Fat Mohi: 2025

Riglos és una de les catedrals del "barro aragonés". Las Vegas de la via llarga avui dia, on tot és possible: es pot escalar entre voltors i sense prohibicions en el 90% de les seves parets (a veure si no serem tan dolents els escaladors amb la fauna silvestre?), es poden reequipar vies molt exposades amb bolts cada mig metre sense el perill de ser desmuntades al dia següent, es poden formar cues de cordades (franceses) sota la Visera per repetir les 3 o 4 vies mítiques en temporada alta (francesa), es poden fer ral·lis d'escalada sense desgastar les vies ni erosionar els camins de baixada.... Viva Las Vegas!!!!

Un dels habitants típics de les parets de Riglos

Però si ens aïllem d'aquesta involució (o evolució, segons la perspectiva) trobem unes increïbles parets d'entre 150 i 300 metres on hi regna el "bolico" i el buit. Amb vies que van marcar tendència en la història de l'escalada d'aquest país.

Coll entre el Puro i el Pisón

Sempre m'he declarat un enamorat d'aquest petit paradís. L'encant dels pobles del Prepirineu aragonès, els seus monuments de l'edat mitjana, l'amabilitat i el parlar dels seus habitants i òbviament, les seves parets plenes de còdols de totes mides m'han portat a fer-hi cap en múltiples escapades. Uns viatges fets mitjançant una autovia que a poc a poc ha anat arribant més prop d'Osca (no sé si veuré abans la Sagrada Família acabada o l'autovia) i que permet un ràpid accés a aquest monument al buit que és el poblet de Riglos. Tot i que ara al preu de 3€ el dia i 10€ la nit...

Via Murciana al Pisón

El tipus d'escalada de Riglos sempre ens ha anat bé als montserratins, així ho demostren un bon nombre de primeres ascensions obertes per escaladors catalans. Alhora, el fang que manté units els còdols de Riglos és una matèria coneguda pels moianesos. La conjunció d'aquests dos factors ha permès que avui dia acumuli 39 vies realitzades en aquestes parets (17/8/25).

Primers llargs de la Mosquitos a la Visera

I amb la idea d'arribar a les 50 vies, abans dels 50 anys, neix aquesta entrada al blog, a tall de llista de vies fetes. Per aquest motiu més que un recull exhaustiu d'informació serà un llistat amb quatre detalls de cada línia. En altres espais d'Internet hi trobareu molta més informació de cada via. Amb això sols vull dir que com a escrit és d'un avorriment superlatiu (per això hi ha tantes fotos, ja, ja, ja!)

Reunió al Trono de la Mosquitos de la Visera

Currucuclillo al Frechín

Intentaré seguir l'ordre cronològic de les ascensions, tot i que algunes ja fa uns quants anys que les vaig fer i no estic segur de si l'ordre és exactament el que s'exposa al blog. Així doncs, sense més sonàmbuls comencem aquest llistat.

La Endrija al Massís Central

1) Murciana al Pisón: (12/10/2000) Aquesta va ser la primera via que vaig fer a Riglos. Amb el Martí i el Joan havíem d'anar a Mont-rebei, però plovia i sense pensar-ho gaire vam fer un sube-baja a Riglos (érem joves). Recordo que em va costar horrors superar els llargs de panxes del final de la via. Una motxilla que pesava com un mort era una de les causes. En arribar al cim el Joan va traure 6 llaunes de Red bull que havia col·locat a la motxilla sense avisar. Ja us puc assegurar que no em van quedar ganes de tornar a Riglos en anys. Massa desplom per a mi (i el Red Bull sense vodka no té cap gràcia).

Galletas al Firé

2) Normal al Puro: Però 14 anys més tard, amb l'Alba, ens feia gràcia pujar al Puro i vaig decidir superar la meva animadversió al lloc (i òbviament no pujar cap motxilla carregada de drogues). Ens va agradar tant l'escalada entre aquells bolos sobats que després de fer el primer ràpel de baixada vam decidir seguir fins al cim del Pisón per les xemeneies de la Serón-Millán.

