A banana é deliciosa

Aquests dies hem estat fent una mica de tot, des d'escalada maresmenya, el turista per París i ahir, una visita al Coll de la Barraca (Font Rubí).

Mohawk a Cristina

Divendres al matí, hores abans de sortir cap a París, no vaig poder evitar resoldre un petit projecte pendent que tenia a les Plaques de la Locura (Premià de Dalt). Amb dues hores vaig fer totes les vies de la placa central, destacant la segona repetició (coneguda) a l'entrada directa de la via Principio y fin, que feia un mes que em perseguia... Estrella Polar, Fisura soledad, Principio y fin, Entrada directa, M-31 i Espina dorsal. Així que me'n vaig anar amb els dits calents cap a la France.

Marta a Cristina

Aquests dies, mirant el blog dels Tufa-tufa i la seva llista de les millors vies de Catalunya, em va venir al cap el sector del Coll de la Barraca, on feia molt de temps que no hi anava. Ho vaig proposar i ahir al matí vam fer una escapadeta amb l'Ozzy, la Selene, el Jortx, la Marta i en Zorat.

Ozzy a Coll de Vent

Per escalfar anem directament a una de les vies de la llista, la Cristina. Molt maca, amb passos de degotalls, invertits i cantells arrodonits. Compleix perfectament la seva missió i els avantbraços baixen contents, llàstima que la via encara es troba a l'ombra i els dits no han escalfat del tot.

L'Ozzy i el Jortx munten la Coll de Vent, per recordar que el grau de l'escola està una mica apretadet. Bé, la veritat és que està com a força escoles, no sé perquè aquesta té tan mala fama...

Jortx a Coll de Vent

En Zorat, la Marta i l'Ozzy decideixen completar el pack fent totes les vies que envolten a la Coll de Vent, així pugen i baixen per la Si te dicen que caí i per la Dinar calent.

Marta a Coll de Vent

Per la meva part tenia una espina clavada al 7a de la presa sikada (Quo vadis rapaciño), que hi ha just al costat, ja que fa anys i panys no em vaig atrevir a passar del sostre. Aquest cop, tant en Jortx com jo, ens quedem molt aprop d'encadenar-la al segon pegue, però les regletes de després del sostre estan força sobades i ens escupen als dos. La via no és excessivament maca i donem la feina per feta.

Zorat a Si te dicen que caí

Decidim moure'ns i anar a la zona de més a la dreta, ja que caps dels presents hi ha estat mai. Allí tenim una experiència religiosa amb un dels suposats quarts. Ara he vist algun que altre blog que és una experiència compartida per molta gent. Bé, això no és que l'escola sigui dura, això és que hi ha alguna errada a la guia, crec jo...

Jortx a Quo vadis rapaciño

Jortx a Quo vadis rapaciño, i
Zorat a Dinar calent

En aquest mateix sector també fem la Amistades Peligrosas, però com que ja estem una mica fosos, tornem a pillar tots a l'últim pas de la via. És una línia molt bona, d'equilibri i resistència, triant petits degotalls en un lleuger desplom.

Zorat a Ei! Joans

En Jortx decideix fer un acte caritatiu i muntar el 7a de la dreta (7a enganyat). Jo el provo directament amb la corda per dalt i el trobo força agraït, però molt difícil de traure a vista, m'he d'aturar unes quantes vegades, amb la presa bona a la cara i sense veure-la. Passos llargs, preses petites i paciència...

Mohawk a Amistades Peligrosas

Mohawk a Cesàrea

D'aquest sector també vam provar la Cesàrea, una via de fissura però poc definida. No em va agradar gaire i a dalt té un alejillo important. Tot i això es va deixant fer, llàstima de no tocar gaire la fissura, més aviat diedre i puja com puguis.

Jortx a 7a enganyat

Per acomiadar-nos de l'escola i gràcies a la paciència de la Selene, encara podem fer una curta via de l'esquerra. Em sembla que es deia Parapapoum i acaba sent més dura del que m'esperava, buf! jo que volia una via relaxada per acabar... I és que el Coll de la Barraca et posa a lloc!

