Tranki que és fàcil...

El dijous a la tarda, vaig anar amb en TR a que provés la via "Ese es mi Fary!". L'última escalada abans d'anar a a les Dolomites havia de ser puro bloque, per contrarestar, i així va ser.

A la Roca del Dinousare vam poder disfrutar d'alguna via reequipada per la gent del DOM i d'alguna altra línia amb burils de l'any de la picor, que ens va fer decantar pel top rope. Per començar vam fer la magnífica fissura per empotrar ben anomenada Empotramientos, V+.

TR i Mohawk a Empotramientos, V+.

La cosa va seguir per la variant directe, és a dir començant per l'esperó, de la No te olvides el talón, 6b+/6c. Actualment està amb burils sense xapa a la part d'abaix i burils amb xapa a la part de dalt, li caldria un reequipament per disfrutar del rot punt real.

TR a l'inici i al final de la No te olvides el Talón, 6b+/6c

Un cop curtits en aquest particular granit ens decidim a pujar a Roca Riera, on esperava el repte del dia, Ese es mi Fary!.

Mohawk a la seqüència de No te olvides el Talón, 6b+/6c.

Je,je,je... aquí vam veure que la via no és 7b+, segurament força més... a veure si encara seré un visionari! La veritat és que quan torni sikaré dos petites regletes terrosses i vitals que amenacen en convertir la via en un Ae. D'aquesta forma segurament baixarà el grau, però permetrem que la via es pugui seguir pujant en lliure... Donat l'ètica de l'escola, plena de llastres sikades, no crec que sikar dues regletes sigui traumàtic...

TR buscant cantells on no n'hi ha i Mohawk intentant la via...

Fins d'aquí uns dies!!

BlogDGranit

El treball realitzat pel JordiAT m'ha permés descobrir aquesta tarda unes quantes "perles de granit" prop de casa meva. Al seu blog hi podreu trobar les ressenyes exactes, jo us deixo amb algunes instantànies de mà de la Selene i altres comentaris, tot i que ja sabeu que jo no sóc gaire bloquero...

A la foto podem veure en Mohawk a l'entrada de No a la MAT, uns bonics passos per escalfar les articulacions i afrontar el millor bloc que he provat avui: EasyJet, un 6b+ amb un llançament i una sortida espectacular sobre un cantell que s'ha creat per ser agafat, fotos inferiors.

Les piles s'han carregat a la complicada Ioda (foto inferior), una típica aresta de mal colocar-se (6a+), després de dos intents ha caigut, però els dits han patit i ja no m'han permés encadenar l'altre repte, el 6b+ de Sultans of Swing.

Després de pujar per la Granodiorita en les seves versions diverses, la Força i l'Empotragenoll, ha caigut una altra guapa, Aquí i ara, un 6b d'aquells de palmejar, fotos inferiors.

Felicitats Jordi per la feina feta!

Ese es mi Fary...

Nova via a Roca Riera (Teià), dedicada al mestre de la cançó "aflamencada-lleugera". La via creua una burilada vella horitzontal que anava a juntar-se amb la via Catalunya (Ae/6a). Resta equipada amb parabolts (dues anelles dalt per despenjar-se) i per a la versió Ae pot anar bé una plaqueta recuperable per escurçar els passos entre parabolts.

A la versió free ens trobarem una entrada per bavaressa, seguida d'una microfissura de dits i el pas difícil de la via, entrada el desplom amb cantells arrodonits. Sota el sostre tenim un bon invertit per descansar, cosa que ens permet seguir per una fissura de dits i un bon llançament a una orella lateral, dalt de tot. Encara l'he d'encadenar, però el grau deu rondar el proposat.

Esmentar que en Manuel Plaza i qui us parla hem arreglat les reunions de la "Gran chochada", una magnífica fissura de V, i hem afegit dues anelles per fer el top-rope del 7a del costat.

Espero que la forta pujada de 20 minuts fins la roca faci que perdurin totes les xapes col·locades. Si algú les roba li tallaré la cabellera, paraula de Mohawk, ja,ja,ja....

A disfrutar-la!