Galletas al Firé

3) Mosquitos a la Visera: Uns mesos més tard, i ja enamorat d'aquell entorn i d'aquell tipus d'escalada vam seguir tatxant clàssiques. Va ser el torn de la línia més fàcil de la Visera, on els llargs de després del Trono se'ns van entravessar una mica... sort que anàvem a fer la més fàcil del mallo! Al baixar vam descobrir que s'havien obert amb posterioritat a la via. Una bona línia que val la pena fer tot i el seu desgast.

Mango del Cuchillo al Cuchillo

La Uña al Cuchillo

4) Currucuclillo al Frechín: I com que des de la Visera no paràvem de veure cordades de guies al mallo Frechín, vam decidir fer alguna via més fàcil l'endemà. Però com que la concorreguda via J.A Sanz sempre està ocupada per guies vam decidir fer la via del costat. Una línia sense solta ni volta, però que permet anar superant panxes amb equipament premium.

Vicxente Inuxente al Pisón

Entrada de la Carnavalada a la Cueva de la Virgen del Pisón

5) Anorexia al Mallo Colorado: Arribem un dia a mig matí i buscant una via curta trobem aquesta clàssica del love climb, de la qual jo tenia el record d'una pedrada que va impactar al cap d'un company dels anys inicials d'escalada... L'any 1993 poca gent portava casc i la via estava acabada d'obrir, així que l'incident es va saldar amb un bon morat al front. En el nostre cas va ser una escalada ràpida que vam fer amb vambes.

La Carnavalada al Pisón

Sortida de la Carnavalada per la via Escoria Oriental del Pisón

6) La Endrija al Massís Central: Una via de les reequipades a l'estil riglero, sense respectar gaire l'estil de l'apertura, però que ens va servir per conèixer el Massís Central del mallos. Diedres i fissures sense les mítiques panxes que adornen la resta de vies.

La Carnavalada al Pisón

Chopper al Pisón

7) Galletas al Firé: El primer intent a aquesta línia ens va enganxar en un mal dia i si no recordo malament vam baixar del tercer llarg. Però a l'Alba se li havia posat entre cella i cellaque volia fer la via, així que al cap de poques setmanes hi vam tornar. En aquesta ocasió la vam fer sense cap problema i gaudint molt dels llargs de xemeneia superiors, que de vegades recordaven a les grans xemeneies de la nostra estimada Montserrat.

Escoria Oriental al Pisón per carnaval

Cim del Pisón després d'escalar l'Escoria Oriental per carnaval

8) Mango del Cuchillo al Cuchillo: Sense tenir gaire clar on ens posàvem sols sabíem que era una de les vies que s'havien reequipat sense tenir en compte el criteri dels aperturistes, en aquest cas els mítics Rabadá i Navarro. I la veritat és que ens va agradar molt. Un bon diedre de 4 llargs amb un segon llarg que surt en lliure i que té la fama de ser el primer 7è fet en lliure a Riglos al 1984 pel mestre Casteran.

Rabadá-Navarro al Firé

9) La Uña al Cuchillo: I com que no teníem ganes d'acabar l'anterior via per una xemeneia final amb fama de salvatge, vam acabar triant l'opció de sortir del Mango del Cuchillo per la via de La Uña que amb dos bons llargs de xemeneia ens deixa dalt del Cuchillo.

Mi padre tiene sed al Pisón

10) Anís del Mono a los Volaos: M'estranayava molt el fet de no veure mai a ningú escalant a la zona de Los Volaos i sobre el paper les vies tenien molt bona pinta. Escollim l'opció més comercial i primera línia oberta de la zona. També tinc un bon record d'aquesta: tres llars de panxes que amb una corda ben llarga es poden reconvertir en vies esportives de 80m. Al baixar provem alguns primers llargs d'altres vies com la Conan o la Chafaostorruecos.

