entre la primera i segona expansió, on un forat repicat no es veu. El que està clar és que el primer bolt a 3 metres de la reunió ens fa por, je, je, je...

Al final resulta que el pas no és difícil, però si una mica psico.

Pas mític del merlet a la Brown Sugar

El pas que ens va costar més el vam trobar a la meitat del llarg, on hi ha un còdol marró. La qüestió és que has d'acabar sobre aquesta pedra sense gaires preses de mans. Havíem sentit de gent que fins i tot havia fet un mantel. Al veure el còdol ja vaig entendre que el concepte no tenia gaire a veure amb el de Can Boquet, je, je, je... No us desvelo el secret, ja la fareu!

Tercer llarg de la Brown Sugar - Valor

El llarg fa uns 30 metres i té 7 bolts. No hi ha passos més difícils que els altres, és anar fent sempre obligat i amb grau constant. Molts picats no es veuen o bé estan tan ben fets que passen per naturals.

El següent llarg el fem sortir cap a la dreta per anar a buscar la primera reunió de la Valor. Un primer tram vertical més assequible que els anteriors llargs, un flanqueig amb roca crunxi i un bonic diedre que ens deixa a la vira de la Mòmia.

Jortx al primer llarg de la Valor

El primer llarg de la Valor és un diedre molt assequible i ben equipat, amb un pas curiós per entrar a la reunió, on el diedre s'acaba i cal fer un tram molt vertical de placa. Últim llarg per arribar al cim molt curt i amb sols un pas per superar un sostret.

Via històrica i recomanable, ens va agradar molt, però s'hi ha d'anar...

Papa, jo de gran vull ser Tribunal Constitucional!

Ahir dissabte, un altre cop ens toca lidiar amb la desconeixença de quin temps farà i pensant-nos que estarà tot el dia ennuvolat ens decidim per un sector d'ombra. Total, si no fa sol què més dóna, no?

Ens apropem en Jortx, en K, en JD, la Carlota i un servidor a un dels sectors esportius de grau mitjà amb més bona roca de Montserrat: l'Odio Africano de Can Jorba.

JD a l'Aresta

De les vies poca cosa a dir que no se sàpiga ja: llargues, tècniques i un pèl desplomades. Ben equipades, tot i que els spits 10M d'algunes comencen a ballar. Jo hi havia estat feia 12 anys i no hi havia tornat perquè el vaig trobar un sector massa concorregut tenint en compte l'estretor del peu de via.

Pegaso, Vehículos fracaso

Avui hem estat gairebé sols tot el matí (a l'ombra, clar!), però a partir de les 15h s'ha tornat a omplir de gent, recordant aquells temps. Així que, tot i que les vies m'han agradat molt, em sembla que tornaran a passar uns anyets més...

De la gent res a dir, tots molt cordials i sense problemes, però aquella estretor que comentava abans... deu ser la meva vessant misàntropa, ja, ja, ja!

És Meva

Respecte les vies que hem fet, per la meva part m'enduc l'Aresta, És Meva (que bàsicament és la via que volia fer, pensant-me que era més fissura), Pegaso, Vehículos fracaso i Odio Africano.

Jortx a Odio Africano

També hem provat la Veneno en los ojos, que a part de l'entrada no té gaire complicació més. Això ha deixat el dia acabat i en el punt just per anar al bar a petar la xerrada...

Odio Africano

A veure que ens depara climatològicament la semana que comença. Si podem esquivar les pluges aleatòries tindrem més activitat, així que a tibar-li!

K provant de començar Veneno en los ojos

Over The Hills

Dijous per la tarda, entre gota i gota...

Camel al Cap del Mort

Matiné al Cap del Mort

Matiné al Cap del Mort

Cicciolina #1 al Cap del Mort

Ozzy a punt per Figaró Free al Sot del Bac

Ozzy a Figaró Free al Sot del Bac

Sostre Laietana - Sot del Bac

Por un puñado de guías...

