Falcant el Frare

Frares Encantats, una de les regions del Montserrat profund. Dimecres ens hi vam acostar amb la sergent Arensivia.

Frares

La via segurament la reconeixereu per les fotos, l'Aresta Ribes al Bastó del Frare. Una clàssica de les clàssiques de Frares, que segons vagi passant el temps deixarà de ser una clàssica per ser una no caiguis. Però ja és això la cara nord, no?

Carlota al tercer llarg

La ruta està comentada en milions de llocs, i per això poca cosa a dir. Que es fa en cinc llargs, el primer està molt equipat amb pitons, el segon és una grimpada a l'estil Tarzan, i els tres llargs que conformen l'esperó, brutals.

Carlota acabant el tercer llarg

Jo vaig veure els burils en un estat decent. No crec que aguantin grans caigudes, però es veuen prou sòlids. No com els pocs spits que hi ha a la via, en teoria a mode de restauració, però els que no són de 1800Kg (plaquetes d'espeleologia, no d'escalada), resulta que ballen de mala manera, i és que ja ho deia la Generalitat: la feina ben feta...

Carlota al quart llarg

Per sortir de la via cal pujar el contrafort del Frare Gros i just al collet amb aquest comença una via amb algun spit que pot anar bé per arrodonir la jugada. He estat incapaç de trobar quina via pot ser.

Carlota al quart llarg

A fi de comptes una via molt recomanable, de grau assequible, però per anar a fer abans que l'òxid acabi per convertir-la en clean.

El Fang fet Art

Avui, amb el Parias i la Selene hem anat a redescobrir un petit sector a cavall entre el Vallès i l'Osona. Roca més que curiosa, és dolomita però a mi em recorda el fang compactat. Això sí, l'equipament és impecable...

Parias a Malvagio

L'altre dia ja hi vaig estar i vaig tastar les vies de placa, per això avui tocava provar les fissures, que es veien més que atraients. Comencem escalfant per Malvagio, segurament la via més assequible del sector, però amb un tram força exposat.

Brutal inici de Gerardini

Ràpidament hem entrat en matèria i davant de l'espectacular entrada de Gerardini no hem pogut resistir la temptació. Via amb trams impressionants, tota una fissura de dalt a baix, uns 20 metres. Llàstima que la poca freqüentació del lloc fa que igual t'hagis de barallar amb una eruga que amb aranyes que amb fang que amb algun pobre ocellet...

Brutal inici de Gerardini

Baixant he deixat muntada la seva veïna, Mamma Mia. Aquesta via té un tram central que es veia força contundent i com que volia provar la resta de fissures, li hem fet un top rope. La via també és molt bona i l'esperó central de petites regletes i afinats moviments dóna més guerra del que sembla.

Parias a Gerardini

Iniciant Mamma Mia

De nou la fissura de l'esquerra tampoc desmereix, Piccola. Potser una de les millors que he fet avui. Entrada força física en bavaresa, creuar un sostre per una fissura invertida i de nou bavaresa fins a una cova.

Ambient alpí... aire sota els peus.

La cova deuria estar habitada fa temps per algun ser volador de grans dimensions perquè hi va deixar constància, i els que algun cop us heu trobat entrant a una buitrera ja m'entendreu, així que a extremar les precaucions perquè alló rellisca de veritat...

La boníssima Piccola

Bavaresa a tuti plen

La sortida de la cova és espectacular, tota la vall del Congost sota els peus i grans cantells que fins i tot permeten no utilitzar els peus.

Tram aeri de Piccola

Per acabar hem fet l'última via del sector, Bambini, que comparteix reunió amb l'anterior (i cova, i ocell, i ...)

Més assequible que la seva veïna, però també espectacular. Abans d'entrar a la cova creua una xemeneia desplomada però amb molt cantell al seu interior.

Parias a Bambini

Doncs res, un altre sector a l'ombra per a l'estiu que ja acaba. Això sí, estil d'escalada alpí i roca a tenir en compte. Com diria en Ballart, para mentes todo-terreno...

Ah, per cert! la Selene ha desbrossat tot el peu de via... Gràcies!

Criptonomicón

Aquest matí disposava de molt poc temps i he estat incapaç de trobar algú que s'hi adaptés, cosa totalment comprensible, ja que l'horari era força limitat.

Amb aquest handicap he decidit que ja era hora de pujar sol a St. Benet a fer unes sessions de shunt-rope a un totxo del que no tenia gairebé referències, el Totxo WC. Amb en TR havíem parlat de que estava una mica deixat i que ell fa anys hi va anar i no li va agradar gaire...

Gorra Frígia i Totxo Mac-Cana

La veritat és que no havia sentit parlar mai a ningú d'aquesta pedra, però a la guia tenia bona pinta i a més s'hi arribava rapelant per dalt, ideal per als meus propòsits. Com que em temia el pitjor, fins i tot he agafat les tisores de podar perquè em pensava que el peu de via serien bàsicament esbarzers.

