Article al Vèrtex...

El Maresme, la baula perduda

- ... buf!, com apreta aquí el grau, eh?

- És que són vies a bloc!

- ... no, home!, el que passa és que aquesta escalada ja no està de moda!

El Maresme, comarca situada sobre el Barcelonès, encerclada per un extens litoral mediterrani, pel Vallès Oriental i la Selva. Coneguda pels escaladors com la comarca de les 3 xapes, que és la mitjana d’equipament d’una via. Coneguda per tenir dintre del seu territori una de les zones de bloc més importants de Catalunya. Aquí no existeix l’escalada de continuïtat i les vies són de 8 metres. Aquí es troba la baula perduda de l’escalada...

El Maresme és una comarca situada entre la Serralada Litoral i el mar, amb un fort desnivell i un recorregut curt, cosa que provoca que no hi hagi cap riu d'aigua permanent sinó tot de rieres que porten, amb força, l'aigua de pluja directament al mar. En aquesta zona, la Serralada Litoral és un gran batòlit granític que s'estén fins al nord de les Gavarres. L'erosió del granit en aquest clima humit i càlid tan típic del Maresme provoca l'alteració química de la roca desfent-se en una sorra, anomenada sauló, que omple la plana fins la mateixa línia costanera. Per tant, per trobar roques escalables cal anar a cercar els blocs granítics menys alterats de les parts més altes de les serres.

Aprofitant aquestes zones on el granit és més bo, es van crear un conjunt d’escoles d’escalada amb denominadors comuns: escassa alçada (rarament alguna via té més de 20 metres, sent la mitja d’entre 5 i 10 metres) i equipament de tot tipus (tot i que rarament es fa ús de l’autoassegurament). També la proximitat a Barcelona va fer que moltes d’aquestes escoles sorgissin de la necessitat d’entrenar, donant peu a pràctiques actualment en desús, com pot ser l’ús dels tallats o de la resina per enganxar preses, i alhora fossin “saquejades” constantment a nivell d’assegurances, una llàstima. Tot i això, aquests handicaps no impedeixen que un cap de setmana puguem trobar gran quantitat d’escaladors a les escoles més conegudes, en part gràcies a la proximitat de l’àrea metropolitana, en part també gràcies al clima benigne del litoral, especialment a l’hivern.

Aquest article neix amb la idea de donar a conèixer diferents zones del Maresme que havien caigut en l’oblit, ja sigui pel deteriorament de les seves assegurances, per la manca d’informació, en molts casos ja antiquada (veure referències), o bé eclipsades per altres escoles de la mateixa comarca.

Les escoles del Maresme

Al croquis adjunt hi podem trobar el llistat de les escoles d’escalada del Maresme. En ell sols hi apareixen les que tenen més de 10 vies, però val a dir que existeix una gran quantitat de blocs i velles pedreres amb dues o tres vies, on s’amaga alguna joia, que vosaltres mateixos haureu de descobrir.

L’escola reina de la comarca és Cèllecs, la més freqüentada, tan per escaladors del Vallès, com per gent del Maresme i del Barcelonès. Actualment es troba en un estat excel·lent d’equipament, gràcies a la bona feina realitzada per escaladors de Granollers i Mataró, tot i que la informació existent està obsoleta (veure referències). En quant a afluència, la segueix de prop l’escola de Cabrera de Mar, Les Banyadores, que gràcies als nous equipaments realitzats, viu un moment d’esplendor. Fora d’aquestes dues escoles, la resta sempre ha tingut penjada l’etiqueta d’interès local. Veiem un petit recull d’aquestes últimes.

Blocs de Teià

Sota el nom de blocs de Teià s’hi amaguen un conjunt de blocs granítics de petita alçada escampats per un agradable bosc mediterrani. Els tres que ara es presenten (Roques del Dinosaure, la Pedrera i Roca Riera) són els que més vies acumulen, tots força insolats, cosa que els fa idonis per matins d’hivern o tardes d’estiu. L’alçada oscil·la entre els 5 metres de les Roques del Dinosaure i els 10 metres de Roca Riera. Totes les vies aquí descrites es troben perfectament equipades amb parabolts, gràcies a la gent d’Esports DOM amb subvenció del Centre Excursionista de Teià. El tipus d’escalada en aquesta zona està marcat per l’aprofitament de les fissures i les plaques de petites regletes, destacant especialment la bonica “Esperó dels maresmeños”.

