Ahir, llegint un article del professor de sociologia X. Martínez Celorrio, descobreixo que la culpa de la crisi la té el senyor que apareixia a la part de darrera de les monedes fa uns 40 anys, je, je, je... A veure si sóc capaç de sintetitzar-ho en poques paraules.
Resulta que aquesta setmana que avui comença ha portat de cap a empresaris, hotelers i periodistes. El problema radica en què els empresaris (especialment del sector industrial, tot i que jo pensava que estaven tots al Marroc o a Romania) es queixen que aturar les màquines i la producció durant 3 dies la mateixa setmana genera un munt de problemes.
En canvi els empresaris del món del turisme troben que això de que no tots fem una setmana de llarg pont no els aporta tots els beneficis que podrien treure de la situació.
El Sr. Rosell (CEOE) diu que és un disbarat que dues festes coincideixin entre setmana i s'hauria de traslladar a dilluns i divendres, o dilluns i dimarts. Però per això caldria canviar la Constitució espanyola que diu que el dia 6 de desembre és el Dia de la Constitució, perquè això ho deu dir a la constitució, no?
I per altra banda, resulta que la pobra verge Maria hauria de tenir la seva "inmaculada concepción" segons els criteris productius moderns... pobres pares, quin maldecap de calendari! (per cert, mai heu pensat que això de la "inmaculada concepción" és enginyeria inversa celestial?)
I, com sempre que tenim un problema d'aquests tipus, toca comparar-nos amb els germànics. ... Que si allí no fan tantes festes, que si allí es treballa més, etc.
Doncs resulta que a Espanya hi ha 14 dies festius (exclosos diumenges) a l'any, i 22 de vacances retribuïdes, mentres sembla ser que a Alemanya hi ha 10 dies festius i 30 de vacances retribuïdes. Si fem uns petits càlculs, resulta que a Alemanya tenen 40 dies de festa retribuïda i a Espanya 36. El millor és que és ben sabut que les taxes productives d'Espanya fan riure respecte les del país teutó. És a dir treballem més dies, més hores i produïm menys... I aquí és on intervé "el caudillo"!
Al 1940, en Paco decideix que Espanya (a excepció de les Canàries) passarà al fus horari de l'Europa central, tot i estar geogràficament en un altre fus, per quedar bé amb els seus amiguets de l'eix. Així que a Espanya anem una hora avançats respecte la nostra posició geogràfica (i respecte Portugal o les mateixes Illes Canàries). Això fa que al nostre país sigui on comença el dia més tard, és a dir que entrem a treballar més tard, dinem més tard, sortim de treballar més tard, respecte la llum solar. Si entréssim a treballar més d'hora (amb llum solar), plegaríem abans, és obvi. El com es relaciona això amb la baixa productivitat és un tema biològic/cultural, però està clar que quan la feina t'anul·la qualsevol altra activitat, diguem lúdica, que puguis fer després, la cosa no funciona... i és que algú preferiria anar al rocòdrom a les 21h si pogués anar a les 17h o 18h?
En resum, que encara ningú s'ha atrevit a canviar això, igual que el Valle de los Caidos segueix al mateix lloc i al Garzón, amb la de cops que l'ha cagat, l'excomulguen per remenar tombes de la guerra civil...
I com que sembla ser que estem perdent el nord, en Jortx i un servidor vam anar a cercar l'Estrella Polar. En el nostre cas, la vam trobar a la cara est del Montgrós, a Montserrat. La via no és dolenta, però no arriba a l'alçada de la Griviola o la Ying-yang. Dos llargs excel.lents, i la resta per completar, amb un quart llarg molt lleig.
El primer llarg és conegut pel seu únic buril en 50 metres. La dificultat no és elevada i la roca força fiable. Amb uns quants catxarrets petits es pot equipar bé sense problemes, i millor allunyar-se dels arbres de la canal, que la roca és més bona a la dreta de l'esperó.
El segon llarg és força obligat. S'ha de creuar algun tram amb liquen i els passos més compromesos es troben després del quart buril. El pas més dur s'equipa molt bé amb un C0.75.
Tercer llarg curt (un oxímoron?) i sense cap problema, i un quart llarg que volíem fer en lliure fins que vam veure com estava el panorama. Les assegurances estan bé, però la roca està plena de molsa. És una llàstima perquè per 3 metres no surt tota la via en lliure, segur que algun master la deu haver fet ja, és qüestió de no tenir manies...
El que queda de la via són rampes fins al cim del Montgrós. El cinquè llarg surt molt a l'esquerra de la reunió, fins un buril i després diagonal a la dreta fins a unes sabines. I el llarg final, agafa el desplom a la dreta d'una xapa d'espit blava, el buril costa de trobar i rampa fins al cim, amb un pont de roca d'assegurança.
Per arrodonir el dia, anem a fer una via masoniana que feia temps que ens cridava l'atenció. És la via Dribbling a la Pilota de Fútbol. El primer llarg ens sorprèn perquè la roca no és excel·lent i t'has d'escalfar el cap, ben equipat amb spits per això.
El llarg per pujar a la bola l'intentem en lliure, però després de 3 caigudes que són de mal parar des de la reunió desistim. La roca és molt bona i amb grans còdols, però tots arrodonits, deu rondar el 7b. Avui no és el dia dels alliberaments... haurem de seguir buscant el nord!
Durant la setmana vam acompanyar al Xavi a fer la Rescat Emocional a la Soleia. Com que per mi són vies massa llargues, em vaig dedicar a les de l'esquerra de la paret gran, amb grans joies com El Baile de los Colgaos o Alien.
