Corria l'any 2001, i un d'aquells dies il·luminats en que un es desperta amb un objectiu al cap, vaig aconseguir enganyar a la Sílvia per anar d'excursió als Plecs del Llibre.
 |
| Momios i joventut davant dels Plecs |
La famosa Aresta Arcarons ja feia un temps que l'havia pujada i un llibret de l'Armand aparegut al Desnivel va fer la resta: posar-me entre cella i cella pujar les seves arestes veïnes.
 |
| Part central de l'Aresta Arcarons |
De l'Aresta Tobogan no en tinc gaires records. Sé que en algun punt vaig vibrar força donada la seva exposició i en especial la seva roca, que és bona però no excel·lent. La vaig fer tota de primer i vaig sortir amb el cap reescalfat, però molt content d'haver fet una d'aquelles vies que en Labranya qualificava com de la new age.
 |
| Part central de l'Aresta Arcarons |
No sé de gaire gent que l'hagi feta aquesta aresta (que no els conegui no vol dir que no n'hi hagin...).
Fa uns anys hi van anar en Martí i l'Edu basant-se en una piada d'un dels fòrums montserratins del moment: "Via molt guapa, però per anar d'excursió. La roca és molt bona, a excepció del quart llarg, on el tros que s'acosta a la via de la dreta, té una mica d'herba. Trobem 3 burils i 1 pitó al llarg de la via, hi ha un buril a la meitat del segon llarg, un altre al final del tercer i un a la meitat del cinquè. Al quart llarg hi ha un pitó. Es poden posar aliens a discreció"
Fa uns anys hi van anar en Martí i l'Edu basant-se en una piada d'un dels fòrums montserratins del moment: "Via molt guapa, però per anar d'excursió. La roca és molt bona, a excepció del quart llarg, on el tros que s'acosta a la via de la dreta, té una mica d'herba. Trobem 3 burils i 1 pitó al llarg de la via, hi ha un buril a la meitat del segon llarg, un altre al final del tercer i un a la meitat del cinquè. Al quart llarg hi ha un pitó. Es poden posar aliens a discreció"
 |
| Penúltim llarg de l'Aresta Arcarons |
Quan m'ho van dir ens vam fer un tip de riure perquè els aliens te'ls pots posar per on vulguis (a discreció si es vol) menys a la paret, quin flipat el que va escriure la piada!
Però després recapacitant a casa i mirant el vell llibret que feia servir abans de l'era digital per apuntar les vies realitzades, vaig descobrir que la piada l'havia feta un servidor. Ja, ja, ja... que inútil, si jo no sabia ni que era un alien al 2001!
 |
| Primer llarg de l'Aresta Bellver |
No fa gaire en Cesc va repetir la via i va corroborar els meus records, tot i que saviament van utilitzar algun que altre pitó. Val la pena llegir el seu blog ja que un dels aperturistes explica com es va obrir la via.
 |
| Definició de pillo |
Per tancar el cercle, aquest passat dissabte, amb el Johnny Peter i l'Alba vaig poder acabar la trilogia de les arestes dels Plecs, aconseguint tots els "llibres" que adornen aquesta pètria prestatgeria, i totes en lliure.
 |
| Sortint de la cutre-reunió segona de l'Aresta Bellver |
L'Aresta Bellver és una altra d'aquelles vies per anar-hi en dies especials. Oberta magistralment per dos genis del conglomerat (Arcarons - Ballart). Potser no tan contínua com la seva veïna però amb un últim llarg que al meu parer és més dur que qualsevol de la Tobogan.
 |
| Tercer llarg de l'Aresta Bellver |
La via comença a tocar de la canal esquerra i puja uns 40 metres sense cap protecció, tot i que a la part més vertical s'hi poden posar aliens (aquí sí!). El segon llarg és el més fàcil i per sobre d'una llastra hi trobarem un burí, sembla ser que col·locat en una repetició de la via. Cap al final del llarg cal vigilar la roca que ja no és tan bona. Nosaltres vam afegir un merlet, un C1 i un alien groc.
 |
| Cirereta del pastís, últim llarg de l'Aresta Bellver |
La segona reunió és força cutre, però es pot reforçar amb l'alien verd. El tercer llarg comença molt fi fins un burí a uns 6 metres, i després ja poca cosa es podrà afegir fins a la reunió. La via acaba amb el llarg estrella, on després d'una primera part on cal parar atenció amb el rocam (s'hi poden afegir tricams grans), arribarem al primer burí. Amb mala roca xaparem un pitó oxidat i ja abastarem el primer burí de l'Ae. Vigileu si ho proveu en lliure que la roca no és gaire bona. Un segon burí i ja podrem començar a navegar fins al collet de la dreta. En aquesta placa final trobarem els passos més compromesos, amb poques possibilitats d'assegurar i algun pas desplomat...
I fent cim amb aquest parell d'incondicionals que es deixen enganyar, completo les tres arestes més descarades dels Plecs, esperant a que algun dia tingui ganes de fer la Francesc Casanoves...