Piri power

Ahir vam fer una matinal al Contravent de Cèllecs, amb els Piri Powers (Salva i Zombi), part de la familia Grimpaire (Sílvia i Núria) i l'Ozzy.

S'ha de dir que va ser una matinal força fanática, i és que els Piri's Boys ho enganxen. Cal destacar l'actuació estelar d'en Zombi, encadenant la mítica Zurullade (7a+), una bona via bloquera. I on ens va fer una demostració, a la Sílvia i a mi, del que és tenir els nervis templats (olé! esa sevillana pa xapar, Zombi!)

La Sílvia ens va ensenyar que s'ha de fer per pujar la Vuelta a empezar, un tècnic 6b+, com s'aprecia a les fotos inferiors.

Mentres que aquí en Zombi, com es pot comprovar a les fotos inferiors, ens ensenya el que no s'ha de fer: "Això no serveix per res!!", ja,ja,ja

L'Ozzy segueix amb la seva teràpia psycho per pujar de primer, i ens fa una demostració de resultats al fi Esperonet, un V+ o més... A les fotos inferiores hi apareix en estat de concentració, mentre que a sota trobem a en Zombi de nou, a la Placa Negra, un altre V+ o més.

Mentres, en Salva ens fa una desmostració de bones maneres sobre el mateix Esperonet, fotos inferiores.

Per acabar el recull fotogràfic, la Sílvia ens regala dues demostracions més de nervis d'acer, primer a la via del Sostre, amb la sortida "no caiguis" i després amb un saque a la via ChikyMonky just a l'entrar a la reunió.

Com succeeix últimament, un bon matí en bona companyia!

Espeleo-Climb

Doncs ja està, ja hem fet la via Lapònia a la Portella Gran (Agulles). Sembla que hi ha com una onada de repeticions d'aquesta via i no podíem ser menys. Personalment crec que està entre les millors obres de l'amic Indi. Explota una cara de l'agulla poc concorreguda i amb l'alicient de la sortida des de l'avenc de les Portelles.

En Xavi al cim de la Portella Gran

Si voleu fer una via segura aquesta ho és, té una bona dosis de parabolts, fins hi tot al costat de fissures, però això mateix fa que es pugui fer tota en lliure sense cap mena de patiment, i això que els dos estàvem una mica trinxats. A mi en va faltar sols encadenar el primer llarg on vaig fer per error un A0 al sortir de l'avenc, donat l'estat de la roca. Després el vaig rectificar, però no sóc dels que baixa per encadenar tot el llarg, ja,ja,ja...

Tercera reunió i encadenant el tercer llarg.

Les dificultats més grans les trobem a la sortida del desplom del tercer llarg, on ens va semblar que el grau deuria estar pel 6b+.

Per arrodonir la jornada vam canviar d'esport i vam fer els dos ràpels per l'interior de l'avenc de la Portella, que ens van portar a peu de via.

Avenc de la Portella

Montgat

Enllaçant amb el post anterior, us afegeixo les ressenyes (sols les que tenen parabolts):

Sector Central:

1. Via de la fissura, 6b/6b+
2. Via del sostre, 6c/7a
3. Jesús Barrientos, 6a+
4. Via del sostret, 5c
5. Via CALB, 5b
   

Sector Esquerra:

6. Via de l'esquerra, 6c?, ara no recordo el grau i ahir no la vaig provar...
7. Via inacabada amb placa fina a la part de dalt, vigilar la reunió que és de dos burils rancis...

Seguim recorren zones del Maresme, aquesta tarda li ha tocat el torn a una petita escola on molts vam aprendre el que era un arnés, un estrep o el simple fet de pujar per una paret, de mans de gent com en Joan Pera, en Sunyol, o en Boter. Zona d'entrenament del mestre Rafa Comino, o del mateix Endika. Avui hem pogut repetir les vies per on ells s'hi passejaven sense corda

Loren a la via Jesus Barrientos, 6a+
i en Mohawk començant la via del sostre 6c/7a

Mohawk a la seqüència de passos de la via del sostre 6c/7a

Via de la fissura, 6b/6b+

Visionaris

Seguint amb aquest conjut d'entrades històrico-recreatives del Maresme, avui no puc més que dedicar-li l'entrada a un visionari de l'escalada, amb apertura i ascensions de vies pel Maresme que avui en dia encara són un referent de dificultat, com la que podeu veure a la foto...

