A banana é deliciosa

Aquests dies hem estat fent una mica de tot, des d'escalada maresmenya, el turista per París i ahir, una visita al Coll de la Barraca (Font Rubí).

Mohawk a Cristina

Divendres al matí, hores abans de sortir cap a París, no vaig poder evitar resoldre un petit projecte pendent que tenia a les Plaques de la Locura (Premià de Dalt). Amb dues hores vaig fer totes les vies de la placa central, destacant la segona repetició (coneguda) a l'entrada directa de la via Principio y fin, que feia un mes que em perseguia... Estrella Polar, Fisura soledad, Principio y fin, Entrada directa, M-31 i Espina dorsal. Així que me'n vaig anar amb els dits calents cap a la France.

Marta a Cristina

Aquests dies, mirant el blog dels Tufa-tufa i la seva llista de les millors vies de Catalunya, em va venir al cap el sector del Coll de la Barraca, on feia molt de temps que no hi anava. Ho vaig proposar i ahir al matí vam fer una escapadeta amb l'Ozzy, la Selene, el Jortx, la Marta i en Zorat.

Ozzy a Coll de Vent

Per escalfar anem directament a una de les vies de la llista, la Cristina. Molt maca, amb passos de degotalls, invertits i cantells arrodonits. Compleix perfectament la seva missió i els avantbraços baixen contents, llàstima que la via encara es troba a l'ombra i els dits no han escalfat del tot.

L'Ozzy i el Jortx munten la Coll de Vent, per recordar que el grau de l'escola està una mica apretadet. Bé, la veritat és que està com a força escoles, no sé perquè aquesta té tan mala fama...

Jortx a Coll de Vent

En Zorat, la Marta i l'Ozzy decideixen completar el pack fent totes les vies que envolten a la Coll de Vent, així pugen i baixen per la Si te dicen que caí i per la Dinar calent.

Marta a Coll de Vent

Per la meva part tenia una espina clavada al 7a de la presa sikada (Quo vadis rapaciño), que hi ha just al costat, ja que fa anys i panys no em vaig atrevir a passar del sostre. Aquest cop, tant en Jortx com jo, ens quedem molt aprop d'encadenar-la al segon pegue, però les regletes de després del sostre estan força sobades i ens escupen als dos. La via no és excessivament maca i donem la feina per feta.

Zorat a Si te dicen que caí

Decidim moure'ns i anar a la zona de més a la dreta, ja que caps dels presents hi ha estat mai. Allí tenim una experiència religiosa amb un dels suposats quarts. Ara he vist algun que altre blog que és una experiència compartida per molta gent. Bé, això no és que l'escola sigui dura, això és que hi ha alguna errada a la guia, crec jo...

Jortx a Quo vadis rapaciño

Jortx a Quo vadis rapaciño, i
Zorat a Dinar calent

En aquest mateix sector també fem la Amistades Peligrosas, però com que ja estem una mica fosos, tornem a pillar tots a l'últim pas de la via. És una línia molt bona, d'equilibri i resistència, triant petits degotalls en un lleuger desplom.

Zorat a Ei! Joans

En Jortx decideix fer un acte caritatiu i muntar el 7a de la dreta (7a enganyat). Jo el provo directament amb la corda per dalt i el trobo força agraït, però molt difícil de traure a vista, m'he d'aturar unes quantes vegades, amb la presa bona a la cara i sense veure-la. Passos llargs, preses petites i paciència...

Mohawk a Amistades Peligrosas

Mohawk a Cesàrea

D'aquest sector també vam provar la Cesàrea, una via de fissura però poc definida. No em va agradar gaire i a dalt té un alejillo important. Tot i això es va deixant fer, llàstima de no tocar gaire la fissura, més aviat diedre i puja com puguis.

Jortx a 7a enganyat

Per acomiadar-nos de l'escola i gràcies a la paciència de la Selene, encara podem fer una curta via de l'esquerra. Em sembla que es deia Parapapoum i acaba sent més dura del que m'esperava, buf! jo que volia una via relaxada per acabar... I és que el Coll de la Barraca et posa a lloc!