Relativament pròxima a la ciutat comtal hi trobem la zona de Collsacabra. Situada entre el riu Ter i el massís del Puigsacalm, entre la plana de Vic i la vall d'en Bas i Hóstoles.
 |
| Pantà de Sau des dels cingles de Sta.Cília |
Sempre ens han fascinat els seus paisatges, tant a l'estiu com al gèlid hivern, tan a la florida primavera com a l'ocre tardor. I és que la combinació de les "grans" extensions d'aigua, tot i ser artificioses, amb els cingles de colors canviants, fa que les excursions per aquests indrets siguin sempre una caixa de sorpreses.
 |
| Sant Bartomeu Sesgorgues |
Un servidor ja no va conèixer la vall de Sau sense el seu característic pantà, el qual va inundar els 17 Km que formen la seva extensió al 1962, però el que sí que puc dir és que hi afegeix un no sé que especial. Òbviament als habitants de St. Romà de Sau no els hi deuria fer cap gràcia...
 |
| Salt de la barra de ferro |
Quant al 2003, una tarda passejant per Barcelona, vaig veure a l'aparador un llibre anomenat "Osona Vertical" (Pep Vila, Miquel Pérez). No vaig poder estar-me de comprar-lo ràpidament. Ja era més que coneguda la qualitat del rocam de la zona, però el sol fet de descobrir una nova zona d'escalada ja era prou atraient per justificar l'acció.
 |
| Baixant del Salt de la barra de ferro |
Amb els anys he anat descobrint que l'efecte que produeix aquesta zona sobre els escaladors és curiós: amor / odi. Els detractors us parlaran de la pèssima qualitat de la roca (tot i que existeixen un bon grapat d'itineraris esportius amb molt bona roca) i els enamorats us parlaran de "sensacions".
 |
| Salt del Tornall |
Jo no he fet gaires escalades per la zona, almenys comparades amb alguns dels seus grans escaladors "locals" (en Pep, els Miquels, el Kim, l'Armand, ...), però sí que tinc molt clar que sóc del grup de les "sensacions". I aquestes sensacions sí s'engrandeixen quan parlem d'excursions per la zona. I d'aquestes si que n'he fet un munt, i les que em deuen quedar!
 |
| Salt del Cabrit |
En el meu cas, el gran atractiu d'aquestes caminades sempre ha estat el buscar algun saltant d'aigua o bé un passatge suficientment aeri, i si pot ser barrejant-ho tot en una mateixa sortida. Moltes excursions m'han servit per aprendre l'aproximació a alguna via d'escalada, i moltes vies d'escalada m'han servit per imaginar una nova excursió per passar-hi unes horetes fent cames.
 |
| Salt Gros de la Gorga |
A banda de les típiques sortides familiars al turístic poble de Rupit, al mateix 2003 i gràcies a la citada guia d'escalada, amb la Selene comencem a redescobrir la zona. Una de les primeres escalades modernes que vaig fer va ser la via Tirabous al Morro de l'Abella. Aquest és un promontori que surt de la cinglera entre Tavertet i els cingles de Sta. Cília, sobre la feixa de Balà i direcció al pantà de Sau.
 |
| A la dreta el Morro de l'Abella |
Just en un dels seus costats també s'hi troba el Salt de Tirabous, que com a tants altres saltants d'aigua de la zona, cal encertar el moment per veure'l en tota la seva magnitud. En el nostre cas, molts cops els llargs períodes de pluges es converteixen en un al·licient més per sortir corrents a veure moltes d'aquestes cascades.
 |
| Salt de Tirabous |
Tornant a la primera escalada, ràpidament vam poder comprovar que per aquesta zona estan forts i a l'hora gaudeixen d'una tècnica envejable per no tirar-se les llastres pel cap. Una línia de no més de 80 metres que ens va portar una bona estona. Tot i ser eminentment artificial i a més ben equipat, sempre apareixia aquell moment de sortir en lliure dels estreps sobre aquell gres trencadís.
 |
| Inici del L3 a la via Tirabous |
Especialment contundent el curt tercer llarg on a més caldrà protegir-se algun que altre tram. I la cirereta del pastís: l'espectacular sostre de l'últim llarg, que penjats sobre un espectacular buit ens deixarà dalt d'aquest mirador excepcional.
 |
| Baixant el torrent de Noguer |
I des d'una atalaia d'aquesta magnitud, com ja explicava abans, no podien més que començar a brollar idees sobre rutes, camins i excursions. A l'hora també arribava a les meves orelles que havia existit un camí equipat que unia tots els cingles a mitja alçada, des del Puig de la Força fins als cingles de Sta. Cília.
