Niño, deja de joder con la pelota - II

Segona entrega d'aquesta col·lecció de joies benedictines. Línies situades en roques antagòniques, una d'elles de les més famoses de tot el massís, mentre que l'altra rarament visitada, més enllà d'alguna via clàssica (recentment des-restaurada).

A la roca de la Mòmia, hi trobarem un primer llarg que poca gent té fet en lliure. No és que sigui un grau marcià, si no més aviat que qui s'acosta a aquesta via ho sol fer amb una mentalitat més clàssica i rarament s'entreté a provar el llarg. I la veritat és que no és gens fàcil a vista...

L1 de Sangre de Barrio a la Mòmia

La via en qüestió és la Sangre de Barrio, dues tirades curtes que van a parar a la primera reunió de la CESA i que segueixen fins al final del braç. Anys més tard l'Endika hi va afegir una terrorífica tirada de sortida directa cap al cim.

Aquest primer llarg amaga una entrada de bons cantells fins al segon bolt i després una finura extrema de moviments. Cal vigilar ja que les assegurances no estan ni lluny ni aprop però sempre obliguen a fer els passos. En especial abans de xapar el cinquè (penúltim) bolt, on un bidit en pla molt amagat ens posarà els pèls de punta. Per baixar podem fer servir la reunió de la veïna Kung-Fu, equipada per rapelar i que ens permet desmuntar la via sense problemes.

Mentes Dementes a la Miranda de Sant Benet

La segona roca en qüestió és la Miranda de Sant Benet, on a part de les dues vies del Nacho, ja amb parabolts, ara hi trobarem les de la dreta també reequipades. La cara est d'aquesta roca no es pot dir que sigui precisament còmoda, però les tres vies que hem provat m'han semblat molt bones.

Per arribar-hi caldrà agafar el camí que porta de la Panxa del Bisbe cap al refugi i agafar la canal que puja fins la base de la Roca d'en Barberà. Abans d'arribar-hi ens desviarem per un corriol a l'esquerra i grimparem els 50 metres de rampa de IIIº fins una lleixa no gaire ample, on comencem els vies. També m'han parlat molt bé de les vies de la cara sud, però aquestes encara les he de fer...

 

Jortx a GADE a la Miranda de Sant Benet

De les tres vies que hem fet,

GADE: Primera línia reequipada amb parabolts FEEC per la dreta. Del segon al tercer bolt hi trobem un pas fi i després festival dels forats, fins que la part final, més desplomada, ens obligarà a mirar-ho bé de nou. Les assegurances no estan precisament aprop. 30 metres!

Missatge Perdut: Tornem a trobar una placa inicial molt fina fins poder agafar una fissura en diagonal. Al sortir d'aquesta trobarem una reunió intermitja però el millor està per venir, així que seguiu cap amunt. Després d'un tram de bons forats un desplom ens obliga a sortir un pèl a la dreta per trobar uns espectaculars còdols que ens porten a la reunió. 30 metres!

Mentes Dementes: Via clàssica de la contrada. Més curta que les altres i amb spits en estat d'incògnita: de fora semblen decents perquè la placa és Petzl Inox, però són del 1983, de 1800Kg, amb cargol molt oxidat i mòbils, així que vosaltres mateixos... Això sí, la via és espectacular. Passos llargs sobre bons forats i alguna regleta. A la quarta xapa un pas més fi i després a aguantar fins a la reunió. Un altre mite!

Niño, deja de joder con la pelota - I

Quants cops he sentit la frase: "Sant Benet no necessita propaganda!". Propaganda potser no però igual caldria diversificar l'oferta per tal de que no tothom es quedés al pobre Mac-Cana. Amb aquesta idea neix la secció "Niño, deja de joder con la pelota", on aniré presentant petites joies oblidades per la majoria i que valen molt la pena. 100% lliures de magnesi!

Ahir vaig poder gaudir d'un magnífic dia de sol per catar dues excel·lents línies recomanades pels locals. Situades en una lleixa a mitja alçada de la cara sud de la Trumfa, a tocar del refugi. Hi podrem accedir des de la segona xapa de la Trinxats (IIIº, però millor encordat) o bé rapelant des de la primera reunió d'aquesta. Hi trobarem dos parabolts per assegurar (marcats en blau a la imatge, sota les vies).

Vigileu les pedres que cauen directament sobre la Entre las cejas, situada just a sota.

Cram-Cram

Les dues vies tenen trams obligats però estan perfectament equipades amb parabolts. L'única pega és que la segona sols té un únic punt d'assegurança com a reunió, però amb un flanqueig fàcil (5b) es pot anar a la reunió de la Trinxats des de l'última assegurança (així ho vaig fer jo). Les dues tenen segell Endika...

Ni Te Cases Ni Te Embarques

Cram-Cram: Magnífica via on trobarem de tot. S'inicia amb un invertit i un gran cantell que ens permet abastar els característics forats de la paret. Si piqueu amb la mà al de la dreta veureu quin soroll més místic fa! Sortirem dels grans forats amb un característic còdol groc fins a un bon forat que caldrà invertir. Ara comença una segona part de finura sobre bons bidits i amb un bon cantell amagat a l'esquerra que ens permetrà xapar l'última assegurança i agafar aire fins la reunió. Imprescindible!

Ni Te Cases Ni Te Embarques: Més assequible que la seva veïna però amb una entrada molt explosiva. Haurem d'anar a agafar el forat gran de la nostra esquerra i no el deixarem fins que tinguem els peus ben amunt (havent-lo invertit prèviament). Des d'un gran forat (cantell amagat dintre) reposarem perquè fins l'última assegurança tenim passos llargs de preses acceptables que van esgotant de mica en mica. Bona.

