En Jortx i un servidor tenen un petit projecte per aquest estiu, però és necessari que abans d'anar-hi, fem un repàs d'autoprotecció i fissures. Com que ahir van dir que sols faria sol cap al sud, vam decidir anar a fer una via mítica de la Mussara, la Rif del sector Itaca. (No tinc fotos, les he agafat prestades...)
La via ens ha semblat molt bona i ha complert de sobres les nostres expectatives. El primer llarg dóna confiança, sobre una fissura molt foradada i bona roca, però de cop el segon ja et posa a to sols sortir de la reunió. S'ha d'equipar força, ja que sols hi han dues xapes. Per sort és força curt.
Mítica foto d'en Txus Itart al segon llarg de la Rif
El tercer té una sortida de reunió metafísica, protegida amb un bolt. Uns creuaments estranys entre cantells arrodonits i fissures trencadises permeten fer-lo en lliure. Acte seguit un bon desplom fissurat, amb una sortida mantel i a equipar, et deixa més que content. En Jortx fa un taloneig espectacular per sortir, quin crack!
L'últim llarg és molt curt, ben protegit i amb una sortida de la reunió desplomada però amb bons cantells. Hem baixat per la via veïna (Daima) amb un ràpel de 20m i un de 40m.
Ressenya original de la Hércules Incuarteable
Per rematar la jugada i fent cas al llibre del Pep Soldevila fem la Hércules Incuarteable al sector Patagonia. El primer i l'últim llarg ens han agradat força, però el del mig és una mica cutre i amb les assegurances on no toca, però no es pot tenir tot!
Finalment fem el mític diedre de La primera de l'Estiu al sector Taronja, que no es pot deixar de fer si es baixa per aquestes contrades.
La via ens ha semblat molt bona i ha complert de sobres les nostres expectatives. El primer llarg dóna confiança, sobre una fissura molt foradada i bona roca, però de cop el segon ja et posa a to sols sortir de la reunió. S'ha d'equipar força, ja que sols hi han dues xapes. Per sort és força curt.
Mítica foto d'en Txus Itart al segon llarg de la Rif El tercer té una sortida de reunió metafísica, protegida amb un bolt. Uns creuaments estranys entre cantells arrodonits i fissures trencadises permeten fer-lo en lliure. Acte seguit un bon desplom fissurat, amb una sortida mantel i a equipar, et deixa més que content. En Jortx fa un taloneig espectacular per sortir, quin crack!
L'últim llarg és molt curt, ben protegit i amb una sortida de la reunió desplomada però amb bons cantells. Hem baixat per la via veïna (Daima) amb un ràpel de 20m i un de 40m.
Ressenya original de la Hércules IncuarteablePer rematar la jugada i fent cas al llibre del Pep Soldevila fem la Hércules Incuarteable al sector Patagonia. El primer i l'últim llarg ens han agradat força, però el del mig és una mica cutre i amb les assegurances on no toca, però no es pot tenir tot!
Finalment fem el mític diedre de La primera de l'Estiu al sector Taronja, que no es pot deixar de fer si es baixa per aquestes contrades.
... ei gràcies per la informacío del bloc de l´elefant !!! aveure si algún día d´aquets m´hi poso a intentar-ho !! Ah, varem anar al Grau dels Totxos i ... pica pica però super guai, ombra tota la tarda !!! Hi tornarem !!!
ResponEliminaEvidentment sempre Roca, amb això no hi ha color.
ResponEliminaSi que us ha donat fort amb això de fer vies non-expansion.
Venga, 3 vies vau tatxar?!
ResponEliminaja diràs quin és el project...i t'explico que ja hi ha una SEPARATE REALITY a CATALUNYA...increïble...i per escalar!!! UN segon llarg de 12 mts sostre-desplom...net...
ResponEliminaGREEN SPIT?
eii Mohawk! és preciosa aquesta paret...! Nomes hi vaig estar de visita ;)
ResponEliminaperò el que m'ha encantat és la solució al meu problema de quan em deixo la camara!!!
Salut!