 |
| Primera reunió de la via Tirabous |
No vaig ser capaç de treure res en clar d'aquest camí i com que en aquell temps la meva dona encara es deixava enganyar, un fred dia d'hivern, rodejats de gel, vam decidir anar a prendre el sol a la feixa de Balà i seguir-la fins al pantà de Sau. Per donar-li una mica d'emoció vam fer el descens del Torrent de Noguer fins a la primera lleixa del Salt de Tirabous.
 |
| Ràpel del Salt de Tirabous |
Val a dir que tota la feixa era bastant transitable fins just abans dels Escalars de Sta. Cília, on t'has d'abocar sobre el buit en un tram força relliscós. No hi havia cap resta de cadena ni de cable, però si alguna de les assegurances que l'unien antigament. Nosaltres no ens ho vam pensar gaire i vam fer servir la corda. Recordo que el tram era curt, no més de 10 metres, però la Selene de quan en quan encara m'ho recorda.
 |
| L2 de la via Tirabous |
Un cop arribats al lloc anomenat Escalars, passat els cingles de Sta. Cília, no vam tenir ganes de seguir baixant fins al pantà, ja que el camí entrava dins del bosc. Per contra, a la nostra dreta sortia la canal de la Clota, una estreta canal que en un moment donat queda tancada i has de creuar un túnel rocós molt espectacular.
 |
| Cova de la Clota |
He llegit en algun lloc que aquesta canal és molt perillosa per les freqüents esllavissades, a mi no m'ho va semblar, si més no després de fer algun que altre pas de la feixa de Balà. Una gran excursió però amb certa dosis de perill, cal saber que s'hi va a fer.
 |
| Camí de Sarment, a la sortida de la canal de la Clota |
Sé que alguna empresa "d'aventura" fa una variant menys perillosa d'aquesta excursió. Des del pantà de Sau agafen el camí fins als Escalars, d'allí pugen per la canal de la Clota i van a buscar el ràpel del Salt de Tirabous. Un cop a la feixa segueixen cap al Morro de l'Abella i pugen al seu cim pel curt grau de l'Abella (allí els recull un cotxe, tot i que es pot desfer el camí baixant de nou per la canal de la Clota).
 |
| Salt del Molí, ben sec... |
Per les proximitats de Tavertet, tot i no haver pogut veure mai el Salt del Molí amb cabal suficient, hem fet un bon grapat d'excursions. Darrerament, aprofitant una fase de recuperació, hem pujat i rodejat el Puig de la Força. Excursió planera que surt des del mateix poble de Tavertet i que no té cap mena de complicació.
 | |||
| Cingles de Tavertet (esquerra) i Puig de la Força (dreta), vistos des del pantà de Sau. |
Del Puig de la Força sempre m'ha cridat l'atenció una de les vies més dures de la zona segons la guia: Còctel de Pedra. Creada per dos mestres de la roca "precària". L'altre dia em mirava l'últim llarg des de l'última reunió (s'hi accedeix caminant) i la veritat és que no sé que em va fer més por, si el llarg en sí o l'entrada vegetal i terrosa a la pròpia reunió. Sols l'hi conec una repetició feta per dos màsters locals (el Kim i el Xevi).
 |
| Balmats de camí al Puig de la Força |
Del peu del cingle del Puig de la Força neix una petita agulla anomenada el Gep. Hi accedeix una via del CEB reequipada, a la que estaria encantat de pujar quan estigui recuperat (se buscan candidatos). També dels cingles del Pla de Dalt que rodegen Tavertet i cauen sobre el pantà de Sau, hi ha una altra agulla característica, el Barret d'en Riba, on hi puja la llarga via La Gran Filigrana, a la que també li tinc moltes ganes...
 |
| Cim del Puig de la Força |
Però tornant a la realitat més immediata, l'ascensió al Puig de la Força no té cap secret. Des de la pista forestal que du de Tavertet al mirador dels cingles (passat el Castell), hi trobarem un corriol que entre balmats i espadats ens porta al coll que el separa de la resta de cingles de la feixa de Balà. En 5' serem al seu cim.
 |
| Volta al cim del Puig de la Força |
Si tornem al collet, podem agafar un corriol indicat que dona la volta a aquest cim. Té algun pas una mica aeri però on hi resten cadenes de l'extint camí equipat que recorria la cinglera. Per tornar a la pista, just de davant del collet, hi trobarem una canal equipada amb cordes (punts blaus) que en menys de 3' ens retornarà a la pista principal, és la canal de les Dentetes.
