
El primer d'ells és un article aparegut a la revista Cingles de l'Agrupe de Mataró. L'escrit no sé datar-lo, ja que no he trobat a quin número de la revista pertany, però sembla ser que és de principis dels noranta. Està signat per en Manel Punsola, que molts coneixereu per haver obert una de les vies més repetides de Catalunya, o per haver estat director de l'ECAM. Es fa curiós llegir com una via oberta abans de l'any 1964, la Miti, esdevindria una línia esportiva 20 anys més tard, la Delirium Tremens.
El següent article, també de la revista Cingles, el signa el descobridor de les roques més amagades del Maresme i actualment un dels màxims promotors de l'escola més de moda d'Europa: Margalef. En Jordi Pou ens fa una ràpida repassada de l'eclosió freeky a l'escola de Cèllecs.

No us perdeu la descripció de com van passant per l'escola els escaladors més forts d'aquells inicis dels vuitanta: en Joan Olivé, el David Tarragó, el Rosso, ...
A més no podem deixar de banda bona part dels locals, amb un altíssim nivell en aquell moment: l'avançat Pep Botey, el propi Jordi Pou, en Martí Montserrat, en Toti Valés, els germans Estrader, en Marçal Boquet, en Ricard Serra, l'Oriol Floriach, en Joan Amils, l'Emili López, en Lluís Galceran, en Lluís Varela, l'Oriol Majó i d'altres que segur que em deixo i han acabat passejant-se pel vuitè grau o per complicades i exposades vies a grans parets.

Menció especial a l'últim paràgraf a la persona que més ha mimat la muntanya de Cèllecs, i que encara ens el podrem trobar voltant per allí, en Mingo Nieto.
Una evolució paral·lela a la que han viscut els escaladors la trobem en les ressenyes. Tot seguit podeu veure un conjunt d'aquestes, recuperades per en Jesús R. i datades aproximadament d'abans del 1985.

Són de Roques Noves i Contravent. Algunes d'elles van ser colorejades a posteriori pel propi Jesús. Els graus no han canviat gaire de llavors ençà, o sí, bona senyal!

Doncs apa, a gaudir de la muntanya! I si deixeu comentaris, intenteu ser respectuosos, que per bé o malament, això és part de la història i s'ha d'acceptar com ha estat!














