Welcome to Hell

Inspirat ens els posts d’adherència que ha penjat en Tranki, no puc deixar d’explicar-vos quan, ja fa uns anyets, en Preky i jo vam anar d’excursió a la Pedriza del Manzanares, a Colmenar Viejo (Madrid).

Els dies van ser intensos, ja que no disposàvem de gaires, i després d’una nit de vivac al parking del Tormo (es deia així?), vam pujar al refugi Giner, on ens vam trobar amb l’home que ens intentaria matar més tard (ja,ja,ja....) en Guzman, guarda del refugi. La primera via va ser el famós Espolon Lunático, obra mestra de Galvez, que puja pel Hueso, en Preky va preferir pujar la Fulgencio, que va pel costat, mentre que jo vaig tenir el meu primer tast d’adherència pedricera. Espolon Lunático és una via d’un llarg que s’uneix amb la Fulgencio per poder pujar al cim del Hueso, diuen que és 7a, però sempre s’ha fet com a 6b/A0 i no es gaire exposada, cosa que ens va donar força moral... que equivocats que estàvem! (Fotos centrals)

Al costat del Hueso vam anar a fer una via esportiva de dos llargs, Cabo Luna, un primer llarg més fàcil del que deia la ressenya i molt guapo i un segon llarg que no vam ser capaços d’acabar, 6c marcava... primera bofetada!

Per acabar el dia i abans de que es fes de nit vam fer la Oeste del Pájaro, el segon llarg està lliberat com a 6c, je,je,je, com es puja per aquí?, sort de portar un estrep, segona bofetada!, tot i això vam quedar compensats per la impressionant xemeneia del següent llarg, via imprescindible! (Foto inferior, la xemeneia).

Al dia següent li diem al Guzman que ens recomani una via al Yelmo, després de la magnífica excursió per anar del refugi als prats del Yelmo (2h de bon camí, fotos inicials), ens posem a la Guirles – Campos. El primer llarg està cotat de 6a, aconseguim fer el pas, però on són les assegurances?, buff!! Quin patir d’adherència fins al cim!, ho podeu apreciar perfectament a la fotografia, ni presses ni assegurances, tinc el record d’una de les vies més estressants que he fet. Al baixar busquem l’alternativa més fàcil i tornem a pujar, aquest cop per la Walkiria, ben assegurada. (Fotos inferiors)

Per matar el dia acabem fent esportiva a la Muralla Xina, vies guapes però amb l’equipament una mica vell (ara ja deu estar actualitzat) dintre d’una passadís de roca curiós de veure i ens quedem flipats amb un 7c de fissura de dits, uao! Com es pujar per allí?

Al següent dia no som capaços d’agafar la corda i en Guzman ens recomana uns blocs, no sabem si fer-li cas, però al final ens decidim i no ens aixequem de terra... amb el temps i parlant amb gent he descobert que a la Guirles – Campos al Yelmo li tenen un cert respecte els pedriceros i que els blocs eren del Galvez i el Chochin, com sempre avançats al seu temps... Sort que vam optar per la Guirles, perquè inicialment ens havia recomanat la Galvez al Yelmo, paradigma d’exposició i dificultat, segons he anat descobrint...

Moraleja: Si aneu a la Pedriza mai li feu cas a un bon home, un good man (Guzman) :P

Bloggers i locals

Doncs si senyor! Ahir vam aconseguir fer la trobada de grimpaires bloggeros i locals a les terres del Solsonès. En Lluís i en Ramon ens van acompanyar al sector esportiu de la Creu del Codó, just a sobre de l’àrea de pícnic del Codó.

Les vies a simple vista no semblaven gran cosa, però s’ha de dir que un cop t’hi posaves, descobries l’enigma i la dificultat d’escalar sobre aquesta roca tan característica de la regió, imagineu una Canalda de 15 metres i amb molt bona roca. Hi trobem un bon equipament, plaques tècniques i molt especialment les típiques baumetes de bons còdols. La llàstima és que sols hi han 10 vies, cosa que es pot arreglar fent una bona carn a la brasa, amb les barbacoes de la mateixa àrea de pícnic. I tot això sota l’ombra del Port del Compte i amb una magnífica visió de la paret de Canalda, el Llop Blanc i molt al fons Montserrat. Us deixo amb algunes instantànies de la trobada:

Instàntania del grup: D'esquerra a dreta i de dalt a baix tenim en Ramon, l'Oskar, la Marta, en Mohawk, la Selene, la Sílvia, el Preeky, un desconegut (:P), en Lluís, la Irene, la Núria i en PGB. Sota podem veure en Lluís, la Sílvia i en Mohawk davant de la barbacoa i el resultat.