 |
| Puig de la Força des del Salt de Tirabous |
Des de l'emblemàtic poble de Rupit, hi surt una pista que ens porta al Pla de Fàbregues, i a St. Joan de Fàbregues que bé val una visita. Aquesta pista és força concorreguda ja que és la que baixa fins al pantà de Sau (val la pena) i ens acosta al famós Salt de Sallent. Si deixem el cotxe en aquest pla, en direcció al pantà trobarem el grau de Saltabocs, que ens servirà d'aproximació a dues petites però emblemàtiques agulles.
 |
| Agullola de Rupit des de l'Agullola Xica |
Al final del grau ja podrem veure l'Agullola Xica, amb una curta i reequipada via Casals. La xemeneia del segon llarg procura agradables sensacions d'arrossegament terrós, però val la pena pujar a aquest petit cim. Prop de l'Agullola hi trobem vies d'en Pep Vila, un xic més agosarades. I per últim l'ascensió fàcil i distreta a la pròpia Agullola de Rupit, mirador excel·lent de la contrada.
 |
| Agullola Xica, val la pena, no? |
Per pujar a l'Agullola de Rupit vam aprofitar una "Fira del Llibre de Muntanya" que feien a Rupit, per fer el cim amb la Selene. La via normal no té res a destacar, a part d'algun pont de roca curiós i força matolls, però ens ofereix una vista espectacular des del seu cim. Hi podrem veure des del Far fins el primers cims dels Pirineus.
 |
| Cingles del Far |
 |
| Salt de Sallent, Cingle d'Aiats, Puigsacalm i Pirineu al fons |
De Rupit, a part del seu pont penjat, els carquinyolis i la ratafia, també és conegut per una de les cascades més altes del país, el Salt de Sallent. Des del mateix poble s'hi arriba en 20' per un camí molt ben indicat, o directament des de la pista de St. Joan de Fàbregues, caminant no més de 10'. El que ens ha passat algun cop és que el cabal de la cascada era tan gran que no hem pogut creuar el riu.
 |
| Via normal a l'Agullola de Rupit |
Així que en situacions similars caldrà escollir de quin costat volem veure l'espectacular salt. Si anem per la pista, el veurem des de la seva dreta, amb no gaires bones vistes. Si anem des de Rupit el podrem veure des del mirador i fins i tot baixar a peu de cascada (per un corriol passat el mirador uns 300m).
 |
| Xemeneia de la via Casals a l'Agullola Xica |
Les parets que rodegen el Salt de Sallent amaguen algunes vies. De molts dures, com la Serrallonga o de més equipades, com la Ve-Mu o l'espectacular Esperó Betelgeuse. La Ve-Mu ha estat reequipada no fa gaire i té l'al·licient de creuar la mateixa cascada a mitja alçada. Com sempre, en aquesta zona totes les vies són de caire artificial, donada la qualitat de la roca i la seva verticalitat.
 |
| Cim de l'Agullola Xica |
De la via que sí que us puc parlar en primera persona és de l'Esperó Betelgeuse. Va costar trobar a qui enganyar per anar-la a fer, ja que l'artificial mai ens ha tirat massa, però en Gatsaule i en Jortx s'hi van avenir. Les parts més difícils es concentren en els llargs menys espectaculars: el primer i l'últim.
 |
| Salt de Sallent, en sec... |
El primer llarg està tot equipat, però l'estat dels burins és molt precari. Amb el temps s'hauran de canviar, així que preveure burilador o similar. L'últim llarg és tot en lliure fàcil fins trobar una panxeta al mig, pas explosiu a equipar, portar algun pitó ample i no gaire llarg. És pot escaquejar flanquejant molt a l'esquerra, segons ens va comentar en Paca que era al mirador... mirant-nos.
 |
| Esperó Betelgeuse |
Els llargs més espectacular són els centrals, aquest ben equipats amb espits i units per una travessa amb cable. Val a dir que el segon llarg té un pas en lliure per anar a caçar una assegurança allunyada, o portar un ganxo com assenyala alguna ressenya. En resum, una via que es fa llarga però ambientada en un immillorable escenari.
 |
| Segon llarg de l'Esperó Betelgeuse |
 |
| Tercer llarg de l'Esperó Betelgeuse |
Segurament hi resten moltes línies per obrir en aquest circ de Collsacabra, però queden reservades als especialistes de la precarietat, crec que la via Serrallonga és un bon exemple. No cal obrir burilades de dalt a baix, que amb l'Esperó Betelgeuse la zona ja queda servida... llàstima de roca!
