Com ja comentava a l'anterior entrada, anys sense passar pel purgatori (Paret de Diables) i en dos caps de setmana, dos cops... I és que quan es fa una promesa s'ha de complir!
 |
| Alba al segon llarg de la GAM |
Ara fa un mes, quan li vaig prometre a l'Alba que l'acompanyaria a la GAM de Diables, pensava que hauria de posar el xip "guia de montaña". Aquest dissabte ràpidament vaig haver de canviar a mode "en dos días me pasa la mano por la cara". Així que va tocar fer-se el dur i fer veure que a les fissures d'aquesta línia no patia...
 |
| Alba al tercer llarg de la GAM |
I sí, és veritat, si la gent sempre fa les mateixes vies deu ser perquè són bones, i aquesta no és una excepció. En algun tram la roca no és espectacular i a més està una mica polida, però els moviments sempre són macos i el fet d'haver-se de protegir en força trams li dóna aquell carisma de gran clàssica.
 |
| Alba al quart llarg de la GAM |
L'Alba entra en matèria amb el primer llarg, jo m'encarrego de les fissures a protegir però ràpidament hi ha un motí a bord. S'imposa recapitular i cedir el pas a la joventut. Reclamen la seva dosi d'adrenalina i de gaudir de l'autoprotecció... per mi cap queixa, així que ens repartim els llargs.
 |
| Les coses es comencen a veure petites... |
És curiós com al llarg de la vida vertical vas passant per diferents fases i sensacions. En alguna de les reunions, amb vistes, de la via anàvem comentant quins eren els llargs que ens "intimidaven" més, mentre que un sentia cert respecte per l'últim diedre de la via, a una altra la panxa li feia pessigolles d'imaginar-se donant voltes com una baldufa al mig del sostre.
 |
| Alba al mític sostre |
La realitat no va ser aquesta, l'últim diedre és amb diferència el millor llarg de la via, on gaudir de la bona roca i dels bons cantells, amb dos o tres peces tindrem el llarg equipat. I òbviament al sostre no vaig veure cap volta, més aviat tot el contrari, i això que l'últim pas és llarg, llaaaarrgggggg...
 |
| Alba al mític sostre |
Poc a poc van caient els mites, uns acabem les llistes de projectes i altres les comencen, i és que seguint la roda de les estacions, aviat arribarà l'hivern i ens haurem de tornar a refugiar a les solitàries contrades santbenedictines. La GAM de Diables, tot i no ser una via difícil, és un bon final de temporada i una millor línia de sortida cap a terres llunyanes.
 |
| La reunió de sortida del sostre |
Així que gaudint d'aquesta magnífica companyia i deixant-li molts deures per fer (i esperant amb molt de gust que "em passi la ma per la cara"), tanquem el blog durant uns dies...
 |
| Penúltim i millor llarg de la via |
 |
| Alba acabant el penúltim i millor llarg de la via |
Ens veiem a la tornada, malalts de la vertical!
PD: Alba!, t'he fet molt la pilota en aquesta entrada, espero que em regalis un tricam rosa quan torni...
