Excés d'ultra-sons

Fa uns dies que tinc excés d'ultra-sons. Ahir, davant de casa un grup de joves, uns 20, esperaven a una pobre noia amb intencions poc clares, que si me han dicho que tu me has dicho... Al final van arribar a les mans. Avui, per primer cop en els 9 anys que porto dedicat a l'educació, un nen de 13 anys, malcriat i insolent, m'ha dit textualment: "... a mi nadie me viene con amenazas...", sota l'amenaça meva de fer-lo fora de classe per moure les taules dels companys en mig d'una classe. Que potser és el que veuen a casa?. Per rematar el dia tocava reunió de la comunitat del parking, som uns 250 propietaris, però a les reunions hi anem 25, doncs més discusions, amb perles com: "...la culpa és de los mohammeds que aparcan delante...", o molt "...que yo soy ingeniero técnico, se de que hablo y vosotros a callar...", etc. En resum, que fent una visita pel món t'adones que el més normal és que ens barallem per si volem un parabolt o un buril, la comunitat escaladora no fa res més que seguir la tendència... excés d'ultra-sons.

Així que en mig de tanta crispació, he decidit recuperar unes fotos de fa 10 anys, a una via força maca del Pic del Martell, i poc concorreguda, la Correveidile, just a la dreta de la cova dels bombers.

Quan nosaltres la vam fer tenia un grapat de burils, com s'aprecia a la ressenya de l'Extrem 21 (1986) i amb uns bicoins i friends mitjans ja feies. Actualment se que la travessen algunes vies de més grau i més equipades amb spits, com l'A contrapés (a les que els hi dec una visita). La via tenia una entrada desplomada de forats molt maca, i després seguia per un diedre a mig equipar fins la reunió.

Fotos Extrem 21 (J.Escofet): Tercer llarg després de la bavaresa,
sortida de la primera reunió i entrada a la via.

D'aquesta es sortia protegint un sostre fissurat amb un friend i després venia una placa desplomada amb un buril (A0, però segurament deu sortir en lliure). El tercer llarg era millor enllaçar-lo amb el segon, ja que no hi havia reunió intermitja, aquest tenia una magnífica bavaresa de difícil entrada. L'últim llarg tenia un tros matojero per acabar amb una placa fissurada, equipat amb un pitó.

Mohawk al tercer llarg, fissura de l'últim llarg i
Sílvia començant aquest.

En resum una via maca, que espero que algun blogger repeteixi aviat i ens comenti el seu estat actual...