Si mireu bé, apreciareu que la via és de picats, però estem als anys 80 i la cosa del freeky encara no està molt clara. No tinc la sort de conèixer aquest personatge, però val la pena recordar-lo per tota la feina feta a Premià, Cabrera i Cèllecs, entre altres... si llegeix això espero que no em posi un pleit, je,je,je....

I si no us ho creieu, veniu a provar alguna de les seves vies, a veure que opinen els tendons de les vostres falanges!

Pepe el Maresmeño

Acabant de recuperar l'estat del meu pobre peu, avui hem anat d'excursió a una zona del Maresme que tenia bastant oblidada. Podadora en mà, pensava barallar-me amb els esbarzers, però quina ha estat la meva sorpresa al descobrir que algú està arreglant els camins i condicionant les vies... aviat tindrem noticies sobre la zona!

He començat a fer gestions per veure si és viable obrir dues línies més, esportives, de grau elevadet i amb algun pas picant (fotos).

Per cert, no us perdeu l'última entrada de la Selene, ha aconseguit retratar una espècie animal ben rara, pròxim premi Pulitzer?

Women in red

Aquesta tarda les "Women in red" (Vicky i Lu) han fet una visita ràpida però intensa a la zona de les Roques de l'Ignasi, a Premià de Dalt.

Han pogut tastar les dificultats del granit i veure com pot ser d'aleatoria una via. Esperem que repeteixin! Aquí teniu les millors fotos de la jornada...

Vicky als passos fins de Espina Dorsal, V+/6a

Lu començant Espina Dorsal, V+/6a

Entrada explosiva de Espina Dorsal, V+/6a

... i passos d'equilibri,

que no perdonen fins al final.

Lu a la fisura Soledad, 6c+

Lu a la fisura Soledad, 6c+

Vicky a la mateixa via, 6c+

Objective 4 aborted

Un dels objectius de l'any era la dura via Barrufets, a la cara nord del Pedraforca. En principi ahir era el dia assenyalat, però aquest ja va començar de forma negativa per un conjunt d'esdeveniments "ajenos" a nosaltres...

Just començar la via, el primer llarg (foto) ja ens va ensenyar les dents, tot i que sabíem que era el més difícil de la via. Tot i això, el problema més greu sens dubte va ser la pedregada que ens va caure a la cinquena reunió. Així que entre trons i pluja vam sortir correns cap abaix, que la vida d'alpinista és molt dura!

Segurament tornarem a acabar la via, però com que ja hem fet els cinc primers llargs, no crec que els repetim (que el primer és molt cansat!), així que ja l'empalmarem des del Dit del Rimbau. Tècnicament podríem parlar d'una decotació de l'objectiu (je,je,je), però com que no tinc ni "ética ni moral", no crec que em suposi cap problema, ja,ja,ja...

(C) A.Ballart

Una visió menys egocèntrica de la història al blog d'en Gatsaule, company infatigable de penuries (ep! i alegries, eh!)

A tibar-li fieres!

Objective 3 deprecated

El diumenge passat vam anar a fer una matinal amb l'Ozzy al Clot del Boixar (Montserrat). És una zona que m'agrada força i no hi ha mai ni dèu (aquest diumenge no hi era ni l'habitant del clot!)

Hem estat fent un conjunt de vies per escalfar (a destacar dos 6a's que l'Ozzy ha fet de primer!), i acte seguit m'he decidit a intentar un dels 7a de la zona, sense nom però que a la guia ja avisa que és de bloc. I mira per on, primer 7a a vista, objective 3 deprecated! S'ha de dir que és la meva via ideal, desplom, bloquejos durs però de presa decent i 6 xapes... (Fotos inferiors)

Però com que no m'ho he acabat de creure, he decidit fer un 7a més consolidat, i ha tornat a caure, segon 7a a vista i el mateix dia! En aquest cas és una via amb un nom lleig "Te quiero puta", just sobre la cova del Clot del Boixar, i que té una presa artificial a l'inici. Aquest ja no és tan del meu pal, perquè després d'un pas dur s'ha d'aguantar una mica, tot i això no es pot dir que sigui de continuitat. (Fotos inferiors)

