Guns On The Roof, cantaven els The Clash, i que amunt es troba la Placa Roof, cantava jo... Sort del xerpa de Cal Parrot que em vaig agenciar, que a més de saber-se el camí a la perfecció, va pujar la corda i feia d'animador cultural.
 |
| Ríete LonIsFinx |
Després dels 45 - 50 minuts de pujada, apareix la imponent placa, situada sota el Montgrós, els Plecs i altres roques del lugar. Bona ombra a peu de via, millor roca a la paret i gairebé tot reequipat amb bolts a distàncies d'aquelles que sense perill t'obliguen a escalar.
 |
| Sr. Nuno |
Com que el pla final va ser fer primers llargs, a mode de via esportiva, vam començar escalfant a l'esquerra de la gran placa. Pròtesi va ser la primera línia, sempre amb bons cantells i una mica arrampada. Em va cridar força l'atenció un còdol taronja gegant que hi ha sota la reunió, ja que a la seva part superior s'hi troba un cantell ergonòmic per als dits, meravelles de la natura.
Aprofitant la reunió deixem posades les cintes a la veïna Sr. Nuno. El primer intent no em deixa ni arribar a resoldre el trencaclosques de preses. Un ja és negat de per sí amb el tema, però tenir preses a banda i banda de l'esperó encara ho complica més. Al segon intent les meves espatlles noten l'esforç de dijous passat i caic a l'últim moviment dur. Una de les millors línies del dia.
També gaudeixo molt el primer llarg de la Ríete, LonIsFinx. Un cop superat el tram central, que compta amb una bona fissura, apareix una placa taronja amb grans forats col·locats al lloc més idoni. Molt bona.
També gaudeixo molt el primer llarg de la Ríete, LonIsFinx. Un cop superat el tram central, que compta amb una bona fissura, apareix una placa taronja amb grans forats col·locats al lloc més idoni. Molt bona.
 |
| Sr. Nuno |
Però veient l'estat lamentable dels meus braços, decideixo anar a per les línies més dures abans no sigui massa tard. Ens movem a l'altra punta de la placa, al Totxo del Botijo (curiós que a la mateixa muntanya hi hagi més d'un totxo del Botijo). Aquí torno a caure a l'últim pas de la Kikuiu Llunar, la tecnovia de la zona. El meu cicerone em ven la moto de que el kikuiu és un tòtem maligne, però aquí queda demostrat que yo también quiero un kikuyu, i que em portin! (per cert, si la mare porta un bolso més gran que el nen - veure foto a Así Empieza -, podria posar el nen dins del bolso, je, je, je...)
Després del gran triomf, munto la seva veïna, Metalluna Elisenda, que personalment em va semblar molt bona. Fins i tot el seu equipador queda sorprès d'aquest fet. La torno a provar amb la corda per dalt, ja que sembla ser que no té cap ascensió coneguda, i torno a caure després de fer els passos difícils per trencament de presa i cansament global. Una bona línia que quan sigui reequipada guanyarà molt!
 |
| Metalluna Elisenda |
Per acabar el dia, em proposen una de les millors línies de la paret, Cotxe Fúnebre groc. I un altre cop la tornen a encertar, quina via més bona. Tota l'estona trobes forats espectaculars, a canvi d'anar navegant entre les assegurances. Això sí, o vas bé de forces o un error en el traçat es torna irrecuperable. Per seguir la tònica del dia, caic a la penúltima assegurança, finalitzant el tram més dur...
Un sector més que recomanable, per les seves vies, la seva roca i l'estil amb que han estat obertes... aquí no es regala res... ni l'aproximació!