L'Oskar obrint un V+ amb entrada a bloc, en Preeky a un 6a molt dur, en Gatsaule obrint un tècnic 6b+ i en Lluís fent el mateix a un concentrat 6b+.


En Ramon encadenant el 6a infla braços, la Marta al V+, en Mohawk fent provatures i en PGB i la Sílvia a les vies de plaques tècniques.

Ens veiem pròximament forts! (Agradable companyia)

Trobada freeky a Solsona

1a Trobada freeky a Solsona
Diumenge, 17 de Setembre

A les 10 a.m al bar La Roella de Solsona, prop d'on es separen les carreteres d'Andorra i el Port del Compte

Ens veiem a Solsona per tibar-li!


PD: Si, ja ho se de nou, la foto no és molt freeky, però de Solsona sols tinc aquestes, a Canalda.

Cap de setmana actiu

Aquest cap de setmana ha estat força actiu, el dissabte una sortida rocòdrom a escalar, destí “La Moratona”, Moià, la super escola de les vies difícils i curtes...je,je,je, com a mi m’agraden. A la foto del costat podem veure al DJ Rename realitzant un 6b molt tècnic “Malalts Manresans”. Durant el dia també van caure la mítica “Cacatúa” (6c), la freqüentada “Guerrillera” (6a), i com no, “El Monte de Venus” (7a). Aquesta via m’encanta, una entrada per una fissura, llançament al sostret (a la foto de sota podeu veure el braç del Mohawk abans de fer el lance) i sortida amb placa força tècnica (la resta de fotos).

També vam intentar la mítica “Caput” (6c+), però ha petat un cantell que jo sempre utilitzava per xapar el segon parabolt, cosa que em va desmuntar la seqüència...je,je,je, com que la idea era muntar la “Cutrelux” vaig passar amb A0. A la “Cutrelux” (7b) li vaig donar un tiento bastant satisfactori, segur que abans de que acabi l’any cau! Té uns passos d'entrada de presses petites i laterals, a aquesta secció li segueix un llançament a un cantell molt bo i un descans. Per acabar anem a buscar el desplom, que té un pas força llarg per agafar un bidit i poder sortir-ne, realment concentrada...

I el més impresionant del dia, en Cresta Groga va venir a fer freeky, sembla impossible, però tenim proves:

El diumenge el vam dedicar a fer els porquets pel barranc de Sajolida a Montserrat, un barranc força ben escavat, per ser Montserrat, i que a l’enllaçar-lo amb el Torrent del Pont fa l’excursió força llarga.

Sols cal vigilar una cosa, l’aigua estancada, a la foto de sota podeu veure l’Ozzy intentant esquivar-la... i no us perdeu la descripció de la Selene!

Trobada per descobrir el freeky al Solsonès

Doncs sembla ser que al final hem pogut arribar a un acord els bloggeros recalcitrants:

1a Trobada freeky a Solsona
Diumenge, 17 de Setembre

Encara queda concretar el sector i l'hora, però sembla que la cosa tira endavant, o sigui que esteu tots convidats, i aneu reservant el dia.

Ens veiem a Solsona per tibar-li!


PD: Si, ja ho se, la foto no és molt freeky, però de Solsona sols tinc aquesta, a Canalda.

Voto popular, graduació democràtica...

Després de diverses repeticions a les vies del Totxo de la Balma o de les Mosques i Els Diedres, a la Sardineta de Dalt (St. Llorenç), sembla que es comencen a assentar els diferents graus de les vies.

Basat en la ressenya inicial del PGB , aquests són els comentaris del Totxo de la Balma o de les Mosques:

1.- Unma Gumma: Pas a la sortida de la llastra, la gent s’ajuda d’una sabina i placa fina per arribar a la reunió, queda com a 6b.

