La feina mal feta no té fronteres

Avui hem pogut enllestir el reequipament de la Sardineta de Dalt, a St. Llorenç del Munt. Hem canviat buril per parabolt a la mítica Muaramañoc (amb força espectadors, ja que el camí de la Mola en diumenge semblen les Rambles, llàstima que l'erosió sigui culpa d'uns quants forats que fem els escaladors a les roques...). També hem tret tots els burils que mancaven al Totxo del Graffiti, quedant dos spits oxidats a la via desconeguda de la dreta per eliminar, però això li deixem al company PGB perquè jo tinc els dits morats dels cops de martell ;)

El sector queda equipat amb parabolts mimetitzats de doble expansió i reunió amb mosquetó i cadena. Destacar que la Muaramañoc surt recte a partir del tercer parabolt, a caçar l'aresta, no té cap expansió però és fàcil, els passos més complicats estan del segon parabolt fins l'aresta.

Finalment hem reequipat la via Astèrix del sector dels diedres amb parabolts mimetitzats. Hi hem afegit una reunió (2 anelles), ja que no en tenia i he pogut descobrir lo dur que és obrir per baix sense penjar-se (ja que no tenia on). Via molt maca, on podem portar un bicoin del 8 o similar si ens fa por un pas amb roca discreta a l'entrada.

Finalment destacar que a la via Venganza Chunga hem decidit no afegir cap parabolt al flanqueig d'entrada, com a petit homenatge al seu aperturista, Manolo 1º el Grande, donant la cara davant de tota exposició. Per tant, a tenir en compte com a via arriscada amb grau elevat (7a+/7b). Jo l'he encadenat amb corda per dalt, però de primer no m'atreveixo, entre el flanqueig d'entrada on piques terra si caus entrant al sostre, el mega vuelo que té si no xapes el segon parabolt, just als passos difícils, i el pitó que assegura una sortida on els braços estan cansats, supera el meu nivell, però seguirem entrenant per fer-la l'estiu que ve!

A tibar-li forts i a disfrutar aquests reequipaments!

Aquí de nuevo...

Doncs ja torno a ser de nou aquí, després de casi un mes sense connexió a internet, doncs ja està... ja estic vivint a la meva nova casa i com podeu comprovar, ja tinc connexió!

Per celebrar-ho he rescatat aquesta fotografia de fa uns anyets. Està feta pel Preky al cim de l'Agulla Fina dels Naps de Baix (Montserrat), després d'haver fet la via Lady Fantasy, una bonica via ballartiana, de caire artificial. En principi s'havien de posar ploms, però els vam trobar posats i els que tinc a les mans són els sobrants. La Lady Fantasy va ser la meva primera via d'A3 i la vam fer un dia de cru hivern amb un fred extrem, tot i així guardo un bon record, en especial després de fer en lliure l'últim llarg, pensant que era V+, però a les últimes piades ja el marcava de 6b ;)

A tibar-li forts!

Sifredi a Penya Senyal

Avui hem decidit descobrir, gràcies al blog d’en Flx, la Penya Senyal del Garraf, just a la vall anterior al Pic del Martell. A la web d’Onaclimb podreu trobar les vies que van reequipar en Teixi & Co. amb parabolts inox de la FEEC.

La sortida ha estat força concorreguda, gràcies a l’afició que genera el rocòdrom de Bufalà. Per començar hem provat la clàssica Saque (6), on algun alejillo al final ha fet suar al Loren més del necessari. Acte seguit hem pogut provar i disfrutar l’elegant via Del Sergio (2).

Bailar con la más fea (3) ha estat el següent objectiu, però la falta d’escalfament m’ha fet caure a l’intent a vista, just després de passar el sostret no m’he vist en cor de xapar el quart parabolt. Cap problema, cau al segon intent. La que si que ha caigut a vista és la via del Sostre triangular (4) amb una entrada concentrada i un espectacular pas del sostre amb cantells bons.

Per matar el matí hem provat la Super saque (5), amb una fissura d’entrada durilla, donat la manca de peus, i un díedre final força tècnic, també surt a vista.

Deixem per una altra visita les vies del sector esquerra de la paret, i esperant les ressenyes del Dirk, penjo el recull de les vies que hem fet, els graus a Onaclimb, però ja sabeu que això és una cosa força personal, com diu l’Ozzy ;)

Foto 1: Miquel, Gemma, Loren, Toni, Ozzy i Mohawk al 6c+
Foto 2: Mohawk, Loren i Toni a la via Del Sergio
Foto 3: Quim al 6c+ i Gemma a la Saque, també Gemma i Miquel a la mateixa via

Directa Estel a Canalda

El dia de la trobada freeky a Solsona vam estar conversant força sobre la paret de Canalda, especialment amb en Lluis, que poques vies li queden per repetir d'aquesta paret. Així que el dissabte vaig poder enganyar al DJ Rename i ens hi vam anar, a fer una de les més recomanables i assequibles de la paret, la Directa Estel.