Jortx Pam a pam
Resulta que aquesta setmana que avui comença ha portat de cap a empresaris, hotelers i periodistes. El problema radica en què els empresaris (especialment del sector industrial, tot i que jo pensava que estaven tots al Marroc o a Romania) es queixen que aturar les màquines i la producció durant 3 dies la mateixa setmana genera un munt de problemes.
En canvi els empresaris del món del turisme troben que això de que no tots fem una setmana de llarg pont no els aporta tots els beneficis que podrien treure de la situació.
Jortx al primer llarg de l'Estrella Polar
El Sr. Rosell (CEOE) diu que és un disbarat que dues festes coincideixin entre setmana i s'hauria de traslladar a dilluns i divendres, o dilluns i dimarts. Però per això caldria canviar la Constitució espanyola que diu que el dia 6 de desembre és el Dia de la Constitució, perquè això ho deu dir a la constitució, no?
I per altra banda, resulta que la pobra verge Maria hauria de tenir la seva "inmaculada concepción" segons els criteris productius moderns... pobres pares, quin maldecap de calendari! (per cert, mai heu pensat que això de la "inmaculada concepción" és enginyeria inversa celestial?)
Primer llarg de l'Estrella Polar
I, com sempre que tenim un problema d'aquests tipus, toca comparar-nos amb els germànics. ... Que si allí no fan tantes festes, que si allí es treballa més, etc.
Doncs resulta que a Espanya hi ha 14 dies festius (exclosos diumenges) a l'any, i 22 de vacances retribuïdes, mentres sembla ser que a Alemanya hi ha 10 dies festius i 30 de vacances retribuïdes. Si fem uns petits càlculs, resulta que a Alemanya tenen 40 dies de festa retribuïda i a Espanya 36. El millor és que és ben sabut que les taxes productives d'Espanya fan riure respecte les del país teutó. És a dir treballem més dies, més hores i produïm menys... I aquí és on intervé "el caudillo"!
Segon llarg de l'Estrella Polar
Al 1940, en Paco decideix que Espanya (a excepció de les Canàries) passarà al fus horari de l'Europa central, tot i estar geogràficament en un altre fus, per quedar bé amb els seus amiguets de l'eix. Així que a Espanya anem una hora avançats respecte la nostra posició geogràfica (i respecte Portugal o les mateixes Illes Canàries). Això fa que al nostre país sigui on comença el dia més tard, és a dir que entrem a treballar més tard, dinem més tard, sortim de treballar més tard, respecte la llum solar. Si entréssim a treballar més d'hora (amb llum solar), plegaríem abans, és obvi. El com es relaciona això amb la baixa productivitat és un tema biològic/cultural, però està clar que quan la feina t'anul·la qualsevol altra activitat, diguem lúdica, que puguis fer després, la cosa no funciona... i és que algú preferiria anar al rocòdrom a les 21h si pogués anar a les 17h o 18h?
En resum, que encara ningú s'ha atrevit a canviar això, igual que el Valle de los Caidos segueix al mateix lloc i al Garzón, amb la de cops que l'ha cagat, l'excomulguen per remenar tombes de la guerra civil...
Jortx al tercer llarg de l'Estrella Polar
I com que sembla ser que estem perdent el nord, en Jortx i un servidor vam anar a cercar l'Estrella Polar. En el nostre cas, la vam trobar a la cara est del Montgrós, a Montserrat. La via no és dolenta, però no arriba a l'alçada de la Griviola o la Ying-yang. Dos llargs excel.lents, i la resta per completar, amb un quart llarg molt lleig.
Final del tercer llarg, comença el rostoll...
El primer llarg és conegut pel seu únic buril en 50 metres. La dificultat no és elevada i la roca força fiable. Amb uns quants catxarrets petits es pot equipar bé sense problemes, i millor allunyar-se dels arbres de la canal, que la roca és més bona a la dreta de l'esperó.
El segon llarg és força obligat. S'ha de creuar algun tram amb liquen i els passos més compromesos es troben després del quart buril. El pas més dur s'equipa molt bé amb un C0.75.
Quart llarg de l'Estrella Polar
Tercer llarg curt (un oxímoron?) i sense cap problema, i un quart llarg que volíem fer en lliure fins que vam veure com estava el panorama. Les assegurances estan bé, però la roca està plena de molsa. És una llàstima perquè per 3 metres no surt tota la via en lliure, segur que algun master la deu haver fet ja, és qüestió de no tenir manies...
El que queda de la via són rampes fins al cim del Montgrós. El cinquè llarg surt molt a l'esquerra de la reunió, fins un buril i després diagonal a la dreta fins a unes sabines. I el llarg final, agafa el desplom a la dreta d'una xapa d'espit blava, el buril costa de trobar i rampa fins al cim, amb un pont de roca d'assegurança.
Dribbling al Rot punt
Per arrodonir el dia, anem a fer una via masoniana que feia temps que ens cridava l'atenció. És la via Dribbling a la Pilota de Fútbol. El primer llarg ens sorprèn perquè la roca no és excel·lent i t'has d'escalfar el cap, ben equipat amb spits per això.
El llarg per pujar a la bola l'intentem en lliure, però després de 3 caigudes que són de mal parar des de la reunió desistim. La roca és molt bona i amb grans còdols, però tots arrodonits, deu rondar el 7b. Avui no és el dia dels alliberaments... haurem de seguir buscant el nord!
Alien a Font Soleia (i no ho dic per mi, eh!)
Durant la setmana vam acompanyar al Xavi a fer la Rescat Emocional a la Soleia. Com que per mi són vies massa llargues, em vaig dedicar a les de l'esquerra de la paret gran, amb grans joies com El Baile de los Colgaos o Alien.
