Des de fa uns anyets, al desembre sempre marxem una setmana cap a terres més càlides. Preveient que aquest serà l'últim any que ho podrem fer en molt de temps, ens decidim per una illa "cirereta": la Isla Bonita, com deia la Madonna (tot i que encara es discuteixi si l'illa de la cançó és Belize o La Palma).
Las dunas de Maspalomas
La qüestió és que amb un mes i mig d'antelació és impossible trobar vol cap a aquesta illa i ens hem de conformar amb Gran Canaria, que a hores d'ara ja puc afirmar que és l'illa menys afavorida de tot l'arxipèlag canari.
Com sempre, hem fet una combinació de turisme, activitat a la natura i por supuesto, una mica d'escalada. Però el més destacat de tot ha estat descobrir un concepte totalment desconegut per a nosaltres, el de l'estància all included (és a dir, la polsereta que indica que ho tens gairebé tot pagat a l'hotel).
Barranc de Fataga
Nosaltres sempre hem estat més de mitja pensió, perquè mai fem vida a l'hotel (el rotllo piscina + caipirinha no ens va gaire), però resulta que sortia al mateix preu la mitja pensió que el tot inclòs, així que encara que no dinéssim gaire a l'hotel, valia la pena. No li hem tret gaire el suc al tema, a excepció d'algun que altre espirituoso després dels àpats, però el que sí ens ha permès és fer una anàlisi antropològica del personal que utilitza aquest mateix servei...
Escales d'accés a la zona de Fataga
De tota la fauna estudiada ens han cridat l'atenció uns quants especímens interessants:
Las dunas de MaspalomasLa qüestió és que amb un mes i mig d'antelació és impossible trobar vol cap a aquesta illa i ens hem de conformar amb Gran Canaria, que a hores d'ara ja puc afirmar que és l'illa menys afavorida de tot l'arxipèlag canari.
Com sempre, hem fet una combinació de turisme, activitat a la natura i por supuesto, una mica d'escalada. Però el més destacat de tot ha estat descobrir un concepte totalment desconegut per a nosaltres, el de l'estància all included (és a dir, la polsereta que indica que ho tens gairebé tot pagat a l'hotel).
Barranc de FatagaNosaltres sempre hem estat més de mitja pensió, perquè mai fem vida a l'hotel (el rotllo piscina + caipirinha no ens va gaire), però resulta que sortia al mateix preu la mitja pensió que el tot inclòs, així que encara que no dinéssim gaire a l'hotel, valia la pena. No li hem tret gaire el suc al tema, a excepció d'algun que altre espirituoso després dels àpats, però el que sí ens ha permès és fer una anàlisi antropològica del personal que utilitza aquest mateix servei...
Escales d'accés a la zona de FatagaDe tota la fauna estudiada ens han cridat l'atenció uns quants especímens interessants:
- Les dones angleses de mitjana edat, fàcilment identificables per un gran tatuatge situat al bíceps esquerra (deuria ser moda al Regne Unit fa uns anys?), normalment cutre i taleguero i del que deuen estar molt orgulloses, donat l'afició que tenen per ensenyar-lo. A destacar que en l'últim àpat, el sopar, es vestien amb les seves millors gales, amb una especial predilecció per les faldilles curtes (curtes? microscòpiques!). Això no seria cap problema si no fos que conforme avançava la nit (estem parlant d'horaris anglesos, eh!), l'efecte all included es deixava notar en forma etílica i començaven els xous eròtics gratuïts... I cada nit les mateixes, i cada nit igual... digne d'estudi!
La Cueva a Fataga- El "Equipo de animación" de què disposava l'hotel, compost per dos homes i una pobra noia, uns altres dignes d'estudi, tot i que almenys aquests deurien cobrar. Un dels tres components es veia clarament que era qui manegava les cireres, i per això tenia el privilegi de ser el director del bingo que cada dia se celebrava a mitja tarda (això ho vam descobrir a l'intentar fer la migdiada després d'un matí llarg d'excursió). Més tard, després del sopar, els tres components es reunien per donar inici a l'animació infantil, que consistia en un seguit de cançons en idiomes "raros" afegint Los Pajaritos i el Veo, veo. En aquell mateix moment apareixia una munió de nens que pujaven a l'escenari de la salta d'actes (eufemisme de bar) i es posaven a fer diferents coreografies, que òbviament dominaven a la perfecció donat que sempre eren les mateixes cançons (sols de veure-ho jo mateix vaig arribar a dominar-ne a la perfecció més d'una). I el millor de tot és que mentre els nens estaven ben entretinguts els pares es dedicaven al all included a la barra, ja, ja, ja...