More Trona

Ahir al migdia, aprofitant el bon dia que feia, tot i la baixa temperatura, en Jortx i un servidor ens vam decidir per anar a la Trona de Bertí.

Vista des de dalt dels cingles

Bones vistes a l'arribada a l'aparcament: neu al Matagalls, una mica de vent, sol i molt fred (2ºC a les 12h). Per sort la via escollida és com una espècie de solarium a l'aire lliure i resguardada del vent. Gràcies a això no vam patir gens les baixes temperatures.

Primer llarg de la GEEB,
flanqueig de la fe.

L'objectiu era assajar el primer llarg de la via GEEB. Ja fa 7 anys que li vaig darrera, però un diedre de 4 metres abans d'entrar a la reunió sempre em tira pel terra el rotpunk. En aquest període de temps dec haver fet uns 5 intents al llarg, però mai amb mentalitat "esportiva". Avui ens decidim per aquest mètode, a veure com va...

Primer llarg de la GEEB,

l'últim repós.

Primer pujo per posar les cintes i algun que altre encastador al diedre final, ja que és (almenys a mi m'ho sembla) extremadament aleatori.

La via és preciosa. Una entrada que ja comença a estar llimada de tant estrep seguida d'un pas de decisió en flanqueig a la dreta i et coloques dintre d'un desplomat diedre amb una fissura brutal.

Primer llarg de la GEEB,
entrada al diedre.

Dintre del diedre pots anar descansant fins que et decideixes a agafar la bavaresa desplomada, ara ja no hi ha treva fins a la reunió. I el que és pitjor, els 4 dichosos metres de diedret final...

No sé ben bé com descriure'l. Com es pot veure a la foto inferior és molt tancat i no pots encastar el cos. La placa de l'esquerra és un mirall i la fissura de dins del diedre amaga alguna que altra regleta.

Primer llarg de la GEEB,
suma agonía.

Doncs la qüestió és anar arrossegant-se fins l'últim parabolt on amagar el cul dins el diedre ja no funciona i s'han d'encastar a mort les mans durant 2 metres fins a poder xapar la reunió.

Després d'un intent en top rope cau el llarg, però com he patit el diedre! M'he quedat amb els peus volats i les mans encastades en una ocasió, els peus els he pogut tornar a enganxar a la vertical però els pulmons em sembla que els he deixat en aquella relliscada.

Primer llarg de la GEEB,
el triomf...

A la reunió necessito algun minut per recuperar la respiració, però després de 7 anys m'ha sortit el llarg! Tot i que les mans ho han pagat car...

Primer llarg de la GEEB,

les conseqüències.

El tercer llarg ja l'he fet varies vegades, un 6b molt maco, i el llarg del mig el tinc fet de segon. Quan tingui moral (i enganyi algú) ja el faré de primer i donaré la via per encadenada (i és que un nyicris com jo ja és conforma en encadenar-la per llargs), quan creixi ja la faré el mateix dia, ja, ja, ja! (ni que tingués 500 metres!)

Que tiraràs la Trona a terra!

En Jortx que està molt fort, com podeu apreciar a la foto superior, també li ha donat dos cops al llarg. La segona vegada ha arribat a l'últim bolt, però no s'ha volgut deixar les mans a la fissura que la manicura surt molt cara!

Després de l'escalada, el sibucot volador s'ha esginçat la cuixa jugant a fútbol, des d'aquí ànims perquè et recuperis aviat!

Jortx al primer llarg de la GEEB.

Aquest matí hem fet una jornada moretonenca amb en Zombi, en Josep i en JD. Hem estat provant i provant la mítica Burru i el cansament d'ahir m'ha deixat amb la mel als llavis. S'està resistin però caurà!

Entre Blanes i Cadaqués

Aquest petit pont, la Selene i un servidor han estat tres dies entre Blanes i Cadaqués. Excursionetes, passejos i quan s'ha pogut, una mica d'escalada. Respecte a això últim he conegut dos petits sectors, ara com ara poc difosos, però amb el seu encant.