 |
| Salt de Sallent, amb cabal... |
Abans d'arribar a Rupit, trobem el poble de Cantonigrós, famós per la seva trobada de corals i música popular, però també per un dels saltants d'aigua més visitats de Catalunya, la Foradada. Una cascada que no val la pena veure sense cabal, així que si no la coneixeu, espereu-vos a una bona època de pluges per visitar-la. El camí es troba senyalitzat des del camp de futbol de Cantonigrós, i en uns 20' hi serem.
 |
| La Foradada de Cantonigrós |
El poble de Cantonigrós es troba sota mateix d'una de les fronteres naturals de Collsacabra i que a l'hora l'hi dóna el nom ("... el nom de Collsacabra prové del terme jurisdiccional del castell de Cabrera, anomenat Cabrerès..."). Aquesta frontera natural està constituïda pels cingles del Pla d'Aiats i per la seva continuació, els cingles de Cabrera.
 |
| Cingles d'Aiats i plana de Vic |
Per pujar les dues cingleres existeix una curta i maca excursió que ens permetrà gaudir del paisatge de la plana de Vic. Podem sortir del mateix poble de Cantonigrós per la carretera (direcció Roda de Ter) fins al pont de la Rotllada. D'aquí una pista ens durà al mas d'Aiats. També podem fer aquesta pista en cotxe, està en bon estat però és molt estreta i gairebé no hi ha lloc per aparcar.
 |
| Grau de l'Escaleta al Pla d'Aiats |
De darrera mateix del mas surt un corriol ben senyalitzat que en 45', i després de passar pel grau de l'Escaleta, ens deixarà a dalt del pla. Diuen que en aquest pla s'havien collit les millors patates del país, però actualment sols hi trobarem falgueres i quan més ens apropem a Cabrera una frondosa fajeda.
 |
| Vistes des del Pla d'Aiats |
Ja baixant del pla haurem de rodejar el Puig del Llop amb un camí arreglat amb algun esglaó de metall per arribar fins a sota mateix del cingle de Cabrera, on ens esperen les seves 200 escales. Val a dir que la vista s'eixampla respecte l'anterior Pla d'Aiats.
 |
| Escales d'accés a Cabrera |
La roca que es troba als cingles del Pla d'Aiats és molt dolenta, tot i que podem trobar un parell de vies equipades de dalt a baix amb assegurances modernes però totalment artificials. Als cingles de la Cabrera la roca encara és molt pitjor, i desconec sí puja alguna via moderna.
 |
| Santuari de Cabrera |
Situats al primer poble del Collsacabra, L'Esquirol o Sta. Maria del Corcó també hi podrem realitzar bones excursions vorejant els inicis del pantà de Sau. Abans de l'entrada al poble, i just abans d'una fàbrica de trinxat d'animals surt una pista que ens durà fins a un restaurant, allí comença el corriol que seguint la riera de les Gorgues ens durà fins a Salt de la Barra de Ferro (veure fotos inicials).
 |
| Salt de la barra de ferro |
Abans però passarem per l'amagat Salt del Cabrit i pel "químic" Salt Gros de la Gorga. Una excursió planera i relaxada. Però si realment volem veure bé el Salt de la Barra de Ferro el millor és anar amb cotxe fins a St. Bartomeu Sesgorgues i d'allí agafar un corriol que ens farà passar pel Salt del Tornall, la part superior de la Barra de Ferro, baixar al seu llit (cadenes) i pujar fins la masia de Sentfores, amb un bonic mirador de la cascada.
 |
| Pla d'Aiats |
Aquesta volta sols té un inconvenient, i és que cal creuar les rieres varies vegades, i si volem veure les cascades amb esplendor cal esperar a que aquestes rieres portin un bon cabal, cosa que dificulta el pas, així que cal preveure xancletes, tovallola i uns pals per ajudar en cas de que la corrent sigui forta.
 |
| Escales de Cabrera |
Per tota la gorga hi podrem trobar algunes petites agulles, com el Cap del Mort, amb alguna via d'escalada. També al mateix salt de la Barra de Ferro s'hi veuen assegurances, però no tinc més dades. Per aquí alguna via del Benji.
I fins aquí aquest recull de coses a fer per Collsacabra, segur que n'hi moltes més que us animo a que m'expliqueu en forma de comentari!