Magnífica via molt ben equipada (cal tenir en compte que la morfologia del sector sempre dona peu a caigudes sobre repises i altres monstres), on sols vam trobar un buril una mica ronyós a la sortida de la primera reunió (res a veure amb els de Montserrat, je,je,je...) i un alejillo al penúltim llarg.

Els quatre primers llargs són una obra d'art, amb baumes típiques del sector a superar amb grans presses (foto inicial) i amb el grau predominant de V/V+, amb algun pas aïllat una mica més explosiu. Els dos llargs finals ja són una mica més bruts, però igualment valen la pena.

En resum una via magnífica en un bell entorn pre-pirinenc i on no vam trobar cap dels monstres que planen sobre l'escalada a Canalda, igual que no els vaig trobar a les també super recomanables Somni Pirata ó Víctimes del 92.

I la pròxima la Feria de las Vanidades!!, ja us explicaré ;)

Vilanova de Prades

Doncs ahir vam anar a Vilanova de Prades, com bé descriu l'Ozzy, així que a mi sols em falta afegir aquest recull fotogràfic de la via Trilogi, un 7a dur que va estar a punt de sortir a vista...

A tibar-li!

Nou foro per equipadors...

El company K ens ha creat un foro per equipadors, per tal que tots poguem opinar sobre el tema, no el passeu per alt i entre tots aprendrem una miqueta més del tema:

Foro d'Equipadors

Welcome to Hell

Inspirat ens els posts d’adherència que ha penjat en Tranki, no puc deixar d’explicar-vos quan, ja fa uns anyets, en Preky i jo vam anar d’excursió a la Pedriza del Manzanares, a Colmenar Viejo (Madrid).

Els dies van ser intensos, ja que no disposàvem de gaires, i després d’una nit de vivac al parking del Tormo (es deia així?), vam pujar al refugi Giner, on ens vam trobar amb l’home que ens intentaria matar més tard (ja,ja,ja....) en Guzman, guarda del refugi. La primera via va ser el famós Espolon Lunático, obra mestra de Galvez, que puja pel Hueso, en Preky va preferir pujar la Fulgencio, que va pel costat, mentre que jo vaig tenir el meu primer tast d’adherència pedricera. Espolon Lunático és una via d’un llarg que s’uneix amb la Fulgencio per poder pujar al cim del Hueso, diuen que és 7a, però sempre s’ha fet com a 6b/A0 i no es gaire exposada, cosa que ens va donar força moral... que equivocats que estàvem! (Fotos centrals)

Al costat del Hueso vam anar a fer una via esportiva de dos llargs, Cabo Luna, un primer llarg més fàcil del que deia la ressenya i molt guapo i un segon llarg que no vam ser capaços d’acabar, 6c marcava... primera bofetada!

Per acabar el dia i abans de que es fes de nit vam fer la Oeste del Pájaro, el segon llarg està lliberat com a 6c, je,je,je, com es puja per aquí?, sort de portar un estrep, segona bofetada!, tot i això vam quedar compensats per la impressionant xemeneia del següent llarg, via imprescindible! (Foto inferior, la xemeneia).

Al dia següent li diem al Guzman que ens recomani una via al Yelmo, després de la magnífica excursió per anar del refugi als prats del Yelmo (2h de bon camí, fotos inicials), ens posem a la Guirles – Campos. El primer llarg està cotat de 6a, aconseguim fer el pas, però on són les assegurances?, buff!! Quin patir d’adherència fins al cim!, ho podeu apreciar perfectament a la fotografia, ni presses ni assegurances, tinc el record d’una de les vies més estressants que he fet. Al baixar busquem l’alternativa més fàcil i tornem a pujar, aquest cop per la Walkiria, ben assegurada. (Fotos inferiors)

Per matar el dia acabem fent esportiva a la Muralla Xina, vies guapes però amb l’equipament una mica vell (ara ja deu estar actualitzat) dintre d’una passadís de roca curiós de veure i ens quedem flipats amb un 7c de fissura de dits, uao! Com es pujar per allí?

Al següent dia no som capaços d’agafar la corda i en Guzman ens recomana uns blocs, no sabem si fer-li cas, però al final ens decidim i no ens aixequem de terra... amb el temps i parlant amb gent he descobert que a la Guirles – Campos al Yelmo li tenen un cert respecte els pedriceros i que els blocs eren del Galvez i el Chochin, com sempre avançats al seu temps... Sort que vam optar per la Guirles, perquè inicialment ens havia recomanat la Galvez al Yelmo, paradigma d’exposició i dificultat, segons he anat descobrint...

Moraleja: Si aneu a la Pedriza mai li feu cas a un bon home, un good man (Guzman) :P