Aquest hivern vam escalar per primer cop a la Paret del Doll, que tenia fama d'inaccessible. I a sobre de tenir una aproximació fàcil vam escalar una via molt guapa i amb força bona roca, la Manowar.La ressenya la podreu trobar a Onaclimb, i la veritat és que s'adequa força a la realitat.
D'aquesta via podem destacar la duresa del segon llarg, on trobarem una placa molt tècnica per entrar a la reunió i lo impressionant de l'últim, on de cop apareix un 6b desplomat amb cantos gegants, tipus rocòdrom, i perfectament equipat amb pitons.
El primer llarg potser és un xic més fàcil del que marca la ressenya, ja que sols és un paset per sortir del sostre, tal com surt a la primera foto.
També cal destacar la perfecció del diedre del tercer llarg i que la fissura del cinquè encara que sembli molt difícil és força assequible.
En resum una via molt recomanable que cal rescatar "del olvido". Poc equipada però fàcilment assegurable. Llàstima de la feixa herborea que trenca la continuïtat, si no segur que seria una clàssica!
A tibar-li!!
Lo de "perfectament equipat amb pitons" em fa por! xD
ResponEliminaMolt guapes les fotos :P i la via sembla un bon viote! Una més per la llista ;)
La ressenya asusta una mica, però ja et dic que s'equipa molt fàcilment, els alines de rigor i un joc de friends i a tibar-li!
ResponEliminaI els pitons....doncs t'has de fiar :P
Ei, Gran Jefe!, no sabia que tenies un blog tant guapo.. felicitats i anima’t a explicar més aventures! ja t’aniré visitant de tant en tant.
ResponEliminaAh!, i vigila amb el Doll... es droga dura!
Salutacions
Piju
Hola Piju!!
ResponEliminaGràcies per lo del blog!!
Ja vaig llegir al fòrum de la FEEC (em sembla) que ets tot un expert en El Doll, així que quina és la següent que hem de fer, mestre?
No tinguis pressa, mola guardar-se-les per l’hivern
ResponEliminaEn el mateix nivell de dificultat i qualitat:
Statuscuo (sortida per la variant difícil)
Carterophobia (1º meitat lletja, 2º meitat brutal)
Xemeneia Picazo (+ clàssica però exòtica)
Les altres que conec ja són més difícils, de “colecciomassoca”, la Port aventura és el summum, però és molt delicada.. Vinga a tibar-li (però ull amb els cantos...)