Escurant xemeneies...

Fa uns dies per fi va tocar fer una d'aquelles vies de les que no trobes informació fàcilment, de fet encara no hem pogut parlar amb ningú que l'hagi repetit (de ben segur que n'hi han molts, a veure si l'efecte blog funciona i ens deixen la seva impressió).

Tercer llarg de la Ying-Yang

L'objectiu era pujar a la paret est del Montgrós (Montserrat) per fer els llargs inicials de la Ying-Yang, rapelar i després fer l'Estrella Polar fins dalt del cim. Finalment el vent gèlid que bufava i el xou per rapelar la primera via ens van fer desistir de la segona línia, però aviat hi tornarem...


La Ying-Yang és una línia oberta per l'Endika i el Xavi Viala a la banda dreta de la paret, aprofitant el primer llarg de la Griviola Bella. Està equipada amb força burils (tots en perfecte estat) i s'hi aprecia l'evolució ferotge d'un dels seus aperturistes, actualment "famós" pel poc ús de les expansions...

Segon llarg de la Ying-Yang

El llarg més contundent és el segon (primer de la via) que ataca una planxa molt vertical que no dóna descans. Dificultats continuades de dalt a baix, amb un pas una miqueta més dur per sota de la reunió. Com ja he comentat està força equipat, però cal navegar ja que la línia recta dispara el grau.

Vam trobar molts maillons al llarg, no sé si la gent s'embarcava pensant que era la Griviola Bella o els superava el llarg (tot i que no estaven en llocs especialment compromesos). La qüestió és que com que tots tres volíem el rot punk ningú es va aturar a traure'ls, i és que el llarg no da tregua!

Preky al segon llarg de la Ying-Yang

El tercer llarg fa un flanqueig d'uns 10 metres cap a la dreta, cal vigilar de no començar-lo massa amunt perquè els burils queden per sota els peus i no es poden xapar. Algun alejillo abans d'entrar a la reunió, però amb roca impressionant, còdols tipus televisió, típics d'aquesta paret.

Jortx al quart llarg de la Ying-Yang

El quart llarg torna a ser dur, concentrat amb un pas abans de que la paret perdi la verticalitat, finura montserratina (penseu més en 6a que en V+, je, je, je...). Per suavitzar alguna excursió vam fer servir un C0,5 i algun merlet. Al final del llarg la paret ja tomba i per sorpresa trobem parabolts inox a la reunió. Algú l'està reequipant?

Fem un llarg més de rampa (amb dos bolts inox també) i decidim que toca rapelar, però com que la via ha marxat força de la vertical inicial anem a la reunió de la Griviola Bella. Al començar el ràpel no pensem que aquesta línia va a petar a la gran cova de la paret i baixem recte. Allí trobem una reunió de burils añeja i poca cosa més, així que tornem a pujar i finalment rapelem la Ying-Yang. Amb quatre ràpels una mica complexos som a baix i decidim deixar l'Estrella Polar per a un altre dia...

Fot-li Bistec

Dijous a la tarda també vam aprofitar per fer la despedida de les afternoon sessions. Vam escollir un sector que no coneixíem i molt aprop del cotxe, el Mama's And de Papa's. A més vam estrenar la nova guia de La Plantació.

Carlota a la Via 14

Vam estar provant les diferents línies del sector dret, amb roca molt bona i grau a l'antiga usanza (guay!). Molt maca la Herri Batasuna i la Fot-li Bistec. També vam poder fer una via amb burils que hi ha a la dreta de tot, també molt maca i que no deu fer ningú...

Mastegau Bé

Per finalitzar la sessió vam muntar la Mastegau bé, del Nando. Impressionant línia de passos boníssims i roca super peculiar, això si, encara he de menjar moltes sopes per poder fer-la de primer. 2 spits i un pont de roca és l'equipament d'aquests desplomats i durs 15 metres, amb possible caiguda a terra des de mitja via. Actualment caldria fer una mica de poda del cirerer que té al darrera...


Alguns van preferir accedir a les cireretes d'arboç d'una forma menys violenta que un servidor...

L'enterrament de la Sardina

La Sardineta de Baix és un dels sectors primigenis de l'escalada esportiva a St. Llorenç del Munt (i possiblement dels primers de Catalunya). Com bé diuen els autors de la web de referència www.santllors.com, en el moment de l'apertura d'alguns d'aquests itineraris encara no es tenia gaire clar el que és l'escalada esportiva avui en dia.

Sardineta de Baix

(C) www.santllors.com

Normalment les vies s'obrien per dalt però utilitzant material més propi del que ara coneixem com "escalada clàssica". Així moltes d'aquestes línies van nàixer sense reunió, ja que se sortia caminant per dalt o bé es rapelava o es feia reunió des d'algun arbre o matoll.