Totxo WC

Per arribar a la cadena de ràpel, de davant del Totxo Manolito, cal creuar 10 metres de bosc tot ple de branques, punxes i arbres caiguts, això no pinta bé. Trobo la cadena que és una mica cutre, buff! Munto el ràpel i voilà, peu de via impecablement net i roca perfecta. Com s'ho curren els santbenedictes!

Ressenya de www.kpujo.com

No sé si s'hi pot arribar caminant per algun costat, ho he vist força tupit de vegetació. La cadena de ràpel fa mala impressió pel rovell, però els spits de les vies estan en perfecte estat. Els graus de la ressenya adjunta no m'acaben de quadrar del tot, hi ha diferències respecte la guia, però ja sabeu que jo sobre això no opino...

1. Halcón Pordiosero: Pas de regletes i bloqueig llarg per sortir del bombo. La reunió és un sol spit amb mosquetó i la via té 2 spits. Hi ha distància entre el segon i la reunió, però és fàcil.
2. Bailaré sobre tu tumba: Molt bona. Cantells bons, passos llargs, algun llançament i bastant assequible pel que corre per la zona. 3 spits a la via.
3. Venganza Gitana: Aquesta m'ha encantat, com l'anterior però amb menys pila.
4. Esputo: Si el nom de la via és un joc de paraules amb el primer pas, totalment d'acord. Brutal pel grau marcat. M'ha semblat més dura que les anteriors. Una pinça en un forat, regletes petites i després bons forats. Aquesta m'ha fet suar. 3 spits en via.
5. Paganos: Via maca amb un primer pas de llançament que espanta, però després és anar fent en travessa fàcil cap a l'esquerra. 3 spits en via, l'últim compartit amb l'anterior.
   

Vistes des de dalt del Totxo WC
(a la dreta es veu la reunió)

Roca brutal a tot el totxo, visita recomanada i bona opció per escalfar quan la Direcció Obligatòria estigui saturada o esteu fins els nassos de fer-la.

Entenc que per a molta gent no descobreixo res de nou, però a mi m'ha fet il·lusió aquest petit raconet. Apa, a gaudir-lo!

Noves contrades...

Com cada estiu seguim buscant i catant noves contrades a l'ombra, que de segur faran les delícies del que queda de vacances o de l'any que ve.

El fang fet art

Més fissures...

La millor roca amb el millor pati...

Ara m'hi poso...

No us enganyeu... he esborrat la corda.

Les garses de Cèllecs

Feia temps que no passava per Can Bronx (Cèllecs). Normalment hi vaig un cop a l'any per veure com estan les assegurances. Aquesta vegada m'han cridat l'atenció tres coses:

La primera d'elles és que algú ha desbrossat un camí de baixada directa fins al sector. Segurament es deu haver fet en el marc de la neteja post-nevades d'aquest hivern. Ara, com ja he dit, el camí és tot recte cap avall. A mi em sembla perfecte, en 30 segons des de la pista principal hi ets, però s'hauria de criticar que tal i com ha quedat la canal, s'erosionarà en breu i serà una pista de patinatge.

Aprofitant aquest desbrossament, algú (els mateixos?) ha netejat tota la part superior de la via amb spits que quedava a la dreta (que esperant informació sobre el seu nom la vaig batejar com a The Soul of a New Machine). Ha aparegut la reunió de dos spits (un xic precària, però vàlida que deuria quedar molt tapada pels matolls) i l'ha via ha quedat molt maca. Sobre el 5c/6a, com bé algú ha pintat a peu de via. Xapó per la feina!

La tercera qüestió és que aquesta neteja de la part superior de la via citada ha permés arribar a la reunió de les vies El blog de Pitu i No em sap cap greu dur la boca tancada amb massa facilitat. Les garses de Cèllecs han actuat i l'han eliminat.

• Si els netejadors / aperturistes de la via del costat creien que la reunió estava massa aprop d'altres, m'ho podíen haver comentat i haguèssim arribat a un acord.
• Si s'han tret per tocar els collons ho trobo poc solidari amb la resta d'usuaris del sector. Ja que ara les vies costen de desmuntar si baixes d'una altra reunió i la corda té molt fregament.
• Si ha estat per putejar-me, cap problema... us podeu fotre les anelles pel cul, amb carinyo. Les últimes apertures que he fet no tenen ni les reunions muntades... s'ha d'evolucionar / involucionar, no?
  

Per la resta, content de que les vies es vagin repetint. He trobat restes de magnesi i en general tot el sector força net de molsa. A tibar-li!

Tardes pel Maresme

PD: Es sap si s'ha repetit El verí de l'Escurçó, a la Placa de Cèllecs?

PD2: Segueixo esperant (ja deu fer més de mig any) una ressenya de l'Ag. de Cèllecs per corregir el que calgui...