Aturada cerebral la de dijous passat. Ja feia temps que em cridava l'atenció una via de la imponent Mamella, a la Plantació. Des de que fent la Carisma vam rapelar per aquesta línia, que em tenia el cor robat. A més la descripció d'un dels seus primers repetidors encara em va deixar les dents més llargues.
 |
| La imponent Mamella |
La cosa va quedar en l'oblit des del 2006, ja que sols pel fet de pujar allí dalt ja feia mandra. Però actualment, quina millor manera de provar l'estat de la cama que arribar al peu de via d'aquesta agulla?
 |
| Segon llarg de l'Arts Eròtics a la Mamella |
Com que no estava gaire convençut de poder arribar-hi sa i estalvi, m'acompanyo de dos professionals, un dedicat als ossos i altres fibres i l'altre a fer-me de xerpa, ja, ja, ja... És broma!, molt bona companyia d'aquest parell de veterans, en Jaume i el Joan Pera.
 |
| Segon llarg de l'Arts Eròtics a la Mamella |
La via no defrauda, però es fa curta per la llarga aproximació que té (les dreceres són dures i posen a prova el meu genoll). El primer llarg és una curta xemeneia que permet abastar el cim de la llastra adossada on trobarem una còmoda reunió de burils.
 |
| Jaume acabant l'Arts Eròtics a la Mamella |
El segon llarg comença per una magnífica placa de roca abrasiva i perfecta, amb un burí al poc de sortir de la reunió i un altre a uns 7 metres per sobre. Com sempre amb aquestes plaques montserratines et pots buscar la vida per protegir-te raonablement. Nosaltres vam fer servir un C0.5 i algun que altre merlet es podia encintar.
 |
| JP al segon llarg de la Cosmos Factory |
La placa està rematada per una petita xemeneia acabada amb flanqueig. Fins aquí tot bé, però després de l'últim pitó comença el festival de roca mediocre. El millor és no tenir gaires contemplacions i tibar directament d'una bona savina...
Reunió amb un parabolt i burils i ràpidament cap abaix que el cotxe està molt lluny i el temps comença a pintar malament.
 |
| JP a la segona reunió de la Cosmos Factory |
Dissabte no trobem cap bona via a l'ombra per fer. No volem caminar gaire i les vies de la cara nord que ens queden per fer, o són massa dures o hi toca el sol. Així que buscant, buscant apareix la ressenya de la Cosmos Factory. Ens ve com anell al dit, compleix tots els requeriments i a més sembla ser que està de moda.
 |
| JP al tercer llarg de la Cosmos Factory |
Oberta d'una forma curiosa, combinant llargs esportius amb llargs tradicionals. Poca cosa a dir que no s'hagi comentat en altres blogs. Personalment em va agradar força, i coincidint amb tothom, algun pas del cinquè llarg és més dur que el llarg anterior.
S'ha d'agrair la neteja de les fissures, que fa que l'equipament flotant sigui fàcil de col·locar i quedi molt bé.
 |
| Equipant el sisè llarg de la Cosmos Factory |
La via surt tota en lliure a excepció de dos passos d'A0 al tercer llarg, al que no els hi dedico gaire temps perquè els spits queden desplaçats dels forats bons, cosa que no desmereix aquesta curta però agradable tirada. Bona via per fer a l'ombra.
Finalment afegir una bona visita entre setmana al Totxo del Buitri a Sant Benet. Jo vaig rapelar des del cim, però el guarda del refu ja ha confirmat que s'hi pot arribar caminant des del Totxo WC.
Vaig poder fer les dues vies de l'esquerra, la primera un xic més difícil del que diu la ressenya. Tant a l'una com a l'altra, hi ha 3 o 4 metres molt antipàtics de petits i arrodonits cantells, però després comença el festival de bona roca, en especial als segons llargs, no els deixeu escapar. Els spits de l'Arrels s'han de tractar amb carinyo...
