A algú li sona aquesta foto?, no us recorda cap guia d'escalada?, bé, si, falta en Pep Vila penjat com un mico de la part final del sostre, però sabeu on és?
Estic segur que molts si que sabeu on és, de fet se d'algun blogger que fins hi tot hi ha obert vies. Doncs és la Trona del Bertí, prop de Centelles. Avui, en Gatsaule m'ha acompanyat a repetir la via Badalona (GEEB), que passa per aquests imponents sostres, i resta força equipada amb parabolts. Ell s'ho ha passat d'alló més bé, amb els seus estreps, els seus bicoins i altres estris, ha passat pel primer llarg com tot un senyor...
El pobre Mohawk tenia la intenció de fer-lo en lliure, però conscient de que l'entrada a la reunió sempre l'havia tumbat abans, i aquest cop.... doncs.... també!
Un terrible diedre yosemític de 4 metres que sempre m'ha semblat impossible, i sols és 7a+! Hi ha algú que em llegeixi i l'hagi fet en lliure algun cop?, siusplau, com es fa?... snif, snif... L'espectacular segon llarg ja acumulava el fracàs del primer, i afegit al buit que hi regna, doncs també ha patit l'efecte "pilla, pilla que no puc més".
Sort del tercer llarg, que és a l'estil Ordesa i et treu el mal gust de boca. Bones fissures i roca acceptable, amb bons parabolts.
Per arrodonir el dia hem fet la via del diedret, la primera via "acceptable" de la Trona, 25 metres de 6a+ amb spits. Una via maca tot i estar un xic terrosa a la part superior. Com podeu veure a les fotos inferiors avui ens hem curtit de diedres i fissures...
No puc més que recomanar-vos aquesta magnífica via que és la Badalona a la Trona, esperant poder-la fer completament en lliure algun dia... a tibar-li!
Au, au, no et queixis tant que t'ha anat d'un pel !!
ResponEliminaCrec que tot és culpa del Gri-gri !!
Algun dia d'aquests segur que cau!
ResponEliminaSalut!
A menjar més sopes!
ResponEliminaBé, pels comentaris crec que la tens al dente eh? ;)
Porque no geolocalizas estas zonas de escalada en www.alpinaut.com?
ResponEliminaQuin lloc tan xulo!!
ResponEliminaQuin sostres .. Quina impressió que fan!!
segur que mereix una altra visita
;-))) i al sac!
Jo l'he fet tota en lliure i a vista, amb el Eduard Garcia Palma, el diedre del que parles el recordo molt agónic, d'aquells de buscar lluitar i improvitsar.
ResponEliminaNo te trucs, es sort i confiança.
Al costat vam fer tamve una via que tenia un llarg A2 a la entrada i tambe la vaig fer en lliure a vista crec que l'Edu i jo varem parlar de 6b o aixi, no recordo gaire fa tants anys.
Es un bon lloc amb el seu encant.
Sr. Ferran! Tot un honor veure'l per aquí! Us vau juntar dos cracks, eh!
ResponEliminaJa veig que per fer el diedre del primer llarg hauré de canviar el xip, "el diedro es tu mejor amigo", ja,ja,ja...
Xapó per fer-lo a vista!! Esteu molt forts!
;)
Gracies Mohawk, la veritat es que l'Eduard Garcia Palma va ser el meu mestre en aixo de l'escalada, amb ell vaig coneixer tota la historia profunda i la passió per els llibres de resenyes antics, el seu esperit freeclimbing de lliberar artifos, encara que l'esperit el posi ell i jo hem mengi els marrons, jijiiji.
ResponEliminaAquest home es un crack, ultimament es deixa veure per Savassona.
Tot un mestre.