Sortint de la cova de la Naturaleza Salvaje a la Visera

Naturaleza Salvaje a la Visera

11) Vixente Inuxente al Pisón: I per fi retorno a la paret principal del Pisón. En un dia ben fred d'hivern enganyo al Jortx per fer aquesta línia esportiva equipada de dalt a baix amb químics. Una de les millors opcions per recórrer en lliure la imponent muralla sense estressar-se en excés. Ens ho passem tan bé que en aquell mateix moment decideixo que caldrà anar fent totes les vies que pugui d'aquesta paret!

Zulú Demente a la Visera

12) La Carnavalada al Pisón: La tercera via de la gran muralla sud del Pisón és la gran clàssica i primera línia oberta en aquesta paret. El comentari de la guia de Riglos ja ho deixa clar: "con el uso del buril desapareció lo imposible". Però quin tros de via ens van deixar per poder pujar en lliure l'Ursi i l'Ibarzo! Personalment crec que del trio que travessa la bolera central del Pisón és la millor, amb un quart llarg que comença amb uns passos de petits còdols i que et deixen tocat pels 40 metres desplomats que queden fins a la reunió. Com que l'últim llarg és poc recomanable sortim per la panxa final de l'Escòria Oriental. Feta amb el Pau, ell en versió clàssica i jo en esportiva, la simbiosi...

Zulú Demente a la Visera

La Fiesta del Bíceps a la Visera

13) Chopper al Pisón: Una via que puja per l'esquerra del Pisón amb grau assequible. Recorregut sinuós per cercar les panxes més fàcils. Via ràpida que es pot combinar amb la Chopperior.

La Fiesta del Bíceps a la Visera

14) Chopperior al Pisón: Part final de l'anterior via. En aquest cas amb uns passos desplomats força durs i explossius però que serveixen d'excusa per fer el cim del Pisón.

La Fiesta del Bíceps a la Visera

La Fiesta del Bíceps a la Visera, el pas dur de regletes...

15) Escoria Oriental al Pisón: Enganyo al Juanan per fer la seva primera visita a Riglos i ho fem amb aquesta dura línia que ens deixa fregits en un dia de fred extrem i de carnaval. Tres llargs seguits de 7è que esperàvem que fossin de ressistència i van resultar ser de passos explosius sobre dures panxes. Oju amb aquesta via que ja no és de les assequibles...

La Fiesta del Bíceps a la Visera, part final.

16) Guirles-Campos a la Visera: Com a segona via del cap de setmana, i amb ressaca als braços (i al cervell!) ens decidim per fer un especial de panxes explosives. No recordo gaire cosa, segurament encara tenia el cervell fregit de l'Escoria Oriental, però crec que ens va agradar. Una altra clàssica que cal fer abans no es desgasti més encara...

Directa a la Visera

17) Rabadá-Navarro al Firé: Entre el fred i la calor de la primavera, al següent viatge, decidim fer aquesta mítica via d'aventura. Tot i no encadenar el pimer llarg la resta de la via si que la fem en lliure i ens sembla una molt bona línia. Després de la Escoria Oriental fins i tot ens sembla fàcil. I baixant aprofito per encadenar, ara sí, el primer llarg. No es pot deixar la feina a mitges en una de les vies més perseguides d'Espanya.

Directa a la Visera

18) Mi Padre Tiene Sed al Pisón: I per acabar la sortida optem per una línia més assequible a l'esperó nord del Pisón. Sempre comentem que és com una mini Visera. Primers llargs de panxes poc equipats i llarg magnífic de bolos en desplom. La fem amb el GREIM explicant-nos el recorregut des la via veïna. Tot i això la liem al rapelar i acabem baixant per la Tangerine Dream i no pels ràpels del Puro.

