Hem començat aquesta setmana de gairebé vacances fent una visita a un lloc molt especial: el bosc de la Grevolosa, a St. Andreu de la Vola. La idea era caminar una mica i perdre'ns pel que sembla ser que és l'últim bosc de fades de Catalunya.
 |
| El bosc de fades de la Grevolosa |
Jo de fades i follets no n'he vist cap, però sí que crec que és una de les fagedes més espectaculars que he vist per les nostres contrades. I a més amaga tres faigs declarats arbres monumentals per la Generalitat.
 |
| Primer llarg original de la Cerdà- Pokorski a la Prenyada |
L'accés és molt fàcil, simplement cal aparcar al mateix coll de Bracons, i d'allí agafar la pista que puja i ràpidament planeja. Al cap de poca estona ja veurem un corriol indicat que davalla fins l'interior d'aquest oasis de natura. Si seguiu baixant més, anireu a parar a l'ermita de Sant Nazari, un bon lloc per aturar-se a l'ombra i fer un bon berenar (30 minuts des del cotxe).
 |
| Jortx al primer llarg original de la Cerdà- Pokorski a la Prenyada |
Dijous el Jortx em proposa d'anar a resoldre un compte pendent amb La Prenyada, la Cerdà-Pokorski. Com que ell ja coneix la meravella vegetal que és el que ara es coneix com el primer llarg, decidim provar sort per l'entrada original, i no defrauda!
 |
| Jortx al segon llarg de la Cerdà- Pokorski a la Prenyada |
La veritat és que la via és molt bona en tot el seu conjunt, gairebé tota equipada amb spits i pitons, i on sols utilitzarem els tascons en el segon llarg, i a l'entrada original.
A mi em va encantar l'entrada a la tercera reunió, on passeges per sobre del sostre de l'Estrella Fugaz amb una roca espectacular.
 |
| Al segon llarg de la Cerdà- Pokorski a la Prenyada |
El pas difícil del quart llarg no ens ho sembla tant, no és així amb l'últim llarg, que ja pertany a la normal. Un primer pas que requereix d'un bon cop de gas per no deixar els turmells a la feixa de sota. Sembla evident que per l'absència d'assegurances això era resolt amb un pas d'esquenetes.
 |
| Jortx al tercer llarg de la Cerdà- Pokorski a la Prenyada |
En resum, bona via per a un matí d'estiu, però no matineu gaire que fins les 12h té sol en els primer llargs.
Per acabar d'arrodonir el dia, anem a buscar l'ombra del Totxo del Paco, on tornem a gaudir de la bonica Lliure de CO2.
 |
| Jortx al quart llarg de la Cerdà- Pokorski a la Prenyada |
Com que dissabte no tenim gaires ganes de passar calor, anem al sector amb més aproximació del país: les antenes de Collsuspina. Un cop banyats amb el repel·lent anti-mosquits, passem un bon matí a l'ombra.
 |
| Jortx a Balbina, a Collsuspina |
La veritat és que a mi em queda poca cosa que pugui fer en aquesta paret, però sempre va bé repetir algunes de les línies tan guapes que hi ha. Així que per escalfar faig una passada a la fissura de la Balbina i a la placa de l'Ocellets.
 |
| Laia a Ocellets, a Collsuspina |
Finalment em decanto per l'última línia que em quedava per fer a la part dreta, la zona popularment coneguda com "si no hubiesen los árboles lo haria con el crashpad", je, je, je...
Provo la Sultans Of Bloc, on tothom diu que amb taló surt fàcil, però la veritat és que jo sóc incapaç de trobar el taló, ni de fer una bicicleta, com la que feien dos cracks que també la van tatxar.
En resum, que entre una cama poc hàbil per la lesió i poques ganes d'escalfar-me el cap, al vídeo teniu el resultat: mala qualitat d'imatge, pitjor música (Danba, punky dels vuitanta) i pèssim escalador...
 |
| Recordant la Lliure de CO2, al Totxo del Paco |
Finalment explicar que en dues tandes he tatxat les vies d'un dels totxos que em quedaven pendents de visitar a St. Benet, el Totxo del Buitri. Jo he accedit rapelant però m'han comentat que es pot arribar a peu de via des d'un caminet que surt del Totxo WC, sota el Mac-Cana.
Les vies més velles són les de l'esquerra, que tenen reunió intermitja, mentre que les de la dreta són d'una sola tirada, ambdues del Nacho. Just abans d'arribar al Totxo de les Maries, a la dreta surt un corriol que ens deixa al cim d'aquesta paret. Uns 3 metres per sota d'una sabina veurem una ferma reunió de 4 burils, que ens permetrà accedir a la resta de reunions.
 |
| Totxo del Buitri Retocada de www.kujo.com |
Petit repàs personal de les vies:
1.- Fruits: Equipada amb spits M10 a l'inici i M8 al final. Reunió intermitja amb dos spits d'anella. 5 metres d'entrada durs amb preses molt petites i arrodonides, caldrà encertar amb el dia per tenir el tacte necessari. Un cop passat un llavi vermell, la cosa es suavitza i comencen a aparèixer grans forats.
2.- Arrels: Primera via del sector cosa que queda clar amb els spits col·locats (vigilar alguna placa). 3 metres inicials durs amb llançaments a petites regletes i forats. Un cop arribem a les branques de l'arbre, grans cantells i roca brutal. El segon llarg és un cop de gas de bons forats, amb un pas llarg a la dreta sota un petit sostret.
3.- Llenya: Llenya és el que et deus fer com caiguis!. Bolts distanciats, i perill de trencar-se contra l'arbre entre la segona i tercera xapa. Pas dur abans d'entrar a la lleixa central i bons cantells però passos llargs per sortir del desplom. A la reunió sols hi ha un mosquetó d'un dels dos bolts.
4.- Canal Sur: Projecte sense expansions, crec que oberta pel Guille i el Fernando. No tinc més dades. He vist algun pont de roca i un tascó a mitja placa.
5.- Fullaraca: Entrada curta on cal encertar amb els cantells i forats i roca brutal fins a dalt. Assegurances allunyades, en especial l'última. Reunió d'un solt bolt!
6.- TriniClimb: Realment no sé si és una via diferent o el segon llarg de la Fruits, els spits es veuen diferents. Desplom de grans cantells, molt maco.
A l'esquerra de la Fruits hi ha la Savia de Lagras, una via sense expansions del Guille, el Fernando i el Joan. Podeu trobar la ressenya a aquí.
Bon sector per fer vies de més de 3 o 4 xapes.
