Collsuspina, Centelles, Puigsagordi, Creu de Castellar?

Però com es diu aquesta escola?, bé, és igual perquè tots ens entenem, oi?. La qüestió és que a l'estiu s'hi està molt bé (amb Autan) i la tenim relativament aprop (1h), per això m'he proposat anar tatxant totes les vies que pugui (és evident que se m'escapen unes quantes per grau...)

El passat dissabte, l'Ozzy i jo vam aconseguir enganyar a dos personatges del rocòdrom, en Julian i l'Espi. Això ho vam poder fer després d'emmetzinar-los (semblo el Montilla de Polónia, eh!) amb una dosi extra de Can Buquet el divendres. A l'expedició també s'hi va unir el Sibucot volador, alias Mr. X.

Final de la via Stroff

Sempre m'ha fet molta gràcia la descripció que es fa d'aquesta escola al Buscador de Escuelas Desnivel. En especial al punt d'observacions:"... Sed respetuosos. Atención a los agujeros, hay víboras..." D'ençà que el vaig llegir sempre tinc pànic a agafar-me als forats finals de les vies, però també he de dir que mai n'he vist cap d'escurçó (i que duri!)

Després del flanqueig de Fly Mail

La idea és que a cada visita a l'escola hi vaigi amb un o dos objectius clars i així intentaré que al llarg de l'estiu vagin caient les vies que em falten. El dissabte que ens ocupa volia provar la via Sang Rebel, perquè em va fer gràcia la sortida de desplom que té (i és força curta, això garantitza que li puc donar més pegues, je, je, je)

Acabant la Fly Mail

Primer vam entrar per la via veïna, Esquirol i vam poder comprovar que el desplom del nostre objectiu no era gaire complicat, per tant alguna cosa estàvem fent malament (o el grau estava desfassat). Al baixar vam veure que la via original entra més a la dreta, on hi han dos espàrregs de parabolt sense xapa. Ens vam posar a provar l'entrada i la cosa va començar a quadrar...

Ara ja tot és més fàcil a la Sang Rebel

Dèu n'hi do quina entrada més maresmenya, llançament a un romo, lateral, monodit de primera falange i forat de tres dits molt dolorós... Surt al segon pegue, llàstima de no poder-la fer de primer. Hi ha algun problema amb que posi les dues xapes que falten?, s'han tret per alguna raó?, alguna informació al respecte?

Ozzy a la tècnica Ying

Els altres companys s'han dedicat a barallar-se amb un 6b+ de placa a l'esquerra del tot, que l'Ozzy té com a objectiu, entre ceja y ceja... I el Sibucot que s'autodemostra que pot fer la Fly Mail quan li vingui de gust.

A la pròxima Summum i La Pastissera!

Ishi hi anem?

Aquest matí, juntament amb el Sr.X (desig exprés de no publicar el seu nom), hem fet una visita a l'ombra de la cara Oest de l'Ag. Jordi Solé i Massip (Torrent del Pont - Montserrat).

La via escollida ha estat la Ishi (núm. 2), del company Indi, que feia molt temps que li tenia ganes. Tot i que sols fa sis anys que vaig fer la Tormenta de Verano, avui deuríem anar amb la pre-ressaca de St. Joan, perquè he confós l'entrada d'aquesta amb la Ishi, com podeu comprovar a la foto inferior.

La cosa no ha estat malament perquè així el primer llarg de la Ishi, que és força bloquero m'ha agafat en calent. Ves per on que per escalfar he fet un primer llarg d'aquells antològics montserratins. Com en saben en Juanillo i en Pastes d'obrir vies...

Ara si, un cop trobat el peu de via (que total estava al costat), ens hi posem. Aquest llarg entra per unes lleixes trencades però fàcils i de cop canvia de paret, ara ja sobre una roca impressionant (foto superior).

Un cop hem fet aquest canvi hi trobem una baumeta molt poblada d'èssers de grans potes i cos petit, tot i això és un repós de cinc estrelles. Cal aprofitar-lo bé perquè per sortir-ne hi ha una seqüència de passos durs.

La cosa ha anat força bé, però després de resoldre a vista el pas difícil m'he quedat en una mala posició per xapar (ja sabeu que jo sóc un nena i mai se m'acudiria seguir sense xapar, ja, ja,ja...). En resum, que la cinta si que l'he xapat, però ja no m'he en refiat de les meves forces i m'he agafat per passar la corda. Llàstima perquè un cop xapada amb un pas més tenia una gran lleixa... i és que no es pot ser poruc! La resta del llarg, cap problema i molt ben equipat.

El segon llarg és pura continuïtat, bons forats i anar fent d'un costat a l'altre i crec que tenir que xapar tants spits li puja un plus a la dificultat del llarg, ja, ja, ja... si, si... però no ens n'hem saltat ni un, ja, ja, ja!