El Cau del Duc

El primer día d'escalada, acompanyat pel Tranki, vaig conèixer alguna de les noves línies del sector del Cau del Duc a Torroella de Montgrí. En especial un 6b maco de la dreta del sector i l'explosiu Tren Petit d'en PGB. Aquesta última sols se l'emporta el Tranki, i és que els meus moments de fanatisme no estan en su máximo esplendor, però la via no deixa de ser una bofetada, a més, difícil de cotar... Atòmic PGB, com sempre!

Un 6a+ de Romanyà

Diumenge fem una excursioneta per Sta. Caterina, el Castell de Torroella, les muntanyes d'Ullà, on un paraís de roca espera als ansioso equipadors, je, je, je.

Idem

I dilluns la joia de la corona, un petit sector de granit de gra gros prop del poble de Romanyà de la Selva. Les vies majoritàriament equipades / reequipades pel Tranki, que ens torna a fer de guia.

Tranki al 6c+/7a de Romanyà
(ja em diràs el nom que no el recordo)

Línies molt bones, com ja he dit, el granit recorda al de Tuolumne Meadows (per les fotos, perquè jo no hi he estat, clar!), llàstima que el sector és a l'ombra i no hi ha forma d'escalfar motors.

Idem

El guia es fa amb una antiga línia però sense tocar ni un sol dels antics picats, passos d'equilibri i petits cigrons per aquesta via que espero no trigar gaire en encadenar. Aprofito per veure d'aprop la dura línia de Petita Roser...

Intentant la mateixa via

Angela Channing

El cap de setmana passat, en Lluís havia organitzat una trobada d'escaladors a Canalda. Força gent hi va pujar el dissabte, com podeu veure al blog de l'Edu. Nosaltres teníem algun que altre embolic familiar i sols vam poder pujar diumenge.

Mohawk al quart llarg de la Dinastia

Tal i com anàvem apropant-nos al Port del Compte veiem que no escalaríem ja que estava tot enfarinat. A l'arribar a Canalda hi vam trobar els incondicionals que havíen resistit el vivac, je, je, je. Sols en Pelut i en Paca estàven a la paret i desmuntant part de la via K36 per tornar-hi amb millors condicions.

Triki G. Palma al segon llarg, 6b.

Nosaltres volíem anar a Le Patron Bunny, però entre el fred, la neu i que a l'esquerra de la paret tindríem més hores de sol vam canviar l'objectiu i ens vam dirigir a la Dinastia. La via em va semblar molt bona, llàstima de que no arribi al cim i s'hagi de fer el canvi a la via Falcon Crest per fer l'últim llarg. Més que res que és un canvi de concepte, la primera molt ben equipada i la segona de navegar força.

Últim llarg de la Falcon Crest, brutal!

De la via Dinastia, a part d'estar molt ben equipada amb spits M8, cal destacar que té llargs molt bons. El primer, amb tendència a la dreta, va sortejant baumetes i sempre sobre bons cantells. Vam intentar fer en lliure el primer Ae, ja que ens havíen dit que rondava el 6c, però entre el fred que feia i així de sopetón al tercer pas d'artifo ja estava ben agafat a la cinta.

El segon llarg té una sortida de la reunió molt bona, un passet de 6b i després a navegar. Abans d'entrar a la reunió hi ha una placa amb foradets que vam passar amb A0 però es veu molt factible en lliure. L'entrada a la reunió d'infart ja que hi havia verglass (qui ho diria que apareixeria aquesta paraula al meu blog algun dia, ja, ja, ja...), però en superpreki és un tot terreny!

Al cim...

Després d'un flanqueig a l'esquerra i d'un llarg de "consolació" hi ha un llarg molt curt amb sortida complicada de la reunió (sobre el 6a/6a+) i l'enllaç amb la Falcon Crest. Sols vam fer l'últim llarg d'aquesta, però quina obra magna! Roca coralina, spits justos i entrada a la reunió sobre placa de foradets amb un micro força lluny...

Baixada rebossada en neu i cervessetes al bar, ja que quan arribem a baix sols queden en Lluís i la family Pelut. A la següent trobada intentarem tornar-hi, quin gran lloc Canalda!

Preki! quan vulguis t'acompanyo a fer tota la Falcon Crest, quina pinta que té!