To Wishtle & Make Bottles

Tot i que el Sr. Albert Einstein insistís en que el temps es dilata a mi, cada vegada més, em fa la sensació de que es contrau... no hi ha prou temps per fer tantes coses com vull fer! Serà que per més que corri encara no arribo a la velocitat de la llum... de fet si abans amb dos genolls en condicions no corria ni per agafar l'autobús, ara amb un genoll menys encara sóc més lent...

Des de la mítica balma del Montgrós...

És per això que de tant en tant va bé agafar aire, deixar d'anar de pressa i parar-se a gaudir de cada instant... I últimament he estat fent això, el que bona part de la societat "desenvolupada" anomenaria "perdre el temps".

Una bona collita de vies plaisir intentant cercar la bona sintonia amb l'entorn i la companyia més que la dificultat o el repte, i sempre amenitzat, entre mig, per una bona tongada de dies de pluja.

Sr. Jorro al tercer llarg de la Punyalada

Un cap de setmana molt ben amortitzat amb el Sr. Jorro: vistes aquàtiques sobre l'embassament de Canyelles amb la via No Entaleguis, sopar cinc estrelles a l'alberg de Montfalcó, on vam rebre un tracte exquisit, i apurant les restriccions a la Pilastra dels Voltors amb la Punyalada Trapera

Sr. Jorro al primer llarg de la No Entaleguis

Feia temps que no visitava el congost i ja en tenia ganes. Tot i ser una "via menor", aquell ambient que rodeja la Paret d'Aragó no ens el pot traure ningú als que la vam conèixer fa temps... Semblàvem un parell de yayes cadascun excavant als records ennuvolats de la seva ment...

Sr. Jorro al quart llarg de la Punyalada

Que si l'Existencialisme, que si la Cúpula Nocturna, que si la Totxaires, que si la CADE, que si el Joanfra, que si el Martí... De tant en tant va bé aturar-se i agafar perspectiva, de tant en tant va bé agafar aire, deixar d'anar de pressa i parar-se a gaudir de cada instant...

Últim llarg de la Punyalada

Aquests dies també hem aprofitat per descobrir noves parets banyades per l'agradable sol hivernal de les terres ilerdetes. Volíem fer una trilogia fissurada a les parets del Montroig (Dama de los Vientos, NEM i Rosa d'Abril), però la calor va poder més que la nostra moral i la cosa es va quedar en doblet, deixant la Rosa d'Abril per a una altra ocasió.

Alba a la Dama de los Vientos

Com vam gaudir dels diedres perfectes d'aquestes línies! Llàstima que la paret sigui curta i a vegades discontinua, però he d'admetre que per a un montserratí com jo, aquestes roques són tot un descobriment per fugir de tanta restricció vertical...

La Dama de los Flanqueos...

I és que de tant en tant va bé deixar-se portar i anar a descobrir nous llocs, deixant de banda prejudicis i opinions... De tant en tant va bé aturar-se i agafar perspectiva, de tant en tant va bé agafar aire, deixar d'anar de pressa i parar-se a gaudir de cada instant...

Alba a la NEM

I últimament s'ha de dir que em deixo portar força, fins i tot m'he decidit a deixar-me arrossegar fins a la Paret Gran de Font Soleia, territori prohibit per a mi. I resulta que el que fa un any em semblaven interminables vies de resistència, ara em semblen rutes de longitud agradable... no hi ha res com patir una infinita fissura neta de 40 metres a India Creek per relativitzar el concepte de patiment.

Jose a la desplomada Font Soleia

De la mà del Jose i del Xavi em deixo guiar per aquells desploms plens de forats on un pas més sempre és un pas més. I el millor és arribar a la reunió i que el paisatge que es gaudeix penjat d'un fil d'aranya et faci oblidar si has encadenat, has fallat o has treballat durant tota la setmana... I és que de tant en tant va bé mirar lluny, cap a l'infinit... de tant en tant va bé deixar-se portar i anar a descobrir nous llocs, deixant de banda prejudicis i opinions... De tant en tant va bé aturar-se i agafar perspectiva, de tant en tant va bé agafar aire, deixar d'anar de pressa i parar-se a gaudir de cada instant...

Alba graduant-se a la Haus

I de mirar cap a l'infinit qui hi entén és l'Alba, que fa mig any em mirava amb cara d'estupefacció quan li proposava una via amb un llarg amb poques expansions i fa uns dies ens obligava a quedar-nos a la reunió del segon llarg de la Haus-Extrems a la Mòmia, fent-nos caure la baba de veure com pujava per aquella mitificada xemeneia.

Alba graduant-se a la Haus

I és que de tant en tant va bé enfrontar-se als mites i veure que portem més monstres dins dels que n'hi ha per fora... de tant en tant va bé mirar lluny, cap a l'infinit... de tant en tant va bé deixar-se portar i anar a descobrir nous llocs, deixant de banda prejudicis i opinions... De tant en tant va bé aturar-se i agafar perspectiva, de tant en tant va bé agafar aire, deixar d'anar de pressa i parar-se a gaudir de cada instant...

Mítica bavaresa final...

I de mirar cap al futur, en forma de penitència de Divendres Sant, ens decidim a reequipar una vella i bella línia en un vell, bell i gairebé oblidat sector de St. Llorenç del Munt.

Nosferatu al Revolt del Drac

I és agradable saber que part del material extret tindrà una nova vida en una altra paret, en forma de via clàssica i exposada. Material que un dia va formar part d'una via esportiva, vella i oblidada que ara serà part d'una via clàssica, nova i perquè no dir-ho... segurament oblidada en pocs anys. I és que el que no ven no ven...

Fent feina...

Deien els Budellam que a dia d'avui no servia de res un rellotge de sol perquè amb tantes llums al carrer mai saps l'hora que és. Però abans de setmana santa vam descobrir un altre mite, la balma del cim del Montgrós. Llàstima que no sintonitzin aquell canal per la TV... i és que de tant en tant va bé mirar on no mira ningú...

Des de la mítica balma del Montgrós... una hora més tard

De tant en tant va bé enfrontar-se als mites i veure que portem més monstres dins dels que n'hi ha per fora... de tant en tant va bé mirar lluny, cap a l'infinit... de tant en tant va bé deixar-se portar i anar a descobrir nous llocs, deixant de banda prejudicis i opinions... De tant en tant va bé aturar-se i agafar perspectiva, de tant en tant va bé agafar aire, deixar d'anar de pressa i parar-se a gaudir de cada instant...