Aaarrrggaaaaal...

Ahir vam anar amb la Selene a fer de domingueros per Savassona ja que la gent amb la que entrenem al rocòdrom havia organitzat una romeria, com podreu veure per aquí.


Com ja he comentat, nosaltres ens vam dedicar a fer el mandrós i pujar a St. Feliu per gaudir de les excel·lents vistes de les Guilleries. Com sempre la Selene ha fet una crònica força més divertida aquí.

Inici de Rebentagorgs, 6c

I el perquè d'anar a Savassona i no tocar cap pedra tenia l'explicació en l'estat dels meus pobres dits, ja que el dia abans havíem estat tot el dia tibant-li a la Moretona, the best school in the world...

Inici de Directíssima Iugoslàvia, 6c/6c+

Un enamorat, com jo, d'aquesta petita escola del moianès, no hi feia acte de presència des de que es va lesionar el dit, ara fa un any. I teníem moltes línies noves per catar, d'en Jortx & Co.

Jortx encadenant Rebentagorgs, 6c

Vam començar amb la Panolieta, bona via moretonenca amb un pas tonto a l'alçada de la segona xapa. A mi em va força bé per escalfar i poder fer al primer intent la següent de la llista, la Rebentagorgs.

Ozzy a Caput, 6c+

Aquesta via té un pas molt bo en un desplomet intermig i una entrada típica del sector a la reunió, ideal per tensar els nervis i agafar fe amb els peus de gat, una altra bona via al sarró!

Part central de Rebentagorgs, 6c

En Jortx munta la Caput perquè l'Ozzy la provi i es queda molt a prop d'emportar-se-la. Ja hi tornarem... El millor és que de regal ens queda muntada la mítica Cutrelux, a la que més tard tornarem. De moment l'Ozzy i en Jortx se arman de paciencia i m'asseguren al meu projecte del dia, la via Burru, una de les joies del sector...

Inici de Rebentagorgs, 6c

Al tercer pegueu gairebé em surt, però poso malament un peu després d'haver fet tots els passos durs i avall. No hi ha problema, com ja he dit, hi tornarem...

Per acabar el dia faig la Directíssima Iugoslàvia, que aquest cop surt amb més pena que glòria i per acabar d'estirar la Cutrelux amb corda per dalt, aprofitant que ja la teniem muntada. Amb aquest currículum ara entenc perquè no tenia ni ganes de tocar la roca a Savassona!

Burru, 7b/7b+

Baliga - balaga

Ahir em vaig ajuntar amb els piris (Zombi i Tinkpor) i l'Ozzy, per anar a fer una matinal a les Agonies de St. Llorenç del Munt. Vam començar escalfant una mica als sisens de la Canal de les Bruixes. Em va agradar força la nova i sinuosa Lebaska, un 6b amb uns bidits curiosos...

Però l'objectiu del dia era la visita a la Paret del Meló, petit però impressionant desplom de bons forats. Allí en Zombi va fulminar la Intent Fallide. Aquesta via, que comença amb un bon salt per agafar els primers cantells és una petita obra d'art, al més pur estil St. Benet.

És curiós com aquest modest totxo té un estil totalment contrari al de la paret de Capablanca (la d'enfront), on la continuitat sobre forats (i foradets) és la tònica dominant. En Tinkpor i l'Ozzy també proven la mateixa via, però la deixen com a deures pendents... A destacar l'aplicació dels més rebuscats mètodes de Can Buquet per part d'en Salva (foto superior).

1, 2, 3 .... uff!!

Després d'una bona estona mirant i remirant l'entrada de la Tendones de Acero entre en Zombi i un servidor aconseguim trobar una bona seqüència i al final del dia sols manca una mica més de power per poder endur-se el premi!

Crux!

Seguirem provant aquest projecte, digne de l'escalada esportiva de fa dues dècades, la dels pioners... tendons d'acer!

Perseguint la meva ombra

Osona vertical

Cap de setmana d'Osona en vertical, en pla, en cotxe, en hotel, en pont penjat, en Fira del Llibre de Muntanya i en múltiples variants... i és que l'Osona mola! La qualitat de la pedra pel que fa al nostre estimat esport no és gaire bona; a part de Sorralta no hi ha gaire varietat de graus, però que us puc dir dels paisatges d'aquestes contrades (aaaahhhh! [suspiro])...

Mohawk a la magnífica V.Munalis, 6a+

Divendres al matí vam fer una escapadeta amb el DJ i l'Ozzy als Cingles del Folló. Em sembla que en anteriors entrades ja us he explicat moltes coses d'aquesta petita escola i és que tenia alguna feina a mig fer i abans de que vingui el fred la volia enllestir.

L'objectiu del dia era la dura Extremaunció un 7a+/7b de fissura de dits, amb un petit sostret d'entrada. Al segon pegue la vaig fer en top rope, i així es quedarà de moment (almenys fins la primavera que ve). La vaig trobar molt física, i és que això d'encastar dits no dóna tregua. Ara, per fer-la de primer necessitaré alguna cosa més que pila, perquè segueixo amb la paranoia de que cauré i els dits seguiran encastats a la fissura... por!

Amb la Selene volíem aprofitar el cap de setmana per anar a la Fira del Llibre de Muntanya i a l'hora passar la nit al poble de Rupit, que era un tema que teníem pendent de feia uns anyets, i així ho vam fer. Com sempre la Selene us donarà una descripció més detallada al seu blog.

Abans de passar per la fira vam decidir pujar a l'Agullola de Rupit per la via Normal. Una vieta assequible i plena de matolls, però que puja a un cim amb molt bona vista.

Des del cim podem veure la foto superior, en primer pla el Salt de Sallent i a sobre el poble de Rupit. Més enllà els cingles del pla d'Aiats, de fons el PuigSacalm i finalment el Pirineu.

De la via poca cosa a dir, a sota podeu veure la Selene a punt d'arribar al cim de l'Agullola on trobarem un químic en una rampa...

Però de camí a l'Agullola no li vaig poder traure la vista de sobre a l'Agulla Xica del Grau de Saltabocs (foto inferior).

Per ella hi puja una vieta de tres llargs que creua tota la xemeneia en lliure, llàstima del rostoll del primer llarg. Vam poder veure l'Anna i el Benji acabant l'últim llarg d'aquesta via, que quan enganyi algú intentaré anar-la a fer...

Pel que he llegit al llibre d'Osona Vertical (d'on he robat la ressenya), el primer llarg està força equipat amb material añejo, però res que no s'arregli amb uns micros, tascons i un parell de claus. La resta amb autoprotecció i el llarg final està arreglat amb quatre bolts i reunió per rapelar.

Detall del primer llarg amb els burins de l'any de la picor...