Fugint del fred d'aquests dies, una Selenita i un servidor aprofitem per fer turisme i escalar una mica a una de les illes afortunades: Tenerife.
Penya-segats d'Acentejo
La idea no era fer un tour vertical, més aviat tot el contrari, és a dir, vacances i sol. Tot i això, vam agafar la corda i la resta d'utensilis freekys per a conèixer el tacte volcànic. Com a font d'inspiració, el número 73 de Desnivel, amb grans fotos de l'Anna Ibáñez.
Anna Ibáñez al Camión de la Basura
Òbviament les coses han canviat força des del 1992, per sort em van deixar la guia d'escalada de la zona del Teide, del 2004. Més tard vaig poder adquirir la recent guia d'escalada esportiva, i el regal va ser doble, perquè gairebé totes les vies que ja havia fet, a la nova guia estaven graduades més alt, je, je, je...
El sector escollit inicialment van ser les mítiques i conegudes Cañadas del Capricho, bressol de l'escalada esportiva canària. Paisatge impressionant, sols per observar les grans llengües de lava sota l'atenta mirada del Teide ja val la pena la pujada.
Llanos de Ucanca, sota el Teide
Esperava trobar un sector super sobat pel pas d'escaladors i extremadament àrid. Doncs no és així, la roca és especialment abrasiva, com bé denoten els forats que encara tinc a la pell dels dits, i bona part dels sectors tenen un peu de via amb una capa vegetal arbustiva.
Com punxa la roca i quin fred fa a l'ombra...
El sol el vam haver d'anar a buscar ràpidament perquè vam començar a escalar a l'ombra sense tenir en compte l'alçada del lloc, sobre els 2100m. Les vies que vaig fer eren de les curtes, al sector Aureola.
Espolón del sol
Espolón del Sol, amb una sortida al bolet somital digna dels millors mantels de Can Buquet. O l'espectacular entrada de Aureola, no me toques la pirola. Però el repte era la via Camión de la Basura, a la foto inicial protagonitzada per l'Anna.
Aureola, no me toques la pirola
I déu n'hi do quina placa, sort que sols eren tres spits! Pas molt concentrat de petits bidits molt i molt afilats. Entre la temperatura i el desgast de la pell vaig pensar força en aquesta noticia que vaig llegir fa poc.
El Camión de la Basura,
òbviament amb menys plàstica que l'Anna
Com que ja no tenia ganes de fer patir més a la meva soferta asseguradora, vaig dedicar la resta del dia als blocs de la zona. El més elegant és el de la Tortuga, a la zona de la Sexta Dimensión, on s'aprecia el perquè es diu "del capricho".
Bulder a la Tortuga
Sense pell, una mica congelats i seguint el rastre del sol, canviem la paret pels torrons i anem cap a l'hotel. Bones sensacions a les cañadas...
Bulder a la Tortuga
Un altre dia vam decidir fer cas a les recomanacions de molts companys i dedicar-nos a caminar per l'impressionant barranc de Masca. Grans parets de lava treballades pel riu, paisatge a l'estil Cabo Verde i un bon rierol que no parava de rajar.
Barranc de Masca
La totalitat del barranc fins a la platja no la vam poder recórrer, ja que el cel estava força amenaçador i no paràvem de pensar en el que costaria pujar tot aquell desnivell, així que quan portàvem dos terços vam decidir fer mitja volta. Ens vam perdre la platja final, però ja vam quedar ben impressionats per l'entorn.
Barranc de Masca
Arribant al poblet de Masca va començar a ploure i ens vam dedicar a fer turisme per la zona...
Després d'encadenar El Lance
L'última incursió a la vertical la vam fer als penya-segats d'Acentejo, prop de Puerto de la Cruz. El sector escollit va ser Vistamar. Una zona molt recomanable amb vies curtes i contundents, sobre una peculiar roca basàltica i on gairebé tot desploma...
Vista des de Vsitamar
El lloc és molt maco, però el sol de la tarda ens va fer plegar abans del que voldríem, i és que la calor era bastant insuportable pels que venim del fred.
Vam poder gaudir de vies com La Mudita, Cardonal, La Negra, El Lance i Puchéala pa'rriba, totes perfectament equipades i força maques.
Puchéale pa'arriba
Doncs fins aquí l'experiència canària d'aquest any que demà acaba, així que res més que desitjar-vos un bon any nou ple de rot punks i sense lesions!