2.- ?: Entrant per la llastra de la Unma Gumma cal encarar bé dos bons forats i fer una sortideta de pressa més petita, queda com 6b+/6c.

3.- ?: Equipada amb spits en molt bon estat. Entrada sobre grans cantells i pas llarg per agafar un bidit que no es veu, difícil a vista, queda com a 6c, tot i que segurament fent-la a vista si no es troba el bidit en qüestió pot pujar el grau.

4.- Unicorni: Entrant en vertical per l’esquerra del parabolt amb un bidit deu estar sobre el 7b, però cal fer un lance abans de xapar el primer i la gent sol utilitzar un forat molt gran que hi ha a la dreta del parabolt per xapar, amb aquesta versió es confirma com a 7a+ i sense jugar-se els turmells.

5.- ?: Je,je,je, la via de la discòrdia. Sols té un parabolt a l’inici, i segurament està una mica apretada (recordem que nosaltres sols vam reequipar, que les vies ja hi eren). Originalment després del parabolt, entrant en la seva vertical, anava cap a la dreta, actualment s’ha repetit força vegades anant cap a la dreta i cap a l’esquerra (a la segona xapa de l’Unicorni). Tant d’una forma com l’altra sembla que es confirma com a 6c.

6.- ?: Tot i que la primera xapa està força amunt no és difícil. Després cal no equivocar-se de mans per sortir de la baumeta. Sembla que es confirma de 6c.

Del sector dels Diedres: La primera via, la que toca al sector anterior, segurament deu ser 6c+, a falta de més repeticions. La següent, si ens ajudem pel diedre, s’ha cotat de 6b, i entrant per la punta del sostre sobre el 6b/6b+, ja que el parabolt està al mig les dues opcions són viables i maques. Al costat dret d’aquesta hi ha una via en burils per restaurar.

Finalment, a la via proposada de V+ algunes veus opinen que podria ser V, per tant la deixem amb la barra V/V+ i tots contents.

Seguirem informant i a tibar-li ben fort!

Al Ganivet de nou...

Ahir vaig tornar a jugar-li al Dj Rename i vam anar a fer la Paul – Gustavo al Ganivet de Diables. Una via molt maca i més que recomanable si no fos per...je,je,je, olé! per fi tinc una foto d’una reunió montserratina del 1953, amb corda de cànem inclosa ! La via actualment és fa tota en lliure, on els dos primers llargs són de calentament, uns bons V’s i després s’entra en materia, un tercer llarg de 6b+ de continuïtat i un últim llarg amb dos trams força explosius per superar dos baumetes, també cotats de 6b+.


El tercer llarg va sortir força bé, gràcies a tenir la corda per dalt i l’últim, després de superar la primera baumeta, passar una mica de por per un alejillo, i passar una placa vertical tècnica, els braços sols van poder xapar la sortida de la segona bauma, però van dir prou i en van obligar a descansar. Tot i això estic més que content perquè vaig aguantar fins el metre abans d’entrar a la rampa de sortida i és que la via té un problemilla a tenir en compte, a cada assegurança t’has de parar a traure i posar la xapeta recuperable, unes 12 al tercer llarg i unes 6 o 7 al quart, i no ens enganyem, per a mi, com a bon mortal, això fon la pila al fer-ho en una placa tècnica de 6b+, je, je, je...

Els burils de les tirades difícils són força bons, gràcies a no tenir les plaquetes, els que tenen plaquetes ja és una altra història, pensem que els originals són del 1953, això fa que les reunions siguin, com dir-ho, d’època. També s’ha de dir que la reunió del cim ha estat reequipada amb dos burils nous, els dos primers burils no oxidats ni doblegats els trobes al cim, aventurilla!

Per sortir de la punta final del Ganivet de Diables també tenim espectacle, uns 100 metres d’aresta, on els 30 metres finals són un verdader ganivet. Per sort la boira es va encarregar de que no veiéssim el buit que ens envoltava.

Una via força recomanable, ja que la roca és impecable, però cal anar-hi mentalitzat i amb un bon grapat de xapes recuperables.

I per acabar de rematar el dia anem al Secretivo on presenciem en directe l’encadenament de la mítica Paula, el super 8a+ de pila, mentre nosaltres ens dediquem als tsunamis de les plaques fàcils.