Escalada a Fataga- Els "men in red" o senyors de vermell, normalment de nacionalitat alemanya, destacaven per un intens color vermell que emanava de gairebé totes les parts del seu cos. Si es volen autocalcinar, per la meva part cap problema, però em feia gràcia que quan més "brillaven" més poca roba es posaven, perquè es notés ben bé que s'havien tornat super-guerrers. El que més ens cridava l'atenció és que quan aquests individus iniciaven el seu ritual d'aparellament amb els primers especímens dels que he parlat (aka talegueras), la cua del all included semblava una partida de blackgammon. S'ha de viure!
Després del rot punk a Ojos de Cristal a Fataga- L'Imserso Attack és un dels altres fenòmens que vam poder viure, especialment al bufet lliure (vull pensar que tota la gent que gaudeix d'aquest servei no és igual). A part de les quantitats ingents de menjar que desaprofitaven els individus d'aquesta espècie el que més ens va cridar l'atenció és la capacitat de crítica "ferotge" que tenen cap als seus similars. Imatge per recordar quan un dels individus va buidar una safata de menjar on altres individus de la mateixa espècie feien cua pel mateix producte. De res va servir que el cuiner expliqués que en 2 minuts la reposava perquè comencés l'explosió de retrets, pensant que el causant de l'enrenou no era de la mateixa espècie que ells ni entenia el mateix idioma, ja us podeu imaginar el xou...
Cingleres d'Ayacata des de La Candelilla- El nostre hotel estava situat en una de les 10 millors destinacions gais d'Europa (o això diuen les webs), cosa que vaig descobrir un cop al destí. Cap problema amb el tema però l'abundància empalaga...
Com podeu comprovar, cada nit la Selene i un servidor, ens posàvem al lloc més amagat del bar i ens dedicàvem a observar, mentre la resta dels presents deuria fer el mateix amb nosaltres pensant: "...que estranys són aquests dos: no porten tatuatges, van vestits, no estan incandescents ni ebris i a sobre avui els he vist passar amb una corda!...", i és que això del tot inclòs ho porta tot inclòs, però tot, tot!
Comando Girls a La Candelilla
A part d'alguna excursió on es poden veure barrancs volcànics i alguna que altra caldera, vam escalar als sectors de Fataga i La Candelilla. L'escola reina de l'illa és Tamadaba però estava massa lluny del nostre hotel i no hi vam anar. Al contrari que les zones de les Canàries on havia escalat, en aquestes dues semblava que tot hagués de caure, però contràriament era prou sòlid.
A Fataga les vies són més o menys curtes amb placa molt vertical o gran desplom, basalt molt adherent i on el magnesi mata l'encant d'anar a vista (blanc sobre negre). Les vies més dures de l'illa es concentren gairebé totes en aquest sector i Tamadaba.
Pels voltants del Roque Nublo
Com a curiositat també vam escalar a La Candelilla, un sector situat a la part alta de l'illa, amb vistes impressionants i amb una part central de roca brutal i una altra de passar por. Amb el meu poc criteri sobre basalt vam acabar a la zona de passar por (veure foto), on la roca sembla un conjunt de grans pedres enganxades entre sí. Qui hagi escalat a Canalda sabrà de què li parlo. A la primera via que vaig fer (6b+) vaig suar tant que totes les altres de més grau les vaig fer en top rope.
Roque Nublo i el Teide al fons
Trobareu més informació a la pàgina de la guia d'escalada de l'illa. I ja que hi érem vam aprofitar per fer una de les ferrates que té l'illa, la de la Primera Luna, casc imprescindible!
Just al dia següent de la tornada havia quedat amb el Jortx per fer una matinal santbenedictina, però un mail d'última hora ens fa canviar els plans. Hem d'anar a rescatar dues cordes a La Bitlla (Agulles - Montserrat). Cap problema, aprofitarem la visita a la zona per fer alguna via més...