Queda pendent el repte de fer un 7a a vista de continuitat (que se'm dona fatal), i aprofito per preguntar si algú sap quin grau tenen la resta de vies de sobre la cova, ja que a la guia surten com a projectes. Jo he provat una amb corda per dalt i no crec que sigui més de 7a+/7b

Can Pallofa

La tarda de dissabte l'hem aprofitat per anar a conèixer aquesta petita paret, que ara com ara té l'honor de ser l'única amb vies de l'alt Maresme. Podem trobar més informació a Madteam. La zona es troba situada davant una àrea de pícnic de Pineda de Mar, per sort els arbres et tapen de la multitud. Aproximació nul·la, uns 10 metres, i ombra a peu de via.


El sector té una roca força més ferma del que sembla a primer cop d'ull, un calcari semblant a l'arenisca que podem trobar pel Figaró. Les preses amb més mala pinta han estat sicades (poquetes). Un dels petits problemes del sector és que és utilitzat per fer pràctiques d'espeologia i per tant hi ha un conjunt de xapes pensades per aquest ús que es confonen amb les vies.

Ozzy a la primera via de la dreta

Pel que fa a l'equipament de les vies, podem trobar spits sicats i parabolts (alguns més ben posats que altres). Les reunions solen ser d'un parabolt amb anella i un altre parabolt sense, per tant l'últim acaba baixant d'un sol parabolt (que a l'espeologia no es doblen els parabolts dels ràpels?). Cal remarcar que la reunió de la via de més a l'esquerra (1) és en un bloc força inestable, millor anar a la reunió del costat.

Mohawk en un bonic 6b de fissura

Sobre els graus de les vies, la nostra opinió personal queda reflexada en color vermell a la ressenya original. Ens va agradar molt la via 4, que puja per una fissura desplomada (foto superior) amb textura montrebeiana, però amb xapes cada metre, je,je,je... També és força recomanable la via 1, on es supera un desplomet mitjançant un bon invertit i un pany de dits (com és tradueix cerrojo?)

Mohawk a la primera via, núm. 1

Zona ideal per passar una agradable tarda d'estiu, això si, amb una visita ja feu totes les vies...

Clot del Cargol

Apurant els últims dies de permís a la feina, amb en Roger i l'Albert, hem anat a fer el barranc del Clot del Cargol, a Montserrat. La veritat és que és una bona patejada per lo curt que és el barranc, però val la pena per realirtzar els últims ràpels, en un entorn pròxim i a l'hora lluny, ara ho explicaré millor, je,je,je...


Per pujar fins a la capçalera del barranc hem fet servir el camí del Vermell al Coll de Pallers i d'allí fins al refugi Vicenç Barbé. Un cop al refugi cal passar la canal Ampla, i al final de la pujada del camí cap al coll de Porc, hi trobem una fita. Aquí cal deixar el camí i començar a baixar pel bosc, pels llocs menys emboscats. Quan passem una roca abalmada, comença el barranc (hi ha alguna fita pel llit del torrent)

Durant el descens tindrem bones pespectives sobre la cova de l'Arcada, com s'aprecia a les primeres fotografies.



Els primers ràpels són curts (equipats amb un parabolt amb anella) i es poden desgrimpar. A la foto superior podeu veure el primer ràpel llarg, on amb dues cordes de 60 metres ens podrem saltar un ràpel intermig. Heu vist aquests nous parabolts amb doble xapa?, ja,ja,ja...


Després d'aquest ràpel comença el tram més maco. Mitjançant un ràpel i un pasamà entrarem en una especie d'avenc obert, com s'aprecia a les fotos superiors i amb un ràpel més anirem a sortir a un lloc molt conegut, us sona? (foto inferior de les tres)

Com que així a "ojo" és una mica difícil, afegeixo una foto per ajudar-vos, però aquesta és d'un altre dia, eh!


Excursió agradable per conèixer una mica més els racons amagats d'aquesta muntanya màgica...