Tranquils que no veureu "
...torsos desnudos, tatuajes, melenas ni barracones llenos de mozos de reemplazo...", com deien els
Def Con Dos. Avui us vull parlar d'un dels sectors de boulder de
Can Boquet que he descobert aquests mesos de poca activitat.
 |
| L'Obelisc del sector X |
El sector en qüestió és el
X. Si mireu la
Guia de Can Boquet d'en Ferran i en Fèlix, veureu que està valorat amb cinc estrelles, al nivell d'altres més freqüentats com pot ser el sector
Clàssic o
Nou. Amb permís d'aquests altres dos sectors, trobo que és un dels més espectaculars per les seves formacions, i perquè no dir-ho, per les seves alçades (no seria Bishop, però tampoc són
xinxetes).
 |
| "El Bicho" a l'Obelisc |
Segurament la dificultat d'accés si no coneixes la zona i la seva llunyania dels sectors més freqüentats de Can Boquet, han fet que resti gairebé oblidat. Aquests dies he estat passant el respall per algunes de les seves línies més espectaculars i no puc més que recomanar-vos una visita abans que torni la molsa al seu lloc.
 |
| Mirant-me la Roca 109-110 |
Trobarem les ressenyes del sector a la pàgina 48 de la guia, però ràpidament us adonareu que hi falten els 90% de les graduacions, i fins i tot que al croquis apareixen unes 110 vies i a la llista de línies sols 99. En Ferran em va explicar que una tormenta sobtada els va fer desaparèixer la llista de les graduacions proposades i els noms de les últimes vies, així que el camp resta obert en la majoria de les línies...
 |
| Entrada a la via 110 |
L'accés al sector és nul·la des del cotxe. Per poder arribar-hi cal pujar a Premià de Dalt per la carretera de Premià de Mar a Premià de Dalt, i just a l'entrar al poble ens obliguen a girar a la dreta, ja que el carrer que continuaria la carrera és d'un sol sentit. En aquest mateix punt, nosaltres girem a l'esquerra i entrem a l'urbanització. Pujarem fent tancades corbes primer per carrera Joan Maragall i després per JS Bach. Sempre agafarem les corbes tancades a la dreta i en pujada, passarem a l'Av. S. Russinyol i seguirem pujant. Sense deixar el mateix carrer i amb dues corbes més arribarem al final de les cases i al pàrking-mirador on deixarem el cotxe.
 |
| Entrada a la via 110 |
Un cop aparcats al pàrking asfaltat ens caldrà seguir la pista principal (la que no baixa) fins al proper dipòsit. Aquest dipòsit, juntament amb una cabana abandona a l'altre costat de la vall faran de punts d'orientació per a trobar la majoria de roques del sector.
Just aparcar, si ens aproximem pel costat de mar cap a les últimes cases de l'urbanització, just sota nostre queda la roca del "Pulpo", amb les recomanables línies Robobita i El Pulpo. El problema d'aquesta zona és la degradació de l'entorn, que fan poc agradable la seva visita.
 |
| Espectaculars bidits naturals... |
També, des del pàrking, abocant-nos cap a la vall, costat Barcelona, veurem la peculiar roca del Paralelogramo, una planxa perfecte amb una forma que recorda la cresta d'un Triceratops. Podeu veure una foto a la pàgina 62 de la guia.
 |
| I alguna petita bavaresa... |
Des del dipòsit mateix, surt un petit corriol que creua a l'altre costat de la vall (el que marxa pla). Aquest corriol uneix el dipòsit amb la cabana abandonada, però just abans d'arribar hi trobareu una de les roques més perfectes que hi vist per la zona, l'Obelisc.
Aquí l'Stéphane hi va obrir dues línies magistrals, El Bicho i El Bichillo. La primera d'elles amb uns passos sobre patates típiques de la regió i una sortida de molt temple al cim. Alçada i una caiguda gens recomanable fa que no sigui descabellat utilitzar el bolt oxidat que trobem al cim, si més no per provar els passos abans. El Bichillo requereix uns passos de contorsionisme pel costat esquerra de l'esperó fins enllaçar amb la sortida de l'anterior línia. I les plaques centrals encara esperen un super-bou...
 |
| A la Terrassa, via 103 |
Si arribem a la cabana en runes, veurem que per la seva esquerra hi puja una pista. Sols que avancem 50 metres, a la nostra esquerra i sobre un pedestal hi trobarem la roca de La Terrassa. Una bonica formació amb una espectacular fissura. La planxa central té una magnífica línia on es disposa sols de quatre preses, a la distància justa, que cal combinar de forma adequada per poder arribar dalt. Cal vigilar la caiguda perquè la terrassa té la mida justa per no admetre grans salts...
 |
| A la Terrassa, via 103 |
La citada fissura té molt mala caiguda, alta i sobre esbarzers, així que fa pensar en un petit joc de camalots o tascons. Jo encara no l'he pogut fer, però qualsevol dia m'escapo i ja comentaré. No crec que surti molt difícil, però es veu força espectacular la línia. Això sí, fa temps hi havia un burí al cim de la roca, actualment no hi ha res, ni arbres aprop, així que caldrà improvisar per poder posar la corda.
 |
| A la Terrassa, via 103... quin patir! |
Si seguim pujant per la mateixa pista, als 25 metres i ara a la nostra dreta hi trobarem un amuntegament de roques. Just darrera hi trobem un bon mur on podem fer travesses i algun que altre pas dur. Aquí les línies no són gaire complicades i la caiguda és molt neta, sobre terra pla, així que no cal patir per l'alçada.
 |
| Darrera la cabana... |
Si tornem al dipòsit, i seguim la pista per la que veníem des de l'aparcament en sentit ascendent, just sobre la pista hi trobarem, a uns 100m, la roca 110-109. És una gran planxa tombada que l'erosió del sòl ha deixat elevada del terra. Per entrar cal passar un desplom agafat de petites regletes, que és on s'amaga la dificultat. Tot i així, si algú té por a l'alçada i vol provar els passos amb corda, darrera el bloc, al que es pot pujar per la seva dreta, existeix un bon pi per fer de reunió.
 |
| Darrera la cabana... |
Podreu trobar una foto d'aquesta roca a la pàgina 11 de la guia de Can Boquet. Si retrocedim per la mateixa pista, a uns 50 metres a la dreta veurem dos blocs de tamany més reduït, partits per una fissura (veure fotos).
La fissura és fàcil i molt recomanable, però la planxa de la seva esquerra té unes formacions espectaculars: bidits perfectes en forma de banyeretes. Llàstima que no tingui més alçada. No és gaire difícil començar de peu, però si voleu fer la versió sit tindreu feina.
 |
| Darrera la cabana... |
Molts més blocs trobareu en aquest sector, sols cal que rebusqueu una mica entre el bosc, recentment netejat. Val la pena rescatar aquestes zones més oblidades donat que el pla d'usos del Parc de la Serralada del Litoral preveu algun tipus de regulació respecte la pràctica del boulder, a concretar abans del 2014 (
Pla d'Usos en PDF).
 | | |
| Darrera la cabana... |
Doncs apa, els que encara podeu escalar, gaudiu aquests petits tresors que ens amaga la Serralada del Litoral, amb respecte i sense que l'entorn pateixi gaire, abans que els gestors del parc decideixin tot el contrari!