Aresta Brucs a la Bitlla
Quan arribem el vent i el fred són tan accentuats que pugem l'Aresta Brucs de la Bitlla en una sola tirada, rescatem les dues cordes travades i ràpidament ens refugiem al Totxo de l'Enano, per fer una mica d'esportiva a recer de l'aire i amb una mica de sol. Finalment tatxem la QuicoPuta, amb una entrada de roca a estudiar i després uns passos molt tècnics amb desplom però roca molt bona.
Totxo de l'Enano - Agulles
Encuriosits amb aquest retall de St. Benet a Agulles, anem a veure el TotxoTetxo al costat del refugi i comprovem amb decepció que és una pedra abandonada a la vegetació. No sé si algú havia fet aquelles vies (blocs d'una xapa), si algú en confirma que valen la pena, igual hi pujo algun dia amb la podadora.
QuicoPuta al Totxo de l'Enano
Per acabar de matar el dia anem a fer la Mili KK al Totxo del Skinao, al mateix camí del refugi. Una via de dues xapes que ens posa a prova, dura, dura... Donada les recomanacions d'un dels creadors d'aquestes vies, haurem de tornar a Agulles a fer esportiva old style.
Mili KK al Totxo Skinao
Bon any nou a tots!
Comando Girls a La CandelillaA part d'alguna excursió on es poden veure barrancs volcànics i alguna que altra caldera, vam escalar als sectors de Fataga i La Candelilla. L'escola reina de l'illa és Tamadaba però estava massa lluny del nostre hotel i no hi vam anar. Al contrari que les zones de les Canàries on havia escalat, en aquestes dues semblava que tot hagués de caure, però contràriament era prou sòlid.
A Fataga les vies són més o menys curtes amb placa molt vertical o gran desplom, basalt molt adherent i on el magnesi mata l'encant d'anar a vista (blanc sobre negre). Les vies més dures de l'illa es concentren gairebé totes en aquest sector i Tamadaba.
Pels voltants del Roque NubloCom a curiositat també vam escalar a La Candelilla, un sector situat a la part alta de l'illa, amb vistes impressionants i amb una part central de roca brutal i una altra de passar por. Amb el meu poc criteri sobre basalt vam acabar a la zona de passar por (veure foto), on la roca sembla un conjunt de grans pedres enganxades entre sí. Qui hagi escalat a Canalda sabrà de què li parlo. A la primera via que vaig fer (6b+) vaig suar tant que totes les altres de més grau les vaig fer en top rope.
Roque Nublo i el Teide al fonsTrobareu més informació a la pàgina de la guia d'escalada de l'illa. I ja que hi érem vam aprofitar per fer una de les ferrates que té l'illa, la de la Primera Luna, casc imprescindible!
Just al dia següent de la tornada havia quedat amb el Jortx per fer una matinal santbenedictina, però un mail d'última hora ens fa canviar els plans. Hem d'anar a rescatar dues cordes a La Bitlla (Agulles - Montserrat). Cap problema, aprofitarem la visita a la zona per fer alguna via més...
Aresta Brucs a la BitllaQuan arribem el vent i el fred són tan accentuats que pugem l'Aresta Brucs de la Bitlla en una sola tirada, rescatem les dues cordes travades i ràpidament ens refugiem al Totxo de l'Enano, per fer una mica d'esportiva a recer de l'aire i amb una mica de sol. Finalment tatxem la QuicoPuta, amb una entrada de roca a estudiar i després uns passos molt tècnics amb desplom però roca molt bona.
Totxo de l'Enano - AgullesEncuriosits amb aquest retall de St. Benet a Agulles, anem a veure el TotxoTetxo al costat del refugi i comprovem amb decepció que és una pedra abandonada a la vegetació. No sé si algú havia fet aquelles vies (blocs d'una xapa), si algú en confirma que valen la pena, igual hi pujo algun dia amb la podadora.
QuicoPuta al Totxo de l'EnanoPer acabar de matar el dia anem a fer la Mili KK al Totxo del Skinao, al mateix camí del refugi. Una via de dues xapes que ens posa a prova, dura, dura... Donada les recomanacions d'un dels creadors d'aquestes vies, haurem de tornar a Agulles a fer esportiva old style.
Mili KK al Totxo SkinaoBon any nou a tots!