Via 14

Amb el temps he pogut anar repetint totes les línies d'aquest sectoret i a mode de resum us en faig cinc-cèntims. Amb el tancament de la pista d'accés a Can Pobla, la Sardineta de Baix s'ha convertit en un agradable i tranquil sector on passar les tardes de primavera/tardor o els assolellats matins d'hivern. Fàcilment combinable amb la Sardineta de Dalt i el Totxo Grafitti, també reequipats.

Carlota a BlackOut

Les vies:

Viento Idiota: Una d'aquestes joies que amaga aquest massís. Començant just sobre el forat de la Foradada Gran, trobarem una roca perfecta amb bons cantells en una placa que de mica en mica va desplomant. S'ha de fer!

El clan del Bus, fa uns anys...

Microclip: Petit bloc equipat amb un sol spit amb xapa de burí en estat decent. Esperó de roca perfecta i cantell petit que ens garanteix un pas ben explosiu per arribar i sobrepassar l'assegurança. Ràpidament decreix la dificultat i cal anar a buscar algun arbre per rapelar, o bé tirar la corda i baixar caminant.

Via 14

El clan del bus: Una altra bona via. Un inici en terreny descompost sense assegurances però relativament arrampat ens deixa sota un sostre fissurat. És força difícil xapar el primer spit (M10) i ho dic jo que sóc alt. Preveure algun friend petit donada l'exposició del pas. Superar el sostre és el més complicat, força explosiu i després un diedre fàcil ens deixa a la reunió.

Entrada directa

Me suda la oreja: Inici trencat per sota de l'anterior línia per seguir cap a la dreta a buscar un químic. Ens situem sota un sostre que mitjançant una fissura i uns quants passos explosius ens permet assolir la placa. Tot aquest tram és de roca excel·lent. Imprescindible.

Carlota a BlackOut

Fotogénica: Poc repetida donat la precarietat de les assegurances (2 burils amb xapa precària i un vell pitó). Inici en un flanqueig cap a l'esquerra amb roca acceptable a les mans i molt dolenta als peus. Es pot protegir amb un parell d'aliens fins al primer burí. Acte seguit entrem a la placa ajudats per la fissura que cau vertical fins al segon burí. Aquí la via original sortia al cim, però amb un flanqueig no gaire difícil s'arriba a la reunió de la seva veïna. Si s'opta per aquesta opció allargar bé les assegurances. És més fàcil que el grau marcat a les ressenyes.

Òskar a Me Suda la Oreja

Cazo grande: Entrada per terreny descompost cap al diedre evident. Hi ha un bolt que balla una mica i un pitó en bon estat. Aquí la roca canvia i els grans cantells ens obliguen a anar cap a la placa. Tram equipat amb tres bolts. Imprescindible.

Diedre: Versió més fàcil que l'anterior aprofitant el diedre de dalt a baix. S'equipa fàcilment amb friends mitjans o bé xapant les assegurances de l'anterior línia.

Entrada directa

Usimàndries: Entrada una mica trencada però la part de roca bona compensa. Bons forats sobre punxes molt adherents. El meś difícil és sortir de la part trencada on desploma una mica. Recomanable.

Final de Fotogénica

Via del Yankee: Entrada una mica trencada fins arribar a uns grans còdols just sota el desplom. Aquí trobem un difícil pas si anem recte, millor buscar cantells per l'esquerra. Per sortir del desplom tenim algun pas sobre cantells arrodonits i una entrada a la placa superior cap a la dreta molt maca. Recomanable.

Carlota a la via del Yankee

Mirage: Espectacular via on un altre cop es concentra la dificultat en sortir de la part més trencada, que a l'hora és on més desploma. Fet aquest pas trobarem grans cantells (un pèl polits ja) i una espectacular fissura que ens permet superar fàcilment el sostre final. Imprescindible.

Fotogénica

BlackOut: La via més llarga del sector i un dels millors 6b's de Sant Llorenç. Roca bona a baix i molt bona a la resta. Entrada de petits cantells per sortir del desplom i després una placa molt maca amb bones preses, tot i que algun pas encara ens pot sorprendre abans d'arribar a la reunió. Imprescindible.

Entrada Directa: Tres químics per la part més desplomada fins ajuntar-se amb la seva veïna a l'alçada de la fissura de l'esquerra. Molt bona i no excessivament dura. Recomanable.

Fotogénica

Hereje: La més difícil del sector. Recentment ha estat reequipada amb químics i se li ha afegit la reunió que hi mancava. La vaig fer fa uns anyets (video) i recordo una entrada de passos durs i després aguantar fins a sortir del desplom. Roca excepcional a partir de la primera assegurança, que cal vigilar en el seu xapatge (caiguda lletja). Recomanable.