Accés: Arribarem al poble de Teià des de la C-32 o la N-II, i anirem pujant per l’avinguda principal del poble. Caldrà seguir els indicadors que ens porten al cementiri i un cop allí aparcar el cotxe. De darrere el cementiri agafarem la pista de la nostra esquerra tancada amb una cadena. Als 10 minuts de forta pujada trobarem una font a la nostra dreta. Seguirem pujant i després d’una pronunciada corba el camí deixarà de pujar. A la nostra dreta queda el sector de la Pedrera, amagat sota els arbres (15 minuts) i un xic més endavant, a la nostra esquerra, les Roques del Dinosaure. Per arribar a Roca Riera caldrà seguir pujant per la pista; a la nostra esquerra podrem veure el Crist de Teià (peculiar estàtua que ens recorda el Corcovat de Rio de Janeiro). En 5 minuts un bon corriol surt a la nostra dreta i ens deixarà sobre el sector (veure el croquis per accedir a peu de via). Normalment els peus de via són agradables per anar amb nens, però prèviament han de suportar els 15 minuts d’intensa pujada.

Placa de la Locura

La Placa de la Locura forma part d’un conjunt de petits sectors de Premià de Dalt conegut com les Roques de l’Ignasi. Els blocs que formen aquests sectors són d’alçada diversa, entre els 4 i els 15 metres, en un entorn agradable i que permet l’escalada tant a l’hivern com a l’estiu. Gairebé totes les vies d’aquesta zona van ser obertes per la gent del Centre Exc. de Premià. Actualment la majoria de vies resten reequipades amb bons parabolts, tot i que algun spit esporàdic podem trobar. El tipus d’escalada, en especial a la Placa de la Locura, està basat en l’adherència i les petites fissures, amb excepció de l’off-width que forma la via “M-31”. Aquest tipus d’escalada fa que els graus ens puguin semblar durs en les primeres visites.

Accés: De l’ajuntament de Premià de Dalt (accessible des de la N-II a la primera sortida de Premià de Mar) seguim la riera asfaltada en direcció a la muntanya (mirador de la Cadira del Bisbe). Ràpidament deixarem la riera i la carretera s’enfilarà amb dues corbes pronunciades. A la nostra dreta hi queda l’accés al jardí arqueològic de la Cadira del Bisbe. A la següent corba, si mirem a la nostra esquerra, veurem un indicador de les Roques de l’Ignasi, on caldrà deixar el cotxe. Seguirem per la pista forestal a peu i ens trobem amb una forta pendent. Als 200 metres veurem el petit sector dels blocs del camí. És aquí on deixrem la pista per entrar al bosc, a l’esquerra. Ens trobarem sota la Placa de la Locura (3 minuts). Per la seva dreta es pot accedir a la part superior i a les reunions. Sector apte per nens sols a les vies de la part nord-oest (no ressenyades).

Roques del Caçador

Proper al sector anterior, les Roques del Caçador són un amuntegament de grans blocs, situats sota el mirador de la Cadira del Bisbe, a Premià de Dalt. Un entorn acollidor dintre d’un espès bosc típicament mediterrani. I unes vies que ens deparen autèntiques dificultats, entre elles unes quantes vies dels anys 80, obertes pels forts escaladors de Mataró: els germans Estrader. Aquí hi predominen les vies amb passos concentrats, d’una alçada que oscil·la entre els 5 i 10 metres i algunes amb l’ús de cantells picats. L’equipament és bo, basat en parabolts i ferms spits, tot i que per la morfologia de la roca és aconsellable preveure una baga llarga per a la reunió i així evitar el fregament de la corda.

Accés: Seguirem el mateix accés que per al sector anterior, però no deixarem el cotxe fins que no s’acabi l’asfalt, al mirador de la Cadira del Bisbe. Pujarem al mirador i sense anar a la zona més elevada intuirem un camí que baixa en forta pendent, direcció Vilassar / Argentona, l’agafarem i al passar la carena aquest davalla cap a la vall (esquerra). Després de passar una petita cova trobarem un trencall. Agafarem el camí que planeja i deixarem el que segueix baixant. Creuarem un torrent i als 50 metres veurem una pedra a la nostra esquerra. Aquí caldrà deixar el camí per saltar-la i estarem davant les roques del Caçador, a 10 minuts del mirador. Lloc molt apte per nens ja que queda força tancat.