Arribo a la reunió inflat però content per treure'l net. Un bon llarg, típic de la regió (les dues instantànies superiors).

El llarg final comença amb una mica de desplom, però passats els tres primers spits la verticalitat es perd i es va a buscar la Tormenta de Verano, sobre una roca increïble: aquells forats i aquells bolos que trobem a les parts altes de les parets d'aquesta zona...

Una via amb bones vibracions que li dediquem a Sir Casòliva de la To, perquè demà és el seu sant i perquè es deu estar avorrint força a casa, SALUTACIONS FIERA!

Donant voltes...

Aquest diumenge va ser el primer que no plovia en molt de temps i la Selene i jo teniem reservat de feia dies una sortideta a Montserrat. La selenenita s'ha proposat fer una agulla cada any per practicar una mica de love climbing (que ara està de moda).

Ahir, l'agulla escollida va ser el Frare Gros, però algú se m'ha emportat als Alps les meves cordes primes i vam tenir que canviar d'objectiu. Vam trobar que amb una corda de 70m quedàvem limitats a agulles amb ràpels de baixada inferiors als 35m. I com que l'any passat vam fer la Sensenom, doncs ahir vam decidir anar a fer la seva veïna, l'Ànec. A les fotos superiors podeu veure la típica muralla oest d'Agulles i la Boleta del Portell Estret des del cim del contrafort de l'Ànec (s'aprecia que la boira ens va acompanyar tot el dia).

Si no haguès fet tant de vent l'escalada haguès estat molt plàcida, però entre la boira i el fred no vam acabar de gaudir fins que vam fer el ràpel de baixada (a les fotos superiors la Selene a la segona reunió i a l'últim llarg). La via escollida va ser la GAM, amb dos llargs de III i IV. L'equipament de la via són 2 burils sense placa i dos spits, però la roca és molt bona i es deixa fer sense problemes... quina farem l'any que ve?


Dissabte vaig enredar al pobre Palou per anar a un d'aquells sectors dels que tothom parla però pocs hi van i ens ho vam passar força bé. Vies maresmenyes, vies de pila sobre una roca peculiar, en resum, bones vibracions. Això sense comptar amb la decoració existent a peu de via. Felicitats als equipadors!

Per escalfar en un dia tan gris vam provar dues vies entre el 6c i el 7a. La primera d'anar fent per adaptar-nos a la roca i la segona amb un pas de placa molt finet (fotos inferiors).

Després ja vam passar a destruir els pobres avantbraços, amb vies de 6c i 7b. Com podeu veure a les fotos inferiors la part de dalt desploma, però els passos complicats estan un cop superats els desploms, sortides moretonenques...

Imatges del Bronx

Ahir vam poder passar una estona al nou sector de Cèllecs, Can Bronx. L'Ozzy, en Zombi i qui escriu vam poder provar les dues úniques vies que no regalimaven aigua: Quis custodiet ipso custodes? (6b+) i Action Mohawk (7a).

Personalment penso que són dues vies força bones, i sembla ser que es confirma el grau, ja que s'han encadenat. En especial l'Action Mohawk és de lo milloret de l'escola (amor de madre). Us deixo unes quantes imatges de les dues vies...

Ozzy a Quis cutodiet ipso custodes? (6b+)

Mohawk començant l'Action Mohawk (7a)

El crux de l'Action Mohawk (7a)

Respirant a l'Action Mohawk (7a)

Zombi començant l'Action Mohawk (7a)

Zombi a punt d'entrar a la reunió (7a)

Cabòries

Ja se sap que en el meu lloc de treball hi ha la possibilitat de que et toqui, tot i això mai t'imagines que t'arribarà... el que és pèssim per a tu sempre ho veus en els altres. I ho veus lluny, lluny.... molt lluny!

Però aquest cop la desgràcia no ha passat de llarg! No, no, no... m'he quedat sense les meves vacances de juliol, i si ja se que el 90% de la població no té vacances al juliol, però jo si!, i les vull!! I és que sóc tribunal d'oposicions. El maleït demiurg del que parlava en un altre post ha fet que el meu nom sigui l'escollit per a jutjar a 80 persones, que dipositen el seu futur en un tio que té motivació zero per exercir de tribunal. Per postres, no és un dia com a les eleccions, si no tot un mes!

Així és que entre les lesions, les bufetades de la Pedriza i ara l'anulació d'un viatge de cinc dies a la Colomina (on tinc un deure pendent de fa temps) per culpa de les opos, he decidit que no penso fer més plans...

Y a dios pongo por testigo que nunca más volveré a pasar hambre!

Pringao!