Torrent de la Coma Baixa

Avui en PGB em preguntava sobre com arribar a la Foca i m'ha vingut al cap el millor i més íntim barranc de Montserrat, us deixo amb el que vaig escriure ara fa uns anyets en un recull dels barrancs montserratins:

Personalment, crec que és un dels descensos més macos de tot Montserrat. Situat en un paratge recòndit, on cal caminar força per accedir-hi. Hi trobarem petits engorjats i passos força estrets, sense que la vegetació ens dificulti el pas. L’únic inconvenient són les cordes fixes que hi ha instal·lades per poder pujar-hi, perquè fan lleig i, a més, es troben en mol mal estat, per això és millor realitzar aquest barranc en sentit descendent.

Desnivell: 450 m

Recorregut: 1500 m
Material: Cordinos i una corda de 30 m.
Horari: 3 hores

Aproximació: Seguim la mateixa aproximació que per a la Canal Roja, un cop la creuem pugem uns 5 minuts i a la nostra esquerra hi ha una fita gegant, allí neix un camí amb marques blaves i grogues, que sense deixar-lo i per fortes pendents de pedra ens portarà a un collet sota el Montgros (Agafar sempre direcció Montgros, no Roca Plana dels Llamps!). Un cop comencem a baixar trobarem el camí que ve del Pas dels Micos, el seguim cap a baix 2 minuts fins al bassal de l’Avellaner (1,5 h). En aquest punt entrem al barranc.

Comentaris: El barranc no té grans desnivells i, com que està ple de cordes fixes, no tindrem cap problema per emplaçar ràpels als llocs on no puguem desgrimpar. Cap a la meitat del recorregut trobarem una petita marmita de la que podrem sortir pujant per uns troncs encastats, o bé entrant a dins i sortint per un sifó. Al cap d’una estona ens creuarem amb el camí que ve de la cova del Cabrit, la Proa i l’agulla del Senglar, en direcció al Faraó. Nosaltres seguirem baixant pel barranc, on ara trobarem grans blocs de pedres que caldrà saber esquivar pel costat adient. Finalment, arribarem al gran bloc encastat que forma la cova del Clot del Boixar. Si pugem a ell, podrem fer l’últim ràpel aprofitant els ancoratges de les vies d’escalada esportiva. Un cop a terra, seguirem el caminet que surt a la dreta fins una petita bassa, i d’aquí seguirem baixant fins al prat del Castell.

S’ha de destacar que les cordes de pujada estan molt malmeses, així que és millor baixar-lo, i val la pena fer-ho fins al clot del Boixar.