Avui us vull fer una petita recomanació. Ja sabeu que això és molt personal, però és que aquesta línia em té el cor robat (i és que un dèbil com jo s'ha d'acontentar amb aquestes petites joies)...
(C) Miquel Pérez i Pep Vila
La via en qüestió és la Bavaresa, als Cingles del Folló. Oberta al 1984, i actualment amb algun que altre spit renovat (trobareu més informació a la guia d'Osona del M. Pérez i el P. Vila). Ara farà gairebé 3 mesos hi vaig anar amb en Jortx i com es diu vulgarment:"... nos comimos los mocos...", però la línia ja em va tocar la fibra sensible, je, je, je...
Entrant a la via
Per "causas ajenas a la empresa", avui hi he tornat sol a veure si la podia fer en lliure. I ha sonat la flauta, tot i una bona dosi de por. La via comença per una gran llastra de roca peculiar, per on va el primer llarg, de no més de 10 metres. Compta amb un vell pitó però el camalot del 4 entra en qualsevol punt. Tot i que la via no deu tenir més de 60 metres, seria un pecat no fer reunió en una bona lleixa com la del final del primer llarg.
Primera reunió
El segon llarg és la gràcia de la via. Comença per una bona bavaresa que cada cop és més fina i quan sembla que s'hagi de trencar la deixem per flanquejar a l'esquerra, un camalot del 3 pot ajudar ja que hi ha un tac de fusta una mica vellet. Per mi aquí hi ha el pas clau, un canvi de paret amb bons peus però sense mans, pur equilibri sobre roca ja molt bona... adrenalina!
Diedre final
Descansem el coco una mica abans d'agafar una fissureta de dits molt maca. Aquesta acaba rematada per un sostre a l'estil Calders, peus volats i grans cantells. Un cop superat es pot descansar sobre aquest, perquè el que queda no és complicat però cal estar atent...
Encarant la placa cimera
Un diedre que en 5 metres ens deixa sota la placa final, on cal vigilar amb els grans blocs de pedra que hi donen entrada. Roca espectacular que ens porta al cim de la paret i a la reunió, reforçada amb un bolt. Tot aquest llarg compta amb molts spits i dos pitons.
Una mica de tot en 4o metres. Feu-la, que és molt bona!
(C) Miquel Pérez i Pep Vila
Entrant a la viaPer "causas ajenas a la empresa", avui hi he tornat sol a veure si la podia fer en lliure. I ha sonat la flauta, tot i una bona dosi de por. La via comença per una gran llastra de roca peculiar, per on va el primer llarg, de no més de 10 metres. Compta amb un vell pitó però el camalot del 4 entra en qualsevol punt. Tot i que la via no deu tenir més de 60 metres, seria un pecat no fer reunió en una bona lleixa com la del final del primer llarg.
Primera reunióEl segon llarg és la gràcia de la via. Comença per una bona bavaresa que cada cop és més fina i quan sembla que s'hagi de trencar la deixem per flanquejar a l'esquerra, un camalot del 3 pot ajudar ja que hi ha un tac de fusta una mica vellet. Per mi aquí hi ha el pas clau, un canvi de paret amb bons peus però sense mans, pur equilibri sobre roca ja molt bona... adrenalina!
Diedre finalDescansem el coco una mica abans d'agafar una fissureta de dits molt maca. Aquesta acaba rematada per un sostre a l'estil Calders, peus volats i grans cantells. Un cop superat es pot descansar sobre aquest, perquè el que queda no és complicat però cal estar atent...
Encarant la placa cimeraUn diedre que en 5 metres ens deixa sota la placa final, on cal vigilar amb els grans blocs de pedra que hi donen entrada. Roca espectacular que ens porta al cim de la paret i a la reunió, reforçada amb un bolt. Tot aquest llarg compta amb molts spits i dos pitons.
Una mica de tot en 4o metres. Feu-la, que és molt bona!
Colta tu...aquesta via no és per on vam rapel.lar ( oblidant la corda després, obviament..hehehe).
ResponEliminawaaaaah, quin angunia bow?
No, no, aquesta és més a la dreta. Per la que vam rapelar també la vaig fer ahir... un gran crocanti dintre d'una xemeneia angoixant, es diu L'Estreteta...
ResponElimina...pos jo estic loku per la via del costat!!!!fa anys que hi vaig al darrera pero no conec l`aproximacio!!!!al final vaig anar al sot del bac que si que ho coneixia.segur que la via del puig domenec no te repetició...kuan hi torneu....feume un toque!!!!!PACA
ResponEliminaPaca!! Està a 5 minuts de la C-17 i la paret a 1 minut del cotxe.
ResponEliminaSurts a Tagamanent i segueixes els cartells cap al Turó de Tagamanent / Pla de la Calma. Quan s'acaben els carrers del poble surt una pista asfaltada a la dreta (cartells) i la segueixes una bona estona. Quan fas una pujada amb una valla de fusta, faràs una tram més planer i a la primer curva pronunciada surt una pista sense asfaltar, agafa-la. Als 300 metres veuràs una esplanada per aparcar i el corriol que baixa al cim del cingle.
Ràpel de 45m per l'Estreta (escletxa molt visible)
Si hi tornem ja t'avisem mestre!!
A tibar-li!!