A tibar-li!
Penya-segats d'AcentejoLa idea no era fer un tour vertical, més aviat tot el contrari, és a dir, vacances i sol. Tot i això, vam agafar la corda i la resta d'utensilis freekys per a conèixer el tacte volcànic. Com a font d'inspiració, el número 73 de Desnivel, amb grans fotos de l'Anna Ibáñez.
Anna Ibáñez al Camión de la BasuraÒbviament les coses han canviat força des del 1992, per sort em van deixar la guia d'escalada de la zona del Teide, del 2004. Més tard vaig poder adquirir la recent guia d'escalada esportiva, i el regal va ser doble, perquè gairebé totes les vies que ja havia fet, a la nova guia estaven graduades més alt, je, je, je...
El sector escollit inicialment van ser les mítiques i conegudes Cañadas del Capricho, bressol de l'escalada esportiva canària. Paisatge impressionant, sols per observar les grans llengües de lava sota l'atenta mirada del Teide ja val la pena la pujada.
Llanos de Ucanca, sota el TeideEsperava trobar un sector super sobat pel pas d'escaladors i extremadament àrid. Doncs no és així, la roca és especialment abrasiva, com bé denoten els forats que encara tinc a la pell dels dits, i bona part dels sectors tenen un peu de via amb una capa vegetal arbustiva.
Com punxa la roca i quin fred fa a l'ombra...El sol el vam haver d'anar a buscar ràpidament perquè vam començar a escalar a l'ombra sense tenir en compte l'alçada del lloc, sobre els 2100m. Les vies que vaig fer eren de les curtes, al sector Aureola.
Espolón del solEspolón del Sol, amb una sortida al bolet somital digna dels millors mantels de Can Buquet. O l'espectacular entrada de Aureola, no me toques la pirola. Però el repte era la via Camión de la Basura, a la foto inicial protagonitzada per l'Anna.
Aureola, no me toques la pirolaI déu n'hi do quina placa, sort que sols eren tres spits! Pas molt concentrat de petits bidits molt i molt afilats. Entre la temperatura i el desgast de la pell vaig pensar força en aquesta noticia que vaig llegir fa poc.
El Camión de la Basura,òbviament amb menys plàstica que l'Anna
Com que ja no tenia ganes de fer patir més a la meva soferta asseguradora, vaig dedicar la resta del dia als blocs de la zona. El més elegant és el de la Tortuga, a la zona de la Sexta Dimensión, on s'aprecia el perquè es diu "del capricho".
Bulder a la TortugaSense pell, una mica congelats i seguint el rastre del sol, canviem la paret pels torrons i anem cap a l'hotel. Bones sensacions a les cañadas...
Bulder a la TortugaUn altre dia vam decidir fer cas a les recomanacions de molts companys i dedicar-nos a caminar per l'impressionant barranc de Masca. Grans parets de lava treballades pel riu, paisatge a l'estil Cabo Verde i un bon rierol que no parava de rajar.
Barranc de MascaLa totalitat del barranc fins a la platja no la vam poder recórrer, ja que el cel estava força amenaçador i no paràvem de pensar en el que costaria pujar tot aquell desnivell, així que quan portàvem dos terços vam decidir fer mitja volta. Ens vam perdre la platja final, però ja vam quedar ben impressionats per l'entorn.
Barranc de MascaArribant al poblet de Masca va començar a ploure i ens vam dedicar a fer turisme per la zona...
Després d'encadenar El LanceL'última incursió a la vertical la vam fer als penya-segats d'Acentejo, prop de Puerto de la Cruz. El sector escollit va ser Vistamar. Una zona molt recomanable amb vies curtes i contundents, sobre una peculiar roca basàltica i on gairebé tot desploma...
Vista des de VsitamarEl lloc és molt maco, però el sol de la tarda ens va fer plegar abans del que voldríem, i és que la calor era bastant insuportable pels que venim del fred.
Vam poder gaudir de vies com La Mudita, Cardonal, La Negra, El Lance i Puchéala pa'rriba, totes perfectament equipades i força maques.
Puchéale pa'arribaDoncs fins aquí l'experiència canària d'aquest any que demà acaba, així que res més que desitjar-vos un bon any nou ple de rot punks i sense lesions!
A tibar-li!
