diumenge, 17 de febrer del 2013

Horneado de lentejas

La setmana començava amb un dia de retard i pujant de la Ribera d'Ebre, després de descobrir un dels sectors d'escalada de Miravet. Però el cap ja el teníem al dissabte següent, on ens esperava una nova forma de sentir el buit sota els peus.

Efecte Brocken
El temps d'ahir no va ser gaire bo, però vam poder sobrevolar la plana de Vic i sentir la sensació de punxar la boira per poder observar el Pirineu ben nevat al fons. És curiós això dels globus aerostàtics, poden pujar i baixar a altes velocitats i com que perds les referències ni t'enteres... res a veure amb un bon saque!

Jortx a Esperit Suïcida
Però abans de dissabte, amb el Jortx vam fer una parada tècnica al Cargolaire, on estem tatxant les vies de la part més lúgubre (el meandre). A mi em quedaven per fer les dues obres del Masfi, així que vam escalfar a la "delicada" Esperit Suïcida i després vam anar a per la bella Tempesta. Molt aèria i amb un pas de bloc per superar el sostre que tanca l'esperó. Per acabar, vam rematar amb Esclatassans, un bona via amb un pas de força fe per sortir del sostre... Aquestes dues últimes més que recomanables!

La Tempesta (de rocs)
Aquest matí, aprofitant un inpàs de bon temps, m'he apropat fins al Totxo de Can Jorba, i he pogut fer les dues vies centrals que em mancaven. Ara ja sols queden les de l'escut de l'esquerra, però de moment crec que s'escapen.

Caòtic Totxo de Can Jorba
El que no hi ha forma és de saber els graus correctes de les vies, i de fet ni el recorregut de les vies. A la guia vella de Montserrat Sud hi apareixen d'una forma (inclosa una via d'A3), mentre que a la guia nova hi apareixen d'una forma totalment diferent. En la primera d'elles les reunions són les que hi ha realment, però les línies no es corresponen... a la segona guia passa just el contrari. Si fem cas d'aquesta última, personalment crec que els graus són massa "suaus".

Algú pot aportar una mica de llum?

dimarts, 12 de febrer del 2013

Imatges del sud

Aquests dies hem estat voltant pel Massís dels Ports i altres zones del sud. Bàsicament fent excursions en busca dels grans arbres del país i alguna petita escalada...

Fred...
Barranc del Carrera Ample, enfarinat
 
Camí del Barranc del Carrer Ample
 
Lo Parot, l'arbre més vell de Catalunya...
 
Omnipresents Roques de Benet
 
La Mata de Darmós
 
Escalant a la Ribera d'Ebre
  
El Talismà al Cargolaire, de dijous passat... màniga curta!

dissabte, 2 de febrer del 2013

Copy & Paste Torrent del Pont

Seguint amb el rondo de retrobaments de companys verticals, aquest dijous li va tocar el torn a un dels grans mestres del Solsonès, en Lluís. Volíem fer la Don Cipote de la Mancha a les Garrigoses, però els primers llargs tenen restricció per nidificació, i un romàntic guerrer no es pot permetre fer una via a mitges tintes.

Romàntic Guerrer al L1 de la Chocolate Watch Band
Com que jo arribava una mica tard, vam escollir dues vies curtes: la Chocolate Watch Band i la Hot Dog. La primera d'elles, fent honor al seu nom, té un primer llarg força psicodèlic. Comença amb les assegurances força juntes i un cop s'entra a la placa comencen a allunyar i cal escalar entre elles.

Romàntic Guerrer al L1 de la Chocolate Watch Band
La roca del primer llarg és espectacular, com un petit retall del Torrent del Pont.  A més aquest llarg em va tocar de segon i, per tant, el vaig gaudir com un nen (destil·lant un somriure, :P). El Serrat de les Garrigoses ja les té aquestes coses, en pocs metres pots passar de la putrefacció rocosa en forma de canal plena d'herbes a la millor roca de la muntanya.

Espectacular L1 de la Chocolate Watch Band
D'aquest llarg simplement tenir en compte que una caiguda per sobre de la quarta xapa és visita segura al traumatòleg. Com a solució sempre podeu anar-hi mig trencats prèviament, com un servidor...

El segon llarg és una transició en diagonal a l'esquerra que no desmereix. Molt ben assegurada i amb roca força bona pel que solen ser aquests llargs arrampats.

Romàntic Guerrer al L3 de la Chocolate Watch Band
Per acabar d'arrodonir la festa, el tercer llarg és també dels bons. Una sortida de bloc de la reunió amenitzada per un oxidat spit TAK que no convida a provar-lo gaire. Els passos no són excessivament complicats i a partir del segon spit la dificultat se suavitza molt i es passa a gaudir de l'espectacular roca. Tot aquest llarg està molt ben assegurat, res a veure amb el primer...

Romàntic Guerrer al L1 de la Hot Dog
Arrodonim el dia amb la ballartiana via Hot Dog. Sols té un llarg, pròxim als 50 metres i 5 assegurances, quatre d'elles als primers 20 metres. Després s'entra a una planxa tombada fàcil. Bona alternativa per arrodonir el dia, si ja heu fet el primer llarg de la Gàmper o de la Don Cipote.

"El de Verde" al L1 de la Hot Dog

Un romàntic guerrer...

Aquest matí, amb l'Ozzy, hem aprofitat la climatologia per buscar algun sector arrecerat del vent i amb orientació sud, fugint del fred del cap de setmana passat. Finalment hem escollit el Totxo de Can Jorba, del qual jo no en tenia el més mínim coneixement, però ja porta més de 20 anys equipat, com ho demostren alguns dels seus spits.

Ozzy al Totxo de Can Jorba, via 2.
Hem tatxat tota la part dreta, quatre vies que m'han semblat més que bones. De dreta a esquerra:
  1. ¿? (Bolts): Bonica via de bons forats i molt equipada.

  2. ¿? (Spits + pitó): Entrada a agafar una fissura que ens porta a un sostret amb alguna presa trampa. Després placa de bons cantells fins dalt.

  3. ¿? (Spits): Entrada a un esperó desplomat amb els forats bons però comptats. Després d'un bon descans trobem un pas complicat de bidits petits.

  4. ¿? (Spits): Placa fina però fàcil i desplom de cantells molt grans. Trobem un pas de regleta i bidit per sortir del sostre i després anar a agafar una llastra precària a l'esquerra. Fàcil fins dalt.
Ozzy al Totxo de Can Jorba, ai, ai, ai...
Segurament es mereixerà una altra visita per fer el que es pugui a la part esquerra, on hi ha les vies més dures... y no olviden mineralizarse y supervitaminarse!