Directa a la Visera

19) De Naturaleza Salvaje a la Visera: I aquí inagurem l'etapa de vies a la Visera. Aprofitant que en aquesta época estic entrenant amb el Guille i que el Jose està motivat per fer grans desploms entrem per la porta gran en aquest mallo. Aquesta via és una de les més impressionants que he fet a Riglos. Després de quatre primers llargs de panxes amb distàncies considerables a les assegurances trobem la cova que li dona fama a la via. Cap dels dos és capaç d'encadenar l'impressionant llarg de 15m que t'aboca al buit. Passat aquest petit esglai, trobem tres llargs més de pura resistència bolera apurant fins a l'extrem l'esperó que forma la Visera. Impressionant línia!

Clásica sureste a l'Aguja Roja

Clásica sureste a l'Aguja Roja, amb el ràpel mític del cable...

20) Zulú Demente a la Visera: Al dia següent, tot i el cansament acumulat als braços, fem una de les vies més repetides d'Espanya. Després de la via del dia anterior ens sembla força assequible. Tant el Jose com jo petem a l'últim pas de l'últim llarg. Aquest fet dona inici a una petita història d'amor i odi amb la Visera: per aquest llarg he passat 5 vegades i mai he pogut encadenar-lo... quan arribo bé de pila he oblidat com es fa el pas final i quan sí que el recordo, arribo sense bateries. Un encadenament pendent però que no desmereix la que és possiblement una de les millors línies de Riglos. Repetida uns anys més tard amb idèntic resultat.

Tucán ausente al Pisón

21) La Fiesta del Bíceps a la Visera: Passats uns dies tornem amb el Jose a rematar el pòker de clássiques de la Visera. En aquesta ocasió fem la gran línia immortalitzada pel Carlos Garcia en el seu solo. Ens agrada molt perquè els llargs tenen un plus menys de dificultat que les veïnes que havíem fet fins ara. Surt tota en lliure i gaudint!

Tucán ausente al Pisón

Panxa final de la Chinatown a la Visera

22) Directa a la Visera: Aprofitem la sortida per fer al següent dia la Directa. Una línia clàssica reconvertida a l'escalada esportiva. Un pèl més dura que la Zulu, amb la qual comparteix l'últim llarg, que òbviament tornem a no encadenar, caient els dos a l'últim pas. Els llargs centrals són molt bons però ja ens surten els bolos per les orelles i deixem descansar aquest mallo durant un temps.

Panxa final de la Chinatown a la Visera

23) Sureste Clásica a l'Aguja Roja: De les poques vies que he fet als mallos pequeños juntament amb l'Anorexia al Mallo Colorado. En aquesta ocasió un dia extremadament fred baixant de Peña Montañesa ens va portar a la Laura, el Pau i un servidor fins aquesta curta i super-equipada via. És una línia curiosa amb una travessa de 6c al segon llarg i que permet veure el ràpel fet amb cable d'acer que rodeja un dels cims de l'agulla. Al baixar passem pel sector esportiu i rematem el dia amb la bonica Caronte Aguarda.

Via del Pájaro al Pisón

24) Tucán Ausente al Pisón: Deixem de banda els desploms dela Visera i amb el Juanan ataquem la via que ens faltava de la trilogia bolera del Pisón. La fama d'assegurances allunyades no és del tot certa, almenys no és tan greu com ens ho haviem imaginat. Juntament amb la Carnavalada és una de les línies imprescindibles del Pisón, almenys per a esperits esportius.

Via de las Fisuras al Firé

25) Chinatown a la Visera: Al dia següent aprofitem el viatge per passar per una de les panxes més fotogèniques de la Visera. Fem canvi de cordades i amb el Miki ens efilem per aquesta línia que comparteix llargs inicials amb la Gruiles-Campos. L'últim llarg és dels històrics de Riglos i que cal fer. un gran balmat amb bons cantells que enceta un llarg amb alguna panxa poc amigable. És una passada la sensació d'estar penjant d'un sol braç a 200m del terra... similar a la Naturaleza Salvaje però en versió fàcil.

