Avui amb el company Gatsaule hem anat a fer aquesta via, que sortia molt ben parada a totes les guies de Montserrat.Us deixo la piada que he penjat a Kpujo:
Avui hem pensat de fer aquesta via, per disfrutar d'un dia tranquil, que en principi havia de ser tormentós i ha estat icinerant....
Una via força maca però amb l'equipament una mica vellet...no estaria de més canviar alguna peça. Algun llarg recorda la Santacana a la Mòmia, però més assequible en general.
L1: Rampa trencada de III. Renuió en un arbre i un parabolt a la paret.
L2: Fissura una mica trencada però molt equipada amb material añejo, força burils i algun pitó. La reunió té 2 parabolts, els dos únics de la via, que es pretén reequipar o és una altra via?
L3: Per mi el més peleón. Diedre de mal posicionar-se força equipat amb burils al principi (un de petat) i després 7 metres més fàcils fins la reunió a equipar amb friends mitjans.
L4: Molt maco, xemeneia a la part de dalt més que recomanable. A meitat del llarg trobem una petita bavaresa que ens facilitarà la vida. Un pont de roca i un buril. Fàcilment equipable amb friends mitjans i algun camalot del 2.
L5: Llarg facilet que comença per placa i sota un sostret fem 2 passos d'Ae. Calen xapes recuperables. Després se segueix una fisura equipada amb un buril i dos pitons.
L6: 2 passos d'Ae que donen pas a un llarg de placa-diedre força ben equipat (burils vells) donat el grau. A l'entrada a la reunió trobem algun passet més complicat per sortir del diedre. Burils i algun pitó estrany.
L7: Sortida de la reunió per placa equipada amb burils, sostret que hem de passar amb 2 passos d'Ae. Notem que un dels burils del mig ja no hi és, però alguna ànima caritativa ha deixat un cordino que penja del següent. Tot i això cal estirar-se sobre un buril ronyós i el que té el cordino és una xapa recuperable. Vigilar el buril de baix que el següent ja va petar i a aquest li queden 2 dies. Final per fissura equipada amb perfils de L (si, si , el dels prestatges) i final per placa ramposa.
L8: Llarg d'herba per arribar al collet. Hi trobarem 2 reunions d'altres vies per si ens volem assegurar.
Del collet hi ha un spit i un maillon per rapelar (o destrepar) 20m. D'aquí surt un camí força marcat que entre esbarzers ens deixa a la canal de l'Avellaner.
Déu n'hi do com tiren aquests alpinistes, felicitats per la via, Gatsaule, però si pujo al Pedra no em putegis tant com jo a tu, eh....je,je,je....
A les fotos podem veure en Mohawk al cinquè i sisè llargs, i al cim amb en Gatsaule.
Veig que no ho has graduat, je, je, que tens por de les crítiques ?
ResponEliminaJo he post el mateix de la guia perquè és evident que en llocs així no tinc criteri.....
Vaja, jo la vaig fer el Nov 1983 i no la recordo tant malament
ResponEliminaPere F
Ja,ja,ja...home! Pere, que són 23 anys!! I els burils es resenteixen. Tot i això on estan pitjor són als trams d'Ae, on la gent fa estrabades...La via a mi em va agradar, a veure si un d'aquests reequipaments FEEC....je,je,je.
ResponEliminaCarai el Pere F. La va fer quan jo just tenia un any! Al novembre del 83 :P
ResponEliminaMohawk, tenim pendent una altre via eh? ;)
Hi ha alguna via més assequible en quant a grau i equipament al Ganivet de Diables?
Bé.. enhorabona com sempre, clàssic! ;)
A la mateixa paret tinc ganes de fer la Paul-Gustavo (està la ressenya a onaclimb), potser és més assequible en quant a equipament, però no si la fas en lliure, no se, si enganyo a algú ja hi aniré.
ResponEliminaPer cert, en Gatsaule també s'apunta a la Easy-romeria, però tindria que ser a l'Agost. Tot i això tranquil que a partir de 1 Juliol fem un intesiu tapiero....fins que et rallis de mi!! Ja,ja,ja....
o fins que em ralli de les alçades! xD En el fons m'ho pendré com una teràpia de xoc :P
ResponEliminaEi, si, espereu-me, que vindré calent de les Dolomites !
ResponElimina