Després de fer i desfer els plans per dissabte un milió de vegades, decidim tornar a la paret mater del Solsonès: Canalda. (Parce, tranquil que el tema de Busa no se'ns oblida...)
Jortx al primer llarg de la Falcon Crest
Aquest cop escollim una via a l'alçada d'en Preky, que decideix acompanyar-nos: la Falcon Crest. Podreu trobar una molt bona ressenya al blog de l'Edu.
Jortx al pas dur del primer llarg
En Jortx s'aprofita del meu estat mental al peu de via (les cocteleries són un perill!) i m'endossa el tercer llarg, je, je, je... Sort que l'últim cop va pillar ell a la via de Pascua. No hi ha problema, com que encara estic mig adormit no protesto gaire i ell comença el primer llarg.
Preky entrant al diedre del segon llarg
Un llarg força continu, on has d'anar passant petits desploms fins a l'últim que amaga el pas més dur. Un servidor cau en aquest pas, però tot és positiu, ja que així aconsegueixo despertar-me: Bon dia!
i ja enfeinat...
La roca del llarg ens ha semblat prou bona, cal mirar-se una mica l'entrada i la fissura fàcil del final del llarg. Molt ben equipat respecte al que serà la resta de la via...
El segon llarg té una espècie d'aura mística des que va petar el pont de roca que protegia el pas clau del llarg.
Cual gavilán buscando el cordino salvador...
Comença en Preky, que ve molt rodat de fer la Kalachacra fa 15 dies, i ... buf!, com costa fer el flanqueig de després de la primera assegurança. S'ho ha de mirar força, però arranca i ja no para fins a la reunió. El tram del diedre el passa amb un alíen vermell i un C3 a muerte. Com bé diu l'Edu, més de col·locar-s'hi que d'apretar. La roca és normaleta i el tram difícil s'acaba ràpid...
Panxa inicial del tercer llarg
Però no cal menysprear la resta del llarg. Una placa de bons forats, però amagats i lluny, a la part de dalt, arrodoneix la jugada. Aquesta part de la via és de les que més em va agradar.
El tercer llarg comença amb un pas de decisió per caçar el primer spit. Jo llaço un merlet abans de fer-lo i el cervell treballa més tranquil.
Si no és prou difícil fem-ho una mica més, que catxondos que són alguns...
Entrant a l'última reunió.
El desplom surt en lliure després de penjar-me a vista. Baixo i torno a començar. Tibades llargues amb cantells cada vegada més grans, però ben equipat. La resta del llarg va fent ziga-zagues amb algun pas més fi que altres (i força bruts), fins al diedre final. Aquí comença la gresca de nou...
El diedre està molt brut, comença fàcil i equipable (C1) i et trobes dos pitons seguits, el segon en estat precari. Després has de navegar entre molsa i matolls i assegurar-te com puguis (alien vermell i tascó) fins entrar a la lleixa de la reunió. Amb diferència el tram més lleig de la via...
Preky al dur primer llarg de l'Orient Mitjà
L'últim llarg el torna a fer en Preky, que com que ja el coneixia de quan vam fer la Dinastia, puja corrents, i assegura la placa final amb un tricam que sembla un parabolt, sense gaires problemes... El millor llarg de la via juntament amb el primer.
Ja em perdonareu la meva opinió, però per a mi, la Falcon Crest és una via més de Canalda, amb algun pas més picant que la resta, però no pas de les més maques. Em va agradar més la veïna Dinastia, per posar un exemple... això sí, sempre xapó amb aquest estil d'apertura i aquesta forma d'assumir el risc (i a sobre tenint en compte que molts cops s'han afegit spits un cop fet el llarg, impressionant!)
Estètic esperó per on puja la via.
Com que la via és curta i en Jortx tenia ganes de guerra encara, decidim aprofitar i fer l'Orient mitjà, del company Parce. Trobareu la ressenya aquí.
O estem una mica tocats ja o el lobo es más fiero de lo que lo pintan (però no era al revés aquesta frase?).
Entrant a la primer reunió
Bona via amb roca força bona i assegurances a lloc, però s'ha d'apretar per superar les baumes del primer llarg i no encantar-te gaire per arribar a la reunió del segon. Buff! mi resaca! Sort que em van dient on són els cantells bons a la segona tirada...