Via de las Fisuras al Firé

26) Via del Pájaro al Pisón: Una altra de les vies més mítiques d'Espanya, però que el GREIM, amb consentiment del Fernando Cobo, es va encarregar de domesticar perquè els mortals la poguéssim gaudir. Tot i ser menys esportiva que les seves veïnes, és una gran línea que combina ponts de roca i bolts amb ziga-zagues per cercar el terreny més fàcil. Tot i el grau més amable els braços es carreguen igual...

Límite Vertical al Circo de Verano

27) Via de las Fisuras al Firé: Una línia clàssica a la dreta de la Galletas. Rebuscada i fusilada per línies esportives com la Directa As cimas o l'Andalus. A mi no em va acabar de convèncer, però els llargs centrals no estaven del tot malament. No és el tipus d'escalada que la gran majoria de gent busca per aquestes contrades, però segur que als esperits més clàssics els encantarà.

Serón-Millán al Pisón

28) Sendero Límite al Circo de Verano: I un dia baixant cansats d'Ordesa amb la Codi, descobrim que a Riglos també es pot escalar a l'estiu. Ens deixem seduir per aquesta via que equilibra la balança entre rocam cutre i excés d'assegurances. Ràpida i no tan dolenta com es podia esperar.

Serón-Millán al Pisón

29) Serón-Millán al Pisón: El primer cop que vaig pujar al Puro ja vaig fer els llargs superior d'aquesta línia, però faltava fer-la des del terra. Aprofitem el seu recent reequipament per gaudir d'aquesta via clàssica que permet navegar per la cara sud de la muralla sense patir en excés. Una línia maca i directa fins al cim que rematem amb el Pau.

Serón-Millán al Pisón

30) El Filo del Cuchillo al Cuchillo: Esperàvem molt més d'aquesta intimidant i directa via que segueix l'esperó central del mallo Cuchillo. La veritat és que la roca no és la millor, està trepitjada per la Filomàtic i els graus ens van semblar marcians. Una de les poques vies d'aquest recull que no repetiria. Al final tant el Pau com jo vam acabar fent ús dels estreps...

El Filo del Cuchillo al Cuchillo

31) Directa Norte al Puro: De camí cap a Ansó i en plena canícula fem una parada per escalar una de les línies que completen el repòker de les Rabadá-Navarro. Una via injustament oblidada que es troba a l'ombra durant tot el dia. Reequipada amb bon criteri tot i que va ser oberta sense expansions. Records de Canalda...

El Filo del Cuchillo al Cuchillo

Directa Norte al Puro

32) Hechizos del Viento al Pisón: Feia molts anys que anava darrere d'aquesta via amb un nom tan romàntic. Enganyo al Natx i al Soto per fer una petita variant de pujada cap a Cavallers i sembla que cola. La ferm en versió esportiva i ens deixem els llargs desequipats finals. La via ens agrada força, té ombra durant tot el matí i aquesta vegada si que encertem la baixada correcta pels ràpels del Puro.

Directa Norte al Puro

Hechizos del Viento al Pisón

33) Via del Silencio a la Visera: Seguim cercant l'estil clàssic per Riglos (i l'ombra). En aquest cas una bona via amb bastants trams que cal equipar i algun flanqueig expo, tant per al primer com per als segons. Quan s'acaba la fissura cal anar passant panxes en un grau moderat però sempre intimidant. Ara sí que ja podem anar cap a Cavallers!

Via del Silencio a la Visera

34) Supercrack a la Visera: Últim intent per encadenar l'últim llarg de la Zulú Demente, però aquesta vegada, tot i estar molt aprop, tampoc sona la flauta. Havíem sentit a dir que aquesta línia no es feia gaire i que tenia algun tram de mala roca, però a l'hora de la veritat és una línia esportiva més de la Visera que aprofita el poc espai que queda a les parts baixes de la paret per acabar tancant-se a la part superior. A mi personalment em va agradar...

