Aquest matí, juntament amb l'Ozzy, hem estat escalant a la zona de la Canal de la Bruixa i les Agonies (St. Llorenç del Munt), ja que els caps de setmana els tinc limitats a matinals per afers familiars.
Després de provar alguns dels sisens equipats amb parabolts de la Canal de les Bruixes, volíem anar a provar les dues vies que vam reequipar al gener a la Paret del Meló. Quan vam pujar per última vegada jo tenia la politja d'un dit esquerdada, i sols vaig poder provar (amb bidits) una de les dues vies. Avui teníem ganes de gaudir-les de debó.
La Intent Fallide ha sortit al primer pegue. No es pot dir que sigui a vista ja que per una banda la vam reequipar i per tant vam veure tots els cantells i per l'altra: actualment sols cal seguir el magnesi. No és cap crítica, ja sabem que amb aquest tipus de roca i amb tant desplom és difícil que marxi, però potser caldria realimentar el debat de si el grau de la via és a vista o no, ja que si és aquesta primera opció, aquesta via ha baixat un plus, je, je, je...
Després he estat provant la seva veïna (fotos superiors). Un pedazo de via amb una entrada totalment a bloc i que segurament passarà a ser objectiu del nou curs. Sols em manca que em surti un pas per encadenar, però és un llançament en mig del desplom i super encongit de peus, va per llarg...
Sobre el grau, doncs alguns forts m'han comentat que 7c, els comentaris més usuals li donaven 7c+ i a les ressenyes originals estava de 8a. Personalment, i com que tampoc és una qüestió d'ego, doncs deixem-ho en 7c/7c+, tot i que per ser ruin, per aquí al Maresme tenim 7b's més durs, ja, ja, ja... Som un desastre amb les matemàtiques, sort que Poincaré ens il·luminarà!
El nom d'aquesta via sembla ser que és una altra font de "polèmica"... Si heu mirat les ressenyes originals el seu nom és Tendones de Acero i així ho hem arrossegat tots els que hem fet ressenyes de la zona. Però un Santllorentí acèrrim em va comentar que no trobaven per enlloc aquest nom a les ressenyes dels aperturistes del sector.
Avui he retrobat una foto que vaig fer fa anys sota aquesta via (foto superior). En un bolo hi apareixia aquest nom. Actualment aquest bolo està trencat i ja no es veu l'escrit: Dit i fet.
Per mi seguirà sent la Tendones de acero que és el que fa falta per fer aquestes vies de finals dels anys 80!
Com dirien els meus alumnes:"... los putos amos..."
Hòstia, aquests que has posat al post si que tenen els "tendones de acero".
ResponEliminaUn altre concepte de l'escalada esportiva.
Ciao!!!
Hola Mohawk!
ResponEliminaCelebro que el teu dit torni a rutllar.La tendones durisima!! Tot i probarla amb la corda pasada (de primer no m'atreviria) vaig acabar a les punxes cada vegada que intentava sortir de sota el desplom.
Anims i a probarla a tope!
Ei Quimi!
ResponEliminaQue era teu el magnesi?, dèu n'hi do el lance inicial, eh!
Ahir vam poder una mica les punxes, a veure quan dura :P
H,
ResponEliminaRespecto al nombre no sé. Si nos atenemos a una de tus entradas anteriores donde aparecen las antiguas reseñas, pues es la tendones.
Apunto que es agradable ver que el reequipamiento ha dado nueva vida a estas dos vías.
Salu2 y a seguir disfrutando
Roger Crespo:
ResponEliminaEi! Jo em sembla que també m'animo a fer deures!! He vist la Tendones a la foto i ja m'ha fet tilin! Aviam si m'hi portes! Inclús estic disposat a deixar-me enganyar si et fa falta per alguna de les clàssiques que tens a la espera.!!!