Jortx al segon llarg d'Orient Mitjà
Amb aquesta via tanquem de moment la temporada Canalda (fins l'any que ve). Fins una altra còdols precaris i punxes coral·lines!
Jortx al primer llarg de la Falcon CrestAquest cop escollim una via a l'alçada d'en Preky, que decideix acompanyar-nos: la Falcon Crest. Podreu trobar una molt bona ressenya al blog de l'Edu.
Jortx al pas dur del primer llargEn Jortx s'aprofita del meu estat mental al peu de via (les cocteleries són un perill!) i m'endossa el tercer llarg, je, je, je... Sort que l'últim cop va pillar ell a la via de Pascua. No hi ha problema, com que encara estic mig adormit no protesto gaire i ell comença el primer llarg.
Preky entrant al diedre del segon llargUn llarg força continu, on has d'anar passant petits desploms fins a l'últim que amaga el pas més dur. Un servidor cau en aquest pas, però tot és positiu, ja que així aconsegueixo despertar-me: Bon dia!
i ja enfeinat...La roca del llarg ens ha semblat prou bona, cal mirar-se una mica l'entrada i la fissura fàcil del final del llarg. Molt ben equipat respecte al que serà la resta de la via...
El segon llarg té una espècie d'aura mística des que va petar el pont de roca que protegia el pas clau del llarg.
Cual gavilán buscando el cordino salvador...Comença en Preky, que ve molt rodat de fer la Kalachacra fa 15 dies, i ... buf!, com costa fer el flanqueig de després de la primera assegurança. S'ho ha de mirar força, però arranca i ja no para fins a la reunió. El tram del diedre el passa amb un alíen vermell i un C3 a muerte. Com bé diu l'Edu, més de col·locar-s'hi que d'apretar. La roca és normaleta i el tram difícil s'acaba ràpid...
Panxa inicial del tercer llargPerò no cal menysprear la resta del llarg. Una placa de bons forats, però amagats i lluny, a la part de dalt, arrodoneix la jugada. Aquesta part de la via és de les que més em va agradar.
El tercer llarg comença amb un pas de decisió per caçar el primer spit. Jo llaço un merlet abans de fer-lo i el cervell treballa més tranquil.
Si no és prou difícil fem-ho una mica més, que catxondos que són alguns...Entrant a l'última reunió.
El desplom surt en lliure després de penjar-me a vista. Baixo i torno a començar. Tibades llargues amb cantells cada vegada més grans, però ben equipat. La resta del llarg va fent ziga-zagues amb algun pas més fi que altres (i força bruts), fins al diedre final. Aquí comença la gresca de nou...
El diedre està molt brut, comença fàcil i equipable (C1) i et trobes dos pitons seguits, el segon en estat precari. Després has de navegar entre molsa i matolls i assegurar-te com puguis (alien vermell i tascó) fins entrar a la lleixa de la reunió. Amb diferència el tram més lleig de la via...
Preky al dur primer llarg de l'Orient MitjàL'últim llarg el torna a fer en Preky, que com que ja el coneixia de quan vam fer la Dinastia, puja corrents, i assegura la placa final amb un tricam que sembla un parabolt, sense gaires problemes... El millor llarg de la via juntament amb el primer.
Ja em perdonareu la meva opinió, però per a mi, la Falcon Crest és una via més de Canalda, amb algun pas més picant que la resta, però no pas de les més maques. Em va agradar més la veïna Dinastia, per posar un exemple... això sí, sempre xapó amb aquest estil d'apertura i aquesta forma d'assumir el risc (i a sobre tenint en compte que molts cops s'han afegit spits un cop fet el llarg, impressionant!)
Estètic esperó per on puja la via.Com que la via és curta i en Jortx tenia ganes de guerra encara, decidim aprofitar i fer l'Orient mitjà, del company Parce. Trobareu la ressenya aquí.
O estem una mica tocats ja o el lobo es más fiero de lo que lo pintan (però no era al revés aquesta frase?).
Entrant a la primer reunióBona via amb roca força bona i assegurances a lloc, però s'ha d'apretar per superar les baumes del primer llarg i no encantar-te gaire per arribar a la reunió del segon. Buff! mi resaca! Sort que em van dient on són els cantells bons a la segona tirada...
Jortx al segon llarg d'Orient MitjàAmb aquesta via tanquem de moment la temporada Canalda (fins l'any que ve). Fins una altra còdols precaris i punxes coral·lines!