Clint Eastwood es venia per un grapat de dòlars, nosaltres ho fem per un puñado de guías. Aprofitant el bon temps d'avui dissabte agafem la proposta d'Onaclimb (ara La Noche del Loro) d'enllaçar gairebé totes les vies de la part central de la Pastereta.

Fem més de 650 metres i més de 16 ràpels, començant sobre les 8:15h del matí i finiquitant el tema a les 17:30h. Com que hem escollit portar una única corda de 80m, tots els ràpels els fem en paral·lel i les vies amb un sol llarg a l'estil esportiu (descuelgue). Surt tot en lliure!

Afegeixo les fotos de testimoni, el llistat de vies fetes amb valoració i comentaris (l'ordre és el que hem seguit per fer-les):

• Vilmanbar: Ideal per escalfar, ja que es troba molt assegurada. Cal saltar-se una primera reunió amb plaquetes casolanes i així surt amb tres "llargs" llargs.

• Josep Nieto: El rostoll del dia. Primer llarg amb roca una mica xunga i assegurances rares. Va excessivament aprop de la Funció Clorofílica. No portem res de material però no queda gaire exposada.

• Funció Clorofílica: Similar a l'anterior, però un pèl millor la roca, la més fàcil de totes.

• Asterixis: Una bona via de resistència que arranca entre la Lletra Negreta i el 7a de les assegurances lluny (#13 a la ressenya). Encara queda alguna presa per netejar i és d'anar fent, potser els passos més concentrats passat un bolt mal expansionat. Es fa en un sol llarg de 30 metres.

• Lletra Negreta: Ens l'esperàvem més fàcil. Un primer llarg contundent amb les assegurances no allunyades però sempre fent que l'escalada sigui obligada, per sort la dificultat baixa ràpidament. El segon llarg (si és que ha existit algun cop) ha estat gairebé menjat per la Pels teus ulls, cel. Pugem amb un llarg de 70 metres fins a l'última reunió de la Vilmanbar.

• Zoe: Una altra via d'un sol llarg (35 metres) on als primers 20 metres s'ha d'apretar, passos fins de pura pila. Molt equipada. Si us despengeu, aneu a xapar la reunió de la Cuèrvix i us evitareu anar a petar a la canal arbrada.

• Cuèrvix: La millor del dia. Primer llarg excepcional i segon recomanable. Assegurances a lloc, però sempre amb escalada obligada, molt bona!

• Sac de Paciència: Similar a l'anterior. A primer cop d'ull enganya, però també és molt bona, això sí, amb distàncies considerables entre assegurances i escalada obligada. Nosaltres no hem utilitzat material extra, però els friends petits són més que recomanables...

• Havana Club: L'única que ja havia fet. Segon llarg de pel·lícula i la resta de la via per fer metres. Vigileu els braços al segon llarg, que desploma! Del final del tercer llarg rapelem d'un arbre fins la reunió final de la Cuèrvix (vigilar les pedres)

• Pels teus ulls, cel: Acabem el dia amb aquesta via. Equipada amb bolts 8mm i que comença una mica estranya: bolt platejat, a la dreta un vell spit i després recte amunt. És d'anar fent i està prou bé. El segon llarg el fem arribar una altra vegada fins l'última reunió de la Vilmanbar.

Una bona trillada tot i que no arriba al nivell de l'anterior proposta d'Onaclimb ni als encadenaments de les cares nord del Joanfra i l'Eloi. Si us agrada escalar amb expansions, bona roca i sense patir gaire... proveu-ho, és un bon repte!

Vilmanbar, L1

J. Nieto, L1

Funció Clorofílica, L1

Funció Clorofílica, L3

Asteríxis

Lletra Negreta, L1

Zoe

Cuèrvix, L1

Cuèrvix, L2

Sac de Paciència, L1

Sac de Paciència, L2

Havana Club, L1

Havana Club, L2

Pels teus Ulls, cel , L1

Pels teus Ulls, cel , L2

Res Um

Aquesta setmana santa hem anat fent petites coses, per no avorrir-nos gairebé cap dia! Els 5 primers dies els vam passar a l'Estartit (Costa Brava), entre escalades omnívores (Millet dixit) i excursions a idíl·liques cales.