Actualització de Les Banyadores

Com ja he comentat anteriorment, l’escola de Les Banyadores (Cabrera de Mar) és actualment força coneguda i fins i tot s’han publicat ressenyes al mateix Vèrtex (Núm. 193, abril 2004). Però aprofitem l’article per actualitzar la informació de dos sectors: el sector Amazònia, on el nombre de vies ha passat de 9 a 23, i el sector Mongo, on totes les vies s’han reequipat, tot i que la dura “Bux Teni” ja compta amb la seva primera ascensió sense corda, és a dir com un bloc. Tota aquesta feina, reiniciada als anys 80 pels germans Estrader i en Lluis Galceran (Ludo), ha estat continuada per la gent d’Esports DOM.

Accés: Arribarem a Cabrera de Mar des de l’autopista C-32 o bé des de la N-II pujant per Vilassar de Mar. A l’entrada de Cabrera trobarem a la nostra esquerra el començament de la riera (asfaltat). Pujarem per la riera fins que passem per sota un arc de pedra i es perdi l’asfalt. Aquesta pista l’hem de recórrer fins al pàrquing de la Font Picant (1.5 Km). A l’arribar-hi hi ha un trencall a l’esquerra que no agafarem, una forta pujada de la dreta ens deixarà al pàrquing. Del pàrquing seguirem pujant per la pista, tancada amb una cadena. Al primer trencall agafarem la pista que surt a la nostra esquerra, direcció Cabrils (la de la dreta ens pujaria al castell de Burriac). Als 50 metres trobarem un corriol a la nostra dreta (fita i marques blanques) que en forta pujada ens deixarà als peus del sector Clàssic en uns 10 minuts. Per arribar als altres sectors podeu veure el croquis adjunt. En general, als sectors més grans els peus de via són aptes per a nens.

Les més difícils

Per als ja bons coneixedors del Maresme, i pels fanàtics de les vies impossibles, acabarem l’article citant on es troben les vies més dures d’aquesta comarca:

- Ese es mi Fary!: Resta sense encadenar, possible 7c+/8a, a Roca Riera (Teià)

- La dansa de la pluja: Resta sense encadenar, al Sostre de l’Ignasi (Roques de l’Ignasi – Premià de Dalt)

- Fissura de la soledat: 6c+ amb pas aleatori, a la Placa de la Locura (Roques de l’Ignasi – Premià de Dalt)

- Sí, Miquel, sí!: Resta sense encadenar, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- Spit Hortera: 7b de cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- Punky de postal: Resta sense encadenar i té cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- THC: 7b de cantells picats, Roques del Caçador (Premià de Dalt)

- Bux Teni: Actualment resta encadenat com un bloc, 7c de via amb cantells picats (Sector Mongo – Les Banyadores).

- Indiana Pou a la recerca de l’últim burí: 7a d’adherència, una bona prova pel nostre equilibri. (Sector Yosemite – Les Banyadores)

- Ninota: 7c de referència a Roques Noves (Cèllecs)

- Dad pan a los sedientos y agua a los hambrientos: 7b/7c de llançaments a Roques Noves (Cèllecs)

Esperem deixar contents als escaladors més exigents amb aquest recull de complicades vies.

Nota per a equipadors

Molts cops es fa difícil decidir si un bloc de granit, tipus els que podem trobar pel Maresme, de certa alçada, ha de ser resolt com un bloc o equipat com una via. De moment el sentit comú ens ha guiat als que equipem per aquestes contrades i hem optat per seguir el criteri de la zona més pròxima: si aquesta és de bloc, doncs no es posen xapes, i a l’inrevés. Amb diàleg i respecte tots ens entendrem millor.

Ara sols ens queda fruir d’aquestes petites vies que busquen la dificultat pura. I com sempre amb el màxim respecte pel medi on desenvolupem la nostra activitat. Com diem per aquí: “Endavant amb l’estil maresmeño!”

Referències

- “Barcelona y alrededores”, Luis Alfonso i Xavi Buxó, 2000

- Esports DOM, www.esportsdom.com

- “Guia d’escalada al Maresme”, J. Escoda, autoedició distribuïda per Esports DOM