Quien a buen kobold se arrima... buen oxímoron le cobija

Com ens agrada Canalda, és un lloc de paisatge espectacular i de vies per a tots els gustos. Personalment crec que és una escalada que em va molt bé: passos explosius per superar panxes i després a navegar...

Única imatge que es coneix del kobold canaldensis

Avui, a part de gaudir d'aquests al·licients, ens han convidat a casa del kobold que habita la paret de Canalda. S'agraeix la intenció, però hem fet tard a la cita, ja que no ens havia comentat que per arribar a casa seva s'havia de seguir un llarg camí. Com que no m'agradaria que cap més convidat arribés també tard a la cita, aquí us deixo el mapa que crec més encertat:


Aquest mapa és el que van fer els descobridors del camí per arribar a Can Kobold de Dalt, cap allí a l'octubre del 1990. Tot i que si voleu una informació més detallada, al blog de l'Edu, hi trobareu una altra versió del camí, però no sé si ell també va fer tard a la cita...

Ballart dixit a l'Extrem nº40 (1990)

"Però què és això d'un kobold?" es pot preguntar molta gent. Doncs per la gran xarxa hi trobem això: "... En la mitología germana, un kobold era un tipo de espíritu menor que habitaba en cuadras, cuevas y casas. Se dedicaba a las labores domésticas cuando sus dueños se ausentaban de la casa, es decir, iba a por agua, partía la leña, daba de comer al ganado, etc. A cambio de su trabajo exigía un poco de leche y los restos de comida, pero si al dueño de la casa se le olvidaba alimentarlo, se vengaba de ellos haciendo toda clase de maldades y pillerías..."

Primer llarg de la kobolds

Del camí d'accés a Can Kobold de Dalt podem dir que s'inicia per un diedre molt brut, que per sort no fa més de 10 metres. El pas complicat del primer llarg és la superació d'una panxa fissurada on els peus desapareixen, per mi és el pas més xungo de la via, però ben protegit amb una expansió i un bon pont de roca.

Xemeneia a l'inici del segon llarg

A la sortida de la primera reunió la roca no és gaire bona i costa xapar el primer bolt, després segueix una xemeneia un xic expo i ja entres al mar de pedra que forma aquest llarg, i és que vist des de la següent reunió semblen pròpiament les onades del mar. Llarg molt bo i amb les assegurances a lloc.

Jortx a la sortida de la segona reunió

El tercer llarg també ens ha agradat força, amb superació de panxes, destacant l'última on per destriar els cantells sòlids cal una mica de vista, però un cop trobats el pas és força assequible.

Navegant per l'espectacular quart llarg

El quart llarg és la cirereta del pastís, roca espectaular i una panxeta darrera l'altra, fins arribar a una curta travessa a dretes però amb espectacular bufetada en el cas d'errada. És qüestió d'anar tranquil, ja que els cantells són francs i la roca, com ja he dit, espectacular i sòlida.

¿Pero qué hace este tío? ¡Se ha vuelto loco! (APM)

Per acabar la via tenim un llarg curt (comor?). Sortint de la reunió esperàvem el pas més difícil de la via, però simplement és un passet d'un bidit i ràpidament agafes bons cantells, l'envergadura hi deu fer molt a l'hora de graduar, però el grau de les ressenyes actuals el trobo desfasat, tot i que com dic sempre, para grados, colores...

Jortx a la sortida de la quarta reunió

Des de l'última reunió sols cal pujar uns 3 metres de bosc per poder trucar a la porta del nostre amfitrió. Què no hi ha ningú?... buff! si és que ens hem estat 4h per recórrer el camí d'accés! Quina llàstima, ens quedem sense conèixer el kobold de Canalda.

I és que em sembla que l'últim cop que se'l va veure, estava molt emprenyat:

- Si els humans es trepitgen els uns als altres, què faran amb un pobre kobold?, millor no deixar-se veure gaire... no sigui que vingui l'home de la màquina sorollosa!

Els aperturistes posant el primer bolt de l'últim llarg
(i fent amics, je, je, je...)

Que llest que és el Kobold! Bona via, bon lloc i bona companyia...