A destacar les següents activitats:

Golf de Roses

Rebuscada excursió a Cala Ferriola, una petita i amagada cala entre l'Escala i l'Estartit, rodejada de bosc i amb una surgència d'aigua dolça just al mar. Amb aquests dies de pluja en brollava molta i era curiós de veure com la cristalina aigua dolça es juntava amb el verd perfecte de la cala.

Meditació transcendental a Cala Ferriola

Visita al sector d'escalada de Cala Montgó, que com ja comentava en un post anterior, és com Calders però amb més ganda. La roca és boníssima en contra del que pugui semblar al primer cop d'ull i la gràcia d'escalar amb el mar als peus fa que valgui la pena una visita. Gairebé totes les assegurances són bons químics i les reunions, a hores d'ara, molt bones (cal vigilar l'efecte corrsiu del mar).

Desmuntant via a Cala Montgó

Faig totes les vies que em mancaven ja que la Selene no vol escalar aquells desploms i em dedico a baixar-ne una i pujar-ne la següent. Les de l'esquerra del sector, amb el sostre somital són molt bones i és difícil fallar a vista perquè tot és ganda!

Una Selenita damunt del Mediterrani
(Sortint del sector)

Com que la diversió s'acaba massa ràpid la Selene em dóna llicència i per la tarda pugem a Roca Maura, sector calcari sobre mateix de l'Estartit. Escollim el sector de l'esquerra ja que és el primer que trobem, allí faig unes quantes vies de la dreta, en especial una fissura de dalt a baix molt maca.

Diedre de Roca Maura

Com que les vies centrals estan ocupades, acte seguit passem a les vies bloqueres de l'esquerra del tot, on fem les més contundents: curtes, comprimides i amb regletes de fakir. Encara no han canviat l'hora i comença a fer-se fosc, baixem cap a l'apartament...

Bona fissura a Roca Maura

Última excursió per la zona a la amagada Calella, caminant des del mateix apartament a l'Estartit, quin luxe no haver de tocar el cotxe per veure paratges macos. A la recamara queda l'excursió que uneixi totes les cales de la contrada...

Dimecres fem una escapada a Cèllecs a fer els deures pendents, com ja he explicat a l'anterior post.

Brutus congelatus

Divendres Sant costa trobar un company que no sigui a l'altra punta del territori, del país o del món, així que l'Ozzy es deixa enganyar i pugem a St. Benet a fer una mica d'esportiva.

Comencem el dia al Tocho Calimocho on fem totes les vies, que sumant igual van ser un total de 20 metres, ja, ja, ja... Vam començar per les dues de l'esquerra, ja que eren les de grau meś baix i va ser a les dues on més vaig patir... les tres restants surten molt millor: Hueles a mierda, Tostao que eres un tostao, Pilla Cacho, DuendeStoy, Pabellón de la Verdetroncha.

Menys Brutus, però més content...

Amb una bona escalfada passem al Totxo Manolito Artes Molina i després de posar les cintes cau al primer intent del dia la Brutus. Quina diferència amb fa 4 mesos, on amb 0ºC ni em movia...

Com que l'objectiu ha caigut ràpidament i el sol apreta una mica, baixem al Totxo del Paco i també al primer intent surt la Lliure de CO2, molt bona via tipus cara sud. Ara si que no em queden excuses, la pròxima la Mu.

Dissabte pasem el matí a Can Porket, on volia probar la mítica Sex Appel, però entre que hi han els arbres tallats per terra, roques amb mala cara per tot arreu, un sol crashpad i, no ens enganyem, que un servidor és un poruc amb corda imagineu-vos sense... doncs un altre dia serà! Ens quedem amb les xinxetes: Buda, Lucha en el Fango,etc.


I fins aquí un post una mica avorrit però que és un bon resum de les activitats fetes aquests dies, espero que els que heu sortit podreu explicar més coses...