Ligera intoxicación de 500g

Com gran part de la població vertical, aquest cap de setmana estàvem ansiosos de poder anar a pasturar a la muntanya. Tot i això calia vigilar on anar perquè encara hi havien força signes de la nevada caiguda a principi de setmana: pistes plenes de neu, pistes plenes de fang, arbres caiguts, etc.

Accés complicat al Sot del Bac

En el nostre cas això va alterar els plans de dissabte, ja que no ens vam veure en cor d'arribar al Grau dels Matxos, que era el destí inicial. Ràpidament vam recordar que teníem una visita pendent a la històrica escola del Sot del Bac (Figaró) i com que estàvem al costat va ser l'excusa perfecta!

El camí estava mig nevat, mig enfangat però en el moment de creuar a l'altra banda de la vall, hi havia un munt d'esbarzers i arbres caiguts, vam tenir que obrir un tram de camí però per sort les parets de les agulles estaven ben eixutes.

Jortx a la Lagarto ( Sot del Bac)

La sensació a l'arribar és una mica decebedora, tot aquell munt de burils escampats per aquí i per allà, els spits una mica ronyosos, les reunions que fan por, les primeres preses super sobades... Però un cop t'hi poses, les vies són força bones, almenys les que vam provar nosaltres. Vam utilitzar les ressenyes d'en Ferran.

Per escalfar ens vam decantar per l'Ag. de la Papallona. Vam fer les vies: Lagarto, Margarita, Sang i Roses i Estiércol, aquesta última molt bloquera i necessitada d'una bona poda per entrar a la reunió.

Pujant al Roc Ponent

Acte seguit ens vam passar a l'Ag. del Salt, on vam realitzar la magnífica Ves t'hi fixant, un petit infern a vista que en Jortx resolt magistralment al flash i un servidor al segon pegue. Ens vam quedar amb ganes de provar més vies dures d'aquesta agulla, però la pell dels dits mana i ens passem a les agulles de les Germanes, aquí fem alguns solos i la Laia gaudeix amb les vies del SEDEG. Ja farem alguna altra visita, perquè ens vam quedar amb ganes del Sostre Laietana, on els degotalls... doncs això... degotaven.

Primer llarg de l'Aresta GER

Diumenge, quedem amb en Parias, Corpix i familia per anar a fer una calçotada a Vimbodí, però primer haurem de cremar unes quantes calories, que si no no té cap gracia. Per això escollim l'Aresta GER al Roc Ponent, del desconegut (per nosaltres) racó de Castellfollit de Poblet.

Inici del segon llarg de l'Aresta GER

Per arribar a peu de via tornem a trobar neu, però com que és una gran tartera no tenim tantes complicacions com el dia anterior. Això si, el vent gèlid ens acompanyarà en tota l'aresta, fent l'ascensió força contundent. La via no està gaire equipada, uns 6 pitons va ser tot el que vam trobar nosaltres. No és problema, és pot equipar al gust i fer reunions on més de gust et vingui...

Corpix acabant el quart llarg de l'Aresta GER

El granit no és excessivament consistent, però té un regust de Pirineu curiós. Les dues primeres tirades són les més dretes, seguint diedres i fissures fàcilment equipables, després ja entres de ple a l'aresta i les dificultats es concentren en seguir la línia més assequible.

El cim del Roc Ponent

Nosaltres la vam "liar" al quart llarg i el vam complicar una mica més del que tocava, però així la via va tenir més al·licient, gràcies a un vertical diedre llis i fissurat, net... molt maco!

I després el premi en forma de calçot!!