Via del Silencio a la Visera

Supercrack a la Visera

35) Cacho a Cacho al Cuchillo: Acabades les línies més clàssiques ens decidim a provar alguna de les últimes apertures de Riglos amb el Natx i el Nil. En aquest cas una bona línia amb algun tram de desplom de bolos i que em treu el mal gust de boca de la seva veïna El Filo del Cuchillo. En cordada de tres i alguna reunió se'ns va fer força incòmoda (oi, Nil?), però la via val al pena.

Supercrack a la Visera

Cacho a Cacho al Cuchillo

36) Pandemia al Frechín: De nou aprofitem el viatge per fer una de les noves línies. Via assequible de panxes amb algun tram de mala roca i molt propera a les seves veïnes. No sé ben bé per què ha agafat renom perquè hi ha vies molt més maques i de característiques similars.

Cacho a Cacho al Cuchillo

Pandemia al Frechín

37) Via del Verano al Pisón: Una altra línia clàssica restaurada amb bon criteri que permet pujar fins al cim del Pisón amb ombra. Fissures, grans flanquejos, diedres i algun tram podrit però en general una línia que val la pena. El més aprop de Montserrat que estarem a Riglos...

Via del Verano al Pisón

38) Espolón Norte al Pisón: Bonica línia amb un contundent primer llarg on el pas de 7è agafa molt fred. Llargs de fissura gairebé equipats i molt macos, combinats amb alguna sortida de panxa força tensa. No acabem per l'Anglada perquè el sol ens ataca i rapelem pels ràpels del Puro. Feta amb la Núria.

Via del Verano al Pisón

39) Uris al Circo de Verano: Escollim una línia d'aparent love-climb però que ens deixa força cansats de fer posicions estranyes i forçades als llargs centrals del diedre. Roca cutre en algun punt però moooolt equipada per no passar por (sort!, no m'imagino com deurien pujar per aquí sense els bolts).

Espolón Norte al Pisón

40) Aires del Sud al Frechín: Via que en principi hauria d'estar a l'ombra, però on tindrem sol fins les 12h. Un primer llarg de continuïtat molt bo ipoc típic de Riglos, però amb un segon llarg més trencat i més difícil. Els tres llargs següents no estan malament i és una ràpida i bona opció per pujar al Frechín.

Tiempos nuevos, tiempos salvajes al Pisón

41) Tiempos nuevos, tiempos salvajes al Pisón: Via veïna de Mi padre tiene sed, amb una mica més de picant, però molt bona. Els dos primers llargs de bolos per escalfar bé. Un tercer llarg molt bo de grans còdols i aquí comença el picant. El quart llarg tot i estar molt ben equipat té un pas de petites regletes al mig que li donen el grau, i un últim llarg amb una complicada sortida de la reunió i un final trencacames... tot i això és de les bones del circ.

Aires del Sud al Frechín

42) Todo tiene fin al Massís Central (febrer'26): Un dissabte després de molts dies plovent arribem a mig matí amb la Núria a Riglos, amb moltes ganes de sol. Escollim aquesta via perquè és curta i és rapelable. Ens ha agradat: una típica via riglense de panxes i bolos. Ràpida, maca i ja una mica desgastada. A destacar que la panxa del 6b+ no es gens fàcil, especialment si l'encarem per la seva vertical.

Todo tiene fin al Massís Central

43) Directa As Cimas al Firé (febrer'26): I al dia següent, perseguits d'aprop per una corada de bons navarresos, ens decantem per aquesta via que sempre té cordades desperdigades per tot el seu recorregut. Super-equipada i fora d'alguna panxa puntual, marcada per una escalada de petites regletes i còdols minúsculs.

L3 Directa As Cimas al Firé

El pas més dur el trobem al sortir de la reunió del segon llarg de 6c. Oju que apreta!, i en un estil força diferent al dominant a la zona. Llarga però rapida.

