Cese temporal de la relación...

De la relació amb la paret, eh! No penseu malament!!

Doncs si, els tres intents a la via Bux Teni (foto) em van passar factura a un dels dits de la mà esquerra, i al no fer repòs la cosa s'ha agreujat, així que deixo les roques unes setmanetes... snif, snif!


Dedicaré el temps a acabar de pulir la Guia del Maresme, que surt a meitat de desembre i a caminar per la muntanya. L'experiència amb altres lesions m'ha ensenyat que més val prendre-s'ho amb calma que no arrossegar dolors i no escalar a gust. En fi, que les parets no es mouen i les vies no canvien els cantells (o si, je,je,je...)

Fins la propera, gent!!

Rodamons

Aques matí m'he retrobat amb la paret. Ja feia molt de temps que no feia més de dos o tres llargs. Tot i les meves dolències, el cos s'ha comportat i és que la via escollida i el lloc hi han acompanyat. En Preky, el Sibucot volador i jo hem fet la Rodamons a la magnífica paret de Canalda.


La via ens ha agradat força, a l'alçada de la impressionant Somni Pirata, tot i que amb caigudes menys perilloses. A les fotos superiors, a part d'una vista parcial de la paret, podeu veure en Jortx i el Preky al primer llarg (6b/6b+ perfectament equipat amb parabolts) i en Preky començant el segon (6a+ amb parabolts més airejats).



Al tercer llarg (6c ó 6a/A0 amb tres parabolts) ja hem pogut veure que els parabolts estan posats per una persona molt alta (Darder?), ja que en tots ens hem vist obligats a fer un pas "extra" per poder xapar. Aquest llarg a tots ens ha costat una caiguda al pas de 6c, i és que és difícil a vista. A la foto superior en Preky realitza l'espectacular sortida de la tercera reunió.

El quart llarg apreta i trobem tres panxes força explosives (6a+ amb 4 parabolts), una amb sortida crocanti que desperta el cervell de cop. Però la gràcia està situada al cinquè llarg (5c i A0), on per entrar a la reunió hi trobem uns passos de ramping segons el gran jefe Bunny. Podeu veure a les fotos superiors la cara de patir dels segons de corda. Val a dir que el flanqueig es pot equipar millor, però el capcigrany que anava de primer no ha vist el forat per a l'alien al mig de la feixa!


El sisé llarg és tot de flanqueig canaldero (5c/6a). Té una entrada molt fina i a partir del mig està equipat amb un passamà per si la cascada té aigua, tot i que alguns s'entesten en fer-lo en lliure, foto superior.

A l'últim llarg no hem estat capaços de trobar l'escapament al segon ràpel i hem acabat al final de la paret, fent els espectaculars cinc ràpels (foto superior) que ens han retornat al peu de via.

En resum, una via molt maca que hem gaudit força i amb molt bona temperatura, sols ens ha cridat l'atenció un cantell del segon llarg que té una sospitosa i massa perfecta forma de tres dits (foto inferior), però que hi fa això a Canalda?

Parabolator

Avui he batut un nou rècord! En 2,5h he posat 23 parabolts de 10x90 mm i he tret 18 spits vells, em sembla que anant sol és el cop que més he treballat. Sols he deixat alguns burils, que són més difícils de traure, per un altre dia.


I és que estic fet un parabolator, però no patiu que això sols ho faig en zones esportives i a més on no em cal pensar gaire on van les assegurances, ja que les que he substituit ja estàven en bon lloc. Bé, si ho admeto, he canviat alguna i n'he afegit alguna altra, però és que arribar a la primera xapa era suicida en algunes vies!

I on és això?, doncs al meu lloc maresmeny predilecte, les Roques de l'Ignasi, en especial, la Placa de la Locura (Premià de Dalt).


Així la cosa queda de la següent forma:

1. Estrella Polar (6b): Tres parabolts. Respectada la posició de les assegurances originals.
   
2. Fisura Soledad (6c/6c+): Cinc parabolts (un ja hi era). S'han baixat els tres primers. Entre el tercer i el quart ha quedat airejat, però és la part més fàcil de la via i la caiguda és neta.
3. Principio y fin (6b+/6c): Sis parabolts. S'ha afegit un a l'entrada, la resta respecten les assegurances originals.
4. Entrada directa (6c/6c+): Dos parabolts. Afegit un parabolt a l'entrada.
5. M-31 (5c): 2 parabolts i un spit. Reequipada per gent del Centre Exc. de Premià.
6. ¿? (6a): Tres parabolts. Comparteix assegurances amb l'anterior via.
7. Espina Dorsal (5c/6a): Quatre parabolts. Afegit un parabolt a l'entrada, tot i així no es pot xapar des del terra, precaució.
8. G.O.T (5b/c): Comparteix assegurances amb l'anterior via.
   