Via 14: Aquesta via, igual que la següent, comencen dalt de tot de l'arbre per tal d'evitar la zona trencada. Aquest motiu fa que no es repeteixin i és una llàstima perquè són molt bones. La 14 segueix un desplomat esperó amb un cantell invertit que difícilment trobareu en alguna altra zona de Sant Llorenç. Roca excel·lent i grau ben posat. Porteu una baga per xapar alguna branca de l'arbre. La reunió l'hem arreglat una mica i ara té dos maillons per baixar (spit oxidat M8 i spit mòbil M10).

Carlota a Cazo Grande

Via 15: Placa de roca coralina però amb un primer spit massa allunyat de l'arbre (vigilar!). La reunió és precària en excés, puestos a jugársela millor flanquejar fins l'anterior via.

D'aquestes dues vies potser valdria la pena expurgar una mica l'arbre i arreglar l'entrada per la zona trencada (és una opinió no àcida).

Doncs vinga, a gaudir del sector els que no ho heu fet ja!

Blocs i rucs al F(P)arrús

Unes quantes instantànies d'aquests darrers dies... El dissabte de la setmana passada ens perdíem entre pedres, blocs i pluja per Targasonne.

Jorge a Pleasure Dome

Carlota a Quand commence le temp

Plaques de Targasonne

Jet et hais de tout mon coeur

Jorge a eMale

Julian a Quand commence le temp

Abans d'ahir, aprofitant els últims dies de temperatura acceptable, canviem de longituds per enfilar-nos fins al cim de la Roca Gran de Ferrús. La via escollida per anar fent boca d'aquest desconegut paratge (per nosaltres) va ser l'Estel.

Carlota al segon llarg de l'Estel

Jortx al tercer llarg de l'Estel

Jortx al quart llarg de l'Estel

Cinquè llarg de l'Estel

Setè llarg de l'Estel

Havíem sentit comentaris de tot tipus d'aquesta via blogger. A nosaltres personalment ens va agradar i no ens va semblar exposada. La roca en general bona, a part del tram final de l'últim llarg...

Ah! i per gentilesa del Joan, el Pere i el Xavi, ja tenim aquí la guia que ens vam guanyar!

Callos reescalfats...

Aquests dies hem estat rondant per la paret del Diafragma de St. Llorenç del Munt. Aprofitant l'ombra matinal (passant fred), matant vies que quedaven i provant-ne de noves o restaurades (gràcies a la feina del Marcel en aquesta zona).

K a Die-drosi

Bones línies les d'aquesta paret, en especial tot el sector dret, que poc té a envejar a la Sardineta. Grau mitjà, no regalat, equipament impecable, roca molt bona un cop superats els primers metres de trencat i com ja he dit, ombra fins a les 14h, més o menys.

Generació Nesquik
(tot i que jo sóc més de Pa amb vi i sucre...)

Vam poder gaudir de dues línies mítiques d'aquest sector per escalfar: Die-drosi, força més llarga del que sembla des de sota, i Astènia, on trobem una placa tensa de bidits i regletes. I ja amb els avantbraços més calents que la resta del cos ens movem a la dreta.

Gemma a Generació Nesquik

(tot i que ella és més de rebosteria...)

Allí fem la bonica (segons gustos) Generació Nesquik, amb grans forats poc habituals en aquesta paret i algun pas de difícil col·locació per entrar al desplom. I la seva veïna de més a l'esquerra, la nova línia Paradoxa. Aquesta creua el desplom amb forats petits fins a abastar una gran llastra lateral, amb passos molt macos per sortir d'ella.

Paradoxa

Per acabar de rematar la jornada ens tornem a moure fins a la Sardineta de Baix, on una recent restauració ens espera. L'objectiu és la via del M1G anomenada Me suda la Oreja.

Tothom que hagi passat per la Sardineta de Baix s'ha d'haver fixat amb el gran sostre de roca boníssima a l'esquerra de la Foradada petita.

Levitan a Me suda la oreja

En Marcel l'ha restaurat amb molt d'encert substituint burils per químics, cosa que és d'agrair en especial a la part baixa, on la roca s'esmicola.

Via imprescindible per entendre els inicis de l'escalada esportiva. Amb ella entendreu el concepte de "pas de bloc". No us la deixeu perdre.... igual que la seva veïna El clan del bus o la Microclip.

K a Me suda la Oreja
(Aquí es veu la diferència entre levitar i flotar)

Acabem la jornada a la Foradada amb una altra joia de la corona, la Viento Idiota i comencem a refer el camí de baixada fins als Dipòsits.