Ahir al matí tot quedava en mans del temps... veient els núvols sobre Montserrat i la pluja a la costa, ens decidim per emigrar cap a les terres de ponent. Objectiu: Vilanova de Meià!
Aquesta setmana ja és el segon dia que aconseguim escalar amb sol, no ens ho acabem de creure. Això vol dir que les que vénen pillarem...
Com que cap dels dos (Jortx i un servidor) ha escalat gaire a Vilanova de Meià, ens decidim per la Tierra de Nadie, que té molt bona pinta a les ressenyes i molt bones recomanacions al llibre del P. Soldevila.
La via no ens ha defraudat, roca brutal, bon sol, ben assegurada amb expansions (al alcance del pelotón com diria l'Armand) i surt tota en lliure. A destacar algun pas força contundent al cinquè llarg, que m'ha semblat igual de dur que el tercer...
I molta presa gegant! Llàstima que ja comenci a estar una mica sobada, però s'hi escala prou bé L'hem feta amb unes 3h i escaig i ens ha deixat molt bon regust de boca... 100% recomanable. La ressenya, a Onaclimb. Per cert, niu de voltors a la tercera reunió de la Passatgers del Vent...
Dimecres també vam poder fer una sessió de sol al Cargolaire. Vaig estar provant l'obra d'art El Negat, que fa just honor a la meva forma d'escalar. Al primer intent va sortir amb una parada, això fa que tingui esperances d'encadenar-la un dia d'aquests...
La que sí que em vaig endur cap al sac va ser l'Àfrica (versió fàcil per la llastra). Una entrada típica del sector i després grans cantells i placa fins a la reunió... i el més important: el sooool!
Aquesta setmana ja és el segon dia que aconseguim escalar amb sol, no ens ho acabem de creure. Això vol dir que les que vénen pillarem...
Com que cap dels dos (Jortx i un servidor) ha escalat gaire a Vilanova de Meià, ens decidim per la Tierra de Nadie, que té molt bona pinta a les ressenyes i molt bones recomanacions al llibre del P. Soldevila.
La via no ens ha defraudat, roca brutal, bon sol, ben assegurada amb expansions (al alcance del pelotón com diria l'Armand) i surt tota en lliure. A destacar algun pas força contundent al cinquè llarg, que m'ha semblat igual de dur que el tercer...
I molta presa gegant! Llàstima que ja comenci a estar una mica sobada, però s'hi escala prou bé L'hem feta amb unes 3h i escaig i ens ha deixat molt bon regust de boca... 100% recomanable. La ressenya, a Onaclimb. Per cert, niu de voltors a la tercera reunió de la Passatgers del Vent...
Dimecres també vam poder fer una sessió de sol al Cargolaire. Vaig estar provant l'obra d'art El Negat, que fa just honor a la meva forma d'escalar. Al primer intent va sortir amb una parada, això fa que tingui esperances d'encadenar-la un dia d'aquests...
La que sí que em vaig endur cap al sac va ser l'Àfrica (versió fàcil per la llastra). Una entrada típica del sector i després grans cantells i placa fins a la reunió... i el més important: el sooool!





Això si que és fanatisme. Amb la rasca que foia per Barna.
ResponEliminaAixi que al final cap a lleida... ben fet! jo em vaig rajar dissabte.
ResponEliminaJa ho veus JD, som pitjor que el cul d'en Jaumet!
ResponEliminaBouuu, però si estàs a la via de l'esquerra d'Àfrica! ;P
ResponEliminaAixí què la Tierra de Nadie? És tant bona com la pinten? :D
Doncs tens tota la raó Pere!, però la part difícil de la versió "gayer" és fins a sota el bombo, je, je, je... La versió recte és per un altre dia...
ResponEliminaLa Tierra de Nadie és un "vion", però els llargs fàcils no s'han d'infravalorar...
A tibar-li!
El Placer del gesto, en el pany de mes a la dreta també hi ha una del estil, em sembla que tambe surt al llibre del Soldevila
ResponEliminaHola!!
ResponEliminaM' agradaria preguntar-li al Mohawck que m'expliqués qué és fer "l' Eli". Fa molts anys va batejar amb el meu nom un "pas" d' escalada. Bé, o el que sigui. No entenc ni un borrall del tema.
Sempre m'ha quedat la curiositat.
Una abraçada Mohawck
Eli