9. Master of Puppets (7a/7a+) Tres parabolts. Equipada fa un any.

També he reequipat el IV de l'escola, la Squitx (a la cara NNO) que fins ara tenia dos burils rancis, així com la seva veïna Está Bien.

A gaudir del reequipament i com ja sabeu, si algú roba les xapes s'exposa a patir "alopecia súbita", paraula de Mohawk...

PD: Les fotos són de l'estiu, je,je,je...

She's Got Bolts

Aquest post no té cap mena de valor científic ni alliçonador i les opinions que en ell s'expressen poden ser totalment errònies!

Aquests dies he estat fent proves sobre el material expansiu típic per a l'equipament de vies d'escalada. En un moment donat he tingut que posar un punt d'assegurança fixe sobre una roca molt tova (sauló).

He provat el parabolt típic (expansió simple - foto superior) i no arribava a expansionar, ja que la falca (és diu així la cuña?) al pujar també feia el forat de la roca més ample i al final girava tot el parabolt. Segurament, per la meva experiència prèvia, un parabolt de doble expansió ho haguès solucionat (foto inferior). Però donat que és un sector amb poca afluència em vaig decidir per provar els dynabolts.



Els dynabolts (foto inferior) fan pujar una falca per l'interior d'un tub d'acer que s'expansióna. És evident que l'efecte que fa la cunya d'un dynabolt respecte al d'un parabolt es distribueix per una superfície 10 cops més gran. Per utilitzar-lo cal foradar amb broca d'un diàmetre igual al del tub exterior, així els dynabolts amb cargol de 10 mm necessiten un forat de 12 mm. Acte seguit cal traure el cargol, posar una plaqueta i tornar a muntar el sistema.

Els dynabolts entren al forat ajudats amb el martell i al fer girar el cap del cargol, la cunya expansiona el tub exterior. He comprovat que cal realitzar més girs de clau que amb els parabolts, suposo que degut a que la falca ha de pujar fins les estries del tub exterior. A la foto inferior podeu veure un dynabolt dels típics que es poden trobar a les ferreteries.


Tenia constància que aquest tiupus d'expansiu s'havia utlitzat en vies d'artificial equipades (Ae) amb roca molt tova, com per exemple a St. Llorenç del Munt. Un cop provat he constatat que l'anclatge queda a prova de bombes. Tot i així els que jo he utilitzat no estan homologats per escalada (encara que són de tipus 8.8) i no se si a Espanya és pot trobar aquest producte homologat, ja que a simple vista sembla que treballa millor que el parabolt i són més econòmics (els no homologats almenys!)Tinc constància que a païssos anglosaxons si que hi ha tradició d'utilitzar dynabolts i tenen un tipus similar al parabolt (foto superior), on la falca forma part del cargol i canvia el cap per una femella.

Alguna aportació al respecte?

Recordeu que tot el material d'escalada ha d'estar fabricat en acer classificat com a 8.8, ho podeu comprovar a la taula inferior:

Així que de moment diguem que ho podem deixar com un material per a combinar amb parabolts homologats i apte per a susbtituir burilades en roques toves. Ús similar al parabolt M8 al meu entendre.

Montcabrer

En un altre post ja havia parlat del descobriment d'aquesta petita escola del Maresme. Després de contactar amb els seus apreturistes (Òscar Aleman i l'Àlex Castro) i donar el seu permís, en un rampell elèctric (ja que la lesió al dit encara no em deixa escalar), he anat a reequipar aquest sector. L'aproximació la teniu descrita en el croquis de sota. Cal arribar al pàrking inferior de les Banyadores i agafar la pista de l'esquerra, fins trobar l'asfalt, allí deixarem el cotxe.