Leire a la Directa As Cimas al Firé

44) Zuzen a la Visera (11/04/26): El mateix dia que ens deixava orfés de riures i ensopegades la Laura, el Gerard i un servidor estàvem fent una de les grans de la Visera. En molt poques hores, i sense patir massa (bàsicament perquè tot el que era dur ho va fer el Gerard de primer) enllestim aquesta gran via de pila i llargs llargs. Cal destacar el 7b de l'inici del tercer llarg, amb 4 xapes de petits cantells, i la resistència dels dos següents, en especial els 50m de l'últim. Els dos ho encadenem tot i ens queda temps per anar a dinar a la furgoneta i fer una segona via a la tarda... com mola anar amb "lolos", llàstima de la mala notícia en acabar l'activitat. Vola amunt Laura!!!!

Acabant l'últim llarg de la Zuzen

45) Caida de los Dioses al contrafort del Pisón (11/04/26): Després de la Visera, el Gerard no en té prou i proposa alguna love climb. Mirem l'Esperó Adamelo, que cap dels dos hem fet, però ens sembla un rostoll. Tot i això, just a la seva esquerra hi trobem aquesta línia, que jo ni coneixia i que es veu que és força repetida. En 2h ens emportem els seus 5 llargs, en una escalada de panxes amb grau ajustat però assequible. Via ràpida per completar una jornada sense caminar i més bonica del que sembla.

Gerard a la Caida de los Dioses, al contrafort del Pisón

46) Pecholobo a l'Aguja Roja (25/04/26): Amb el Marc arribem a mig matí i amb amenaça de pluja, així que anem cap a objectius més modestos. La Pecholobo a l'Aguja Roja és una bona via riglera de 5 llargs i a la que trobes a faltar que sigui més llarga. Un primer llarg dur i de bolos ens deixa a la panxa de 6c+ del segon llarg. La resta de llargs són més fàcils que aquests dos inicials. Molt recomanable si es té poc temps.

El dur primer llarg de la Pecholobo

47) Edil a l'Aguja Roja (25/04/26): En baixar de la Pecholobo volíem fer la Suizo, però la mala roca ens tira enrere, així que acabem arrodonint el dia amb aquesta clàssica de xemeneia. En aquest cas 4 llargs, alguns bastant polits, que ens torna a deixar al cim de l'agulla sota els trons de la tempesta. Vigilar la reunió d'argolles grogues del primer llarg, molt incòmoda i que cal saltar-se.

Segon llarg de la Pecholobo

48) Espolón Picapiedras al Pisón (26/04/26): L'endemà tocava intentar El Abuelo Roger, però el dia anterior ens havia deixat cansats, ja que amb la tempesta ens vam refugiar a la cova Carasol i va tocar fer uns últims pegues a Karonte aguarda. Buscant alternativa amb millor roca i menys compromís a la guia nova veiem l'Espolón Picapiedra, i ens quadren els graus, l'equipament i la bona roca, a més el Marc podrà pujar al Pisón.

Espolón Norte al Pisón

A mi la via m'ha agradat força, és la germana gran de la Chopper pel que fa al grau, però s'ha de dir que en algun punt van excessivament enganxades. Hi trobarem 300m de panxes, una rere l'altra. El grau està collat no us en refieu, però l'equipament és generós. Cal vigilar el sisè llarg, que ja no cal fer perquè hi ha una variant directa cap a la següent reunió. És la panxa més dura de la via, per mi clarament 7a.

Espolón Norte al Pisón

I fins aquí la llista de les vies que he pogut anar fent per aquestes contrades. Com ja comentava al principi de l'entrada la idea és poder fer les vies que em queden per poder arribar a les 50 abans que jo hi arribi.

Espolón Norte al Pisón

Tinc la tria feta. Algunes seran fàcils d'assolir i d'altres, per la meva edat i les meves forces actuals, necessitaran d'algú que em pugui pujar (directa / indirecta al Juanan i la Maria). A veure si no cal canviar cap via de les escollides...