Dies d'anticicló després de dies pluja, així que toca aprofitar al màxim el temps. I com que el que tenim més aprop és la muntanya santa, doncs anem visitant diferents sectors, de caire molt diferent cadascun.
El monitor de monitors a la Boy-Roca
Acabant l'episodi de pluges intenses dels últims dies i aprofitant la curta aproximació, ens plantem un humit dijous al sector de moda de Can Jorba: El Manantial. Després de tanta aigua caiguda fa gràcia veure rajar "el manantial", no sé si sempre raja, però l'altre dia semblava un brollador.
Jortx a la bonica Giorgio Parpadelle
Vies semi-llargues pel que els meus braços acostumen a fer, però la roca és espectacular tot i la humitat de l'entorn. He de reconèixer que no és el meu tipus de via preferit, però estan molt ben trobades i molt assegurades.
Com que hi ha personal que no és que deixi cleques a la paret, sinó que deixa la bossa de magnesi en cada via que fa, ens assegurem unes bones vies a vista: En Pep i en Joan no se'n van, Giorgio Parpadelle, CrazyWoman i la que més m'agrada de totes les que faig, la Polvet Galàctic.
Ozzy a En Pep i en Joan no se'n van
Aquesta última la trobo especialment bona, llàstima de la petita lleixa fangosa a mitja via, que evitem fent una mica de malabars. Un bon sector al que ja hi tornarem quan passi de moda, que sembla ser que ara hi ha més cua que al Carrefour en cap de setmana.
Parlant de caps de setmana, el següent dissabte pujo amb uns companys de feina al cim de la Mòmia, que cada any els trec a conèixer agulles emblemàtiques del massís, i després del Cavall, aquest any tocava el cim més maco. Un dia curiós en què ens escapem de la pluja per minuts...
CrazyWoman
Aquest mateix dijous, ara sí, amb molt bon clima ens acostem a St. Benet. El pla inicial és l'agulla del Pas de la Burra, però un piquet generalitzat perpetrat al mateix peu de via ens porta cap al mític Mac-Cana. Després d'escalfar a l'arxi-repetida Direcció Obligatòria i al Totxo de les Maries, fem una mica l'Energúmeno (una mica més del normal) i ja tenim una altra gran clàssica al sac.
Un Energúmeno...
Com que ja no tinc projectes que no superin el meu nivell al Mac-Cana - Manolito, em decideixo per un dia lúdic de tatxaire al Mungri Monk Rock. La primera línia escollida, de les que em falten, és la Franciskillo Core. La primera i l'última... quina remada per resoldre el pas dur de la via, i quin galeto si falles als passos de després!
Per rematar la feina, fem una via recentment equipada, just a la dreta de l'anterior, no sabem ni el grau ni el nom, però ens sembla molt bona, de forats i més assequible que les seves veïnes. Una altra bona opció per escalfar abans d'anar al Mac-Cana o similar.
Pillant a la Franciskillo Core
Avui diumenge, pugem la cada cop més curta canal del Pou del Gat i amb l'Ozzy ens plantem a Trinitats. Escalfem a les plaques del costat de l'ermita. La Dossier ens sembla fàcil i guapa, però ràpidament rebem les primeres "ostias como panes" (Jorge dixit). La Pólvora en los dedos, convertida en SuperGlue en los dedos si no vols relliscar al cantell imprescindible abans de l'última xapa.
I per si encara no en teníem prou de cura d'humilitat, tornem a fallar la jugada escollint per acabar d'escalfar la Kaka de Vaca... Sort que aquesta l'hem fet en top rope. Que tècnica que és aquesta via! La sobamenta no és tan acusada com a l'anterior línia, però pateixo força per arribar en lliure a la reunió...
Pas xungo de la Franciskillo Core
I després de reescalfar-me, el projecte del dia, l'aresta Pedro Botero, s'ha saldat amb tres caigudes a l'última xapa, quina ràbia! El pròxim dia a escalfar al Pito del Sereno... i és que no somos nadie!
El monitor de monitors a la Boy-RocaAcabant l'episodi de pluges intenses dels últims dies i aprofitant la curta aproximació, ens plantem un humit dijous al sector de moda de Can Jorba: El Manantial. Després de tanta aigua caiguda fa gràcia veure rajar "el manantial", no sé si sempre raja, però l'altre dia semblava un brollador.
Jortx a la bonica Giorgio ParpadelleVies semi-llargues pel que els meus braços acostumen a fer, però la roca és espectacular tot i la humitat de l'entorn. He de reconèixer que no és el meu tipus de via preferit, però estan molt ben trobades i molt assegurades.
Com que hi ha personal que no és que deixi cleques a la paret, sinó que deixa la bossa de magnesi en cada via que fa, ens assegurem unes bones vies a vista: En Pep i en Joan no se'n van, Giorgio Parpadelle, CrazyWoman i la que més m'agrada de totes les que faig, la Polvet Galàctic.
Ozzy a En Pep i en Joan no se'n vanParlant de caps de setmana, el següent dissabte pujo amb uns companys de feina al cim de la Mòmia, que cada any els trec a conèixer agulles emblemàtiques del massís, i després del Cavall, aquest any tocava el cim més maco. Un dia curiós en què ens escapem de la pluja per minuts...
CrazyWomanAquest mateix dijous, ara sí, amb molt bon clima ens acostem a St. Benet. El pla inicial és l'agulla del Pas de la Burra, però un piquet generalitzat perpetrat al mateix peu de via ens porta cap al mític Mac-Cana. Després d'escalfar a l'arxi-repetida Direcció Obligatòria i al Totxo de les Maries, fem una mica l'Energúmeno (una mica més del normal) i ja tenim una altra gran clàssica al sac.
Un Energúmeno...Com que ja no tinc projectes que no superin el meu nivell al Mac-Cana - Manolito, em decideixo per un dia lúdic de tatxaire al Mungri Monk Rock. La primera línia escollida, de les que em falten, és la Franciskillo Core. La primera i l'última... quina remada per resoldre el pas dur de la via, i quin galeto si falles als passos de després!
Per rematar la feina, fem una via recentment equipada, just a la dreta de l'anterior, no sabem ni el grau ni el nom, però ens sembla molt bona, de forats i més assequible que les seves veïnes. Una altra bona opció per escalfar abans d'anar al Mac-Cana o similar.
Pillant a la Franciskillo CoreAvui diumenge, pugem la cada cop més curta canal del Pou del Gat i amb l'Ozzy ens plantem a Trinitats. Escalfem a les plaques del costat de l'ermita. La Dossier ens sembla fàcil i guapa, però ràpidament rebem les primeres "ostias como panes" (Jorge dixit). La Pólvora en los dedos, convertida en SuperGlue en los dedos si no vols relliscar al cantell imprescindible abans de l'última xapa.
I per si encara no en teníem prou de cura d'humilitat, tornem a fallar la jugada escollint per acabar d'escalfar la Kaka de Vaca... Sort que aquesta l'hem fet en top rope. Que tècnica que és aquesta via! La sobamenta no és tan acusada com a l'anterior línia, però pateixo força per arribar en lliure a la reunió...
Pas xungo de la Franciskillo CoreI després de reescalfar-me, el projecte del dia, l'aresta Pedro Botero, s'ha saldat amb tres caigudes a l'última xapa, quina ràbia! El pròxim dia a escalfar al Pito del Sereno... i és que no somos nadie!