Una altra opció és agafar la carretera de Cabrils i abans d'arribar-hi entrar a la urbanització Tolrà (Sector Esquirol). Cal anar pujant en direcció a les antenes més interiors fins que s'acabi l'asfalt, lloc on deixem el cotxe. Un cop al cim del Montcabrer, baixem pel bosc cremat en direcció Barcelona, fins al sector, tal i com mostra la fotografia inferior (2 minuts).


Avui he vist que abans d'arribar al sector hi ha tota una franja de roca on hi han passos de bloc marcats amb una sageta blanca, no semblen excesivament interessants... Pel que fa a la zona d'escalada, al final han quedat cinc vies, molt maques i de grau baix. Val a dir que estan equipades a l'estil St. Benet, els parabolts sols on fan falta, però en cap cas hi ha cap via perillosa i en molts llocs estan cada metre. Les reunions són accessibles per dalt i no hi he posat anella, a excepció de la via 4, que té cadena i anella, ja que no s'hi arriba fàcilment.

1. ¿?: (5c) Recorda la mítica via Sobregan, de Roques Noves (Cèllecs), però en petit.
2. ¿?: (6b/6b+) Desplom amb un pas de cantells roms.
   
3. Mireia: (4c) Diedre final perfecte, llàstima que curt. L'arbre té una baga posada per tal de fer d'assegurança.
   
4. Mariona: (6a) Pas fi per sortir de la placa i diedre desplomat.
   
5. ¿?: (4b) Bonica placa que comença sobre la cova i acaba per l'esperó més fàcil del sector.
   

A la via 4 he reequipat amb dynabolts, ja que hi ha un tram on el sauló no deixava expansionar al parabolt. Us deixo una foto amb la situació de les vies i aprofito per emplaçar-vos a fer una visita, ja que totes les vies valen la pena i tenen passos variats: fissura, desplom, placa...


A tibar-li! I si algú roba les xapes li tallaré la cabellera.... paraula de Mohawk!

El tonto y el madroño...

"Tonto es el que hace tonterías..." Doncs això és el que hem fet nosaltres, anar a fer tonteries a la propera zona de les Banyadores (Cabrera de Mar). Inspirats en dues fotos de finals del 80 del company Llorenç, hem anat a imitar-lo (fotos inferiors), gràcies a que s'ha reequipat una de les vies que hi aparèixen, la Bux Teni (sembla ser que ha estat desig exprés de l'aperturista).

La segona foto és a un "bolo" desperdigat per la zona (El Diapobolo), on en Roger i jo ens hem estat menjant els mocs, i és que sembla, veient la foto, que ha petat un cantell pel peu dret. Els blokadors apreteu bé les dents, perquè això sembla que anirà pel 7 alt ... (Actualment no hi ha xapa!)

Bé, el que us deia, que hem anat a fer tonteries! Com a dada curiosa, podreu veure que he tret les malles de l'armari, ja que hem decidit imitar els pioners (fotos inicials del post), doncs fem-ho bé. A les fotos de sota (com sempre de la Selene), hi apareix l'Ozzy a Cocaine i jo mateix a Quinto x quinto = 25, rodejats de cireretes d'arboç (aka madroños).


Aquestes dues vies poden esdevenir crispants si no hi anem amb ganes, ja que és adherència sobre planxa tombada. Veient les fotos sembla que puguis pujar corrents, però, ai!, a l'hora de la veritat ...

Acte seguit hem anat a escalfar els dits a la Ferum de fems, una potent entrada desplomada i un bon llançament. Bones fotos amb el castell de Burriac al fons.


I finalment, la tonteria del dia, com destrossar-se els dits a 15 minuts de casa, je,je,je... la Bux Teni, una de les vies més dures del Maresme. Que jo tingui constància sols compta amb una ascensió i a més feta sense corda (em trec el barret, Kueka!). Els tres intents que he pogut fer, abans de quedar-me sense articulacions als meus pobres dits, han acabat igual: caient a l'últim pas amb la reunió als morros. Pero tranquilos, que volveré!

Lateral, bidit, regleta, peus precaris, regleta, més peus precaris, monodit primera falange, dinàmic a tridit que no es veu, bidit, cantell, ... reunió. Al meu parer, més dura que la ja mítica Ninota. Com apreten aquests maresmeños... y que gordo me veo con mallas, ja,ja,ja....

A tibar-li fieres!