dimecres, 29 de juliol del 2009

Los días de la ira...

Fa uns dies vaig decidir tancar el meu blog. Un creuament de cables a la feina amenitzat per certs comentaris d'un anònim (o no) van ser els detonants...


Aquests dies de vacances a les alçades, he estat meditant sobre les suposades acusacions d'acabar amb la roca que quedava al Maresme, possiblement fetes per algú que mai s'ha dignat a netejar un camí o a reequipar una via (m'equivoco anònim?, si és així siusplau treu-me de l'error!).

Potser tenia raó amb el tema de l'abús del sika o potser no, la qüestió és que no tinc perquè justificar les meves decisions sobre l'ús d'aquest invent, els que em coneixen ja les saben... També se'm va acusar de fer el ridícul, per això cap problema, ha estat una constant en la meva vida, no podia ser menys pel que fa a l'escalada... es lo que tiene ser un pallasso, que te'n rius a la cara de la gent mentre ells pensen que s'estan rient de tu.


Els cantells (6 en total) que havia enganxat ja han estat o en breu seran eliminats. Personalment crec que és un error, perquè si els vaig enganxar era per substituir llastres que jo mateix vaig trencar netejant o per facilitar l'accés a la via, però com que sembla ser que la majoria no ho veu com jo, doncs fora... així que vies com "Ese es mi Fary!" tornen a estar sense encadenar... Em sap greu Jordi, hi hauràs de tornar!


Segurament, i gràcies als ànims de molta gent, després de l'estiu seguiré publicant algunes coses al blog, com per exemple l'última versió (i per sempre) de la Guia del Maresme. Però ja us aviso que m'he tornat un intransigent... Si escalo al Maresme, a St. Llorenç, o a St. Benet és normal que faci entrades sobre aquests llocs i si us puc arribar a semblar pesat, cansino o directament insuportable, doncs el millor és que no em llegiu, és fàcil, no? (doncs sembla que alguns no ho acaben d'entendre...)

Maresme és Kandahar!

Operació No Sika, No Cry...
expulsión del sikado inpío (Parias dixit)

dimarts, 7 de juliol del 2009

Les Vanes del Maresme

Ja fa uns anyets, juntament amb en David i la Núria, vam decidir anar a donar una volta per l'Orient Mitjà (Síria, Líban i Jordània). Un viatge llarg i impressionant, fet quan encara era "estrany" anar a Síria o al Líban.

" Yo... he visto cosas que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas más allá de Orión..."

(Palmyra - Blade Runner)


Arribant a les ruines romanes de la ciutat de Palmyra, al bell mig del desert siri, vam decidir que allò era tan gran que per veure-ho tot necessitaríem dues excursions. La primera a la zona més pròxima, que la faríem aquella mateixa tarda i a les zones més allunyades ja hi aniriem ben d'hora al matí següent.

Ojú, que caló...

Cap a les 19h sortim del nostre "hotel" per endinsar-nos al desert, entre columnes i temples mig ensorrats. A la mitja hora, a 42ºC i amb el vent àrid, ja estàvem asseguts a la primera ombra que vam trobar (evidentment darrera d'una columna...).

Al cap d'una estona va apareixer per allí un "morador de las arenas" (StarWars dixit) oferint-nos pa! En aquell moment en David va sentenciar una metafrase que m'ha perseguit fins al dia d'avui: "... ya lo dijo el Señor: ' Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos ' ... "


Seqüència a Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos
(clickar a sobre)

Fa uns dos anys vaig reequipar i adreçar una línia de tres xapes, a Roques Noves (Cèllecs), just sota la Ninota. Restava sense encadenar i sense nom conegut. Així que va passar a ser la "Dad pan..."

Penúltim dinàmic...

Inicialment la vam estar provant saltant-nos els primers passos, ajudats per una gran roca que té al darrera. Però entre que es troba una mica amagada i que és força lesiva per als dits, encara ningú s'havia atrevit amb la versió des del terra.

Pas d'equilibri, llançament a regletes ínfimes, remuntada de peus, llançament a regleta decent, xapar, peus en adherència, gran llançament, s'acaba l'apnea, repòs, penúltim llançament a cantell arrodonit, pujada de peus, llançament lateral (to the void) i xapar reunió. Una altra joia del Maresme que avui ha caigut.

Ascensió patrocinada per Camp Base, volem un C5...