Vot de Pobresa

Una altra de les joies poc repetides i més que recomanable la trobarem a la part alta de l'Elefantet, la Vot de Pobresa. Famosa per la seva aparició al mític vídeo del Al Filo de lo Imposible, a partir del minut 7. Amb segell Josep Maria...

La via fa cert respecte ja que comença sobre l'abisme absolut i cal fer una aproximació verdoniana. Des del camí dels totxos accedirem amb una fàcil grimpada al cim de l'Elefantet. Allí hi trobarem un parabolt que ens permetrà rapelar en direcció al monestir per una gran llastra. A la nostra dreta veurem un petit matoll en un llavi i allí mateix es troba la reunió, amb dos parabolts amb xapes TAK. Amb 25 metres de ràpel ens trobarem en una petita lleixa penjats, amb tres parabolts i uns quants burils.

Potser sigui una de les millors roques que he vist per la zona. Gens polida i amb molta adherència. Via ben equipada, de forats, molt vertical i que arriba a desplomar a la part final. Una sortida de la reunió amb forats més petits dóna pas a una placa de pura continuïtat on cap pas és difícil, però desgasta. Imprescindible.

The bright side of the moon...

Ahir vaig poder fer el "pleno" a les vies de La Bimba (St. Benet - Montserrat), una història començada per allí l'any 2000 o 2001, ara no ho recordo...

Carlota a Tarkus

Després del Mac-Cana possiblement sigui La Bimba el sector més conegut (i concorregut) de Sant Benet. Abans de l'existència d'altres sectors esportius amb vies assequibles, com La Tifa, Les Maries o el contrafort de la Momieta, era dels pocs que comptava amb vies fàcils i a l'hora un bon grapat de durs setens per arrodonir el dia. Aquest fet ha propiciat que fins i tot s'hagin fet cursos d'iniciació a l'escalada, aprofitant el costat dret del sector. Val a dir que les vies no són pas fàcils així que millor no porteu a la gent aquí a fer un primer tast amb la vertical...

(C) J.E Castellnou

Jo vull parlar de la part més assolellada d'aquest sector, ja que és on s'hi troben les vies més dures i menys comentades de la galàxia cibernètica. Algunes les vaig fer fa anys, però intentarem fer memòria... Per cert, les fotos són del 2010.

Quercus

A) Monjes Cosacos: Via on encara hi resten els spits originals (TAKs en bon estat). Puja a tocar dels arbres, però en cap cas són molestos. És una via molt continua de petits forats alternats amb alguna bústia. Necessita un bon treball de peus.

Jortx a Mata a tu padre y viola a tu madre

B) El Canto de un Duro: Aquí també hi trobarem els spits originals (TAKs en bon estat) on cal mencionar l'últim, que forma part de "l'anada d'olla" del Marcel i que caldrà vigilar, ja que la placa és d'espeleologia (1800 Kg). Bona via on trobarem un pas llarg just al sortir de la bauma (primer spit), i on cal haver trobat la combinació guanyadora. La resta de la via té bons forats i és de molt bon fer.

Ojalá te caigas del mundo

C) De Verde o de Marrón, un Cabrón es un Cabrón: Agafant la zona central-esquerra de la balma i amb tendència a l'esquerra fins a situar-nos dintre de la fissura cega que ratlla mitja paret. Bonica línia de dits en una verticalitat absoluta (com totes les línies centrals). El pas més complicat de veure el trobarem just abans d'arribar a la fissura, on caldrà fer ús d'algun cantell retocat de l'Esculpida. La part final té roca espectacular...

Ojalá te caigas del mundo

D) Baix Creix: Crec que aquesta línia compta amb una assegurança més que en el moment de la seva apertura, si algú ho sap del cert i ho vol compartir, serà ben rebut. Si realment la primera assegurança no hi era ja calia créixer per no matar-se, je, je, je... Bé, no sé si el nom ve donat pel primer pas, ben llarg, seguint els picats de l'Esculpida o bé pel crux on cal estirar-se moooolt per abastar una petita punxa que en equilibri ens permetrà moure els peus i arribar a la regleta salvadora... final de pel·lícula.

Ojalá te caigas del mundo

F) Ojalá te Caigas del Mundo: Difícil i concentrada via de placa extremadament vertical. Costa molt xapar la tercera assegurança i cal afilar bé els dits per realitzar el pas central, jugant amb les petites preses de peu. A la part final hi trobarem algun pas llarg sobre bons cantells. Alguna presa clau comença a acusar el pas dels escaladors...

Jortx a Mata a tu padre y viola a tu madre

G) Quercus: Placa inicial de bons cantells que de sobte s'acaben a l'alçada del visible forat, que cal passar per l'esquerra. Treball de dits i bona vista...

H) Tarkus: La via d'escalfar del sector esquerra de La Bimba. Amb la mateixa entrada que l'anterior via, quan comença el desplom va a buscar els cantells més grans de la dreta. Alguna xapa allunyada.

Carlota volant a Tarkus

I) Mata a tu padre y Viola a tu madre: Amb aquest esperpèntic nom digne dels millors dies de La Banda Trapera del Rio, trobem aquesta petita joia ja un pèl polida pel pas dels escaladors. Placa molt vertical de pressa petita combinada amb algun bon forat. Moviments elegants que no podem deixar passar.

A tibar-li!