Callos reescalfats...

Aquests dies hem estat rondant per la paret del Diafragma de St. Llorenç del Munt. Aprofitant l'ombra matinal (passant fred), matant vies que quedaven i provant-ne de noves o restaurades (gràcies a la feina del Marcel en aquesta zona).

K a Die-drosi

Bones línies les d'aquesta paret, en especial tot el sector dret, que poc té a envejar a la Sardineta. Grau mitjà, no regalat, equipament impecable, roca molt bona un cop superats els primers metres de trencat i com ja he dit, ombra fins a les 14h, més o menys.

Generació Nesquik
(tot i que jo sóc més de Pa amb vi i sucre...)

Vam poder gaudir de dues línies mítiques d'aquest sector per escalfar: Die-drosi, força més llarga del que sembla des de sota, i Astènia, on trobem una placa tensa de bidits i regletes. I ja amb els avantbraços més calents que la resta del cos ens movem a la dreta.

Gemma a Generació Nesquik

(tot i que ella és més de rebosteria...)

Allí fem la bonica (segons gustos) Generació Nesquik, amb grans forats poc habituals en aquesta paret i algun pas de difícil col·locació per entrar al desplom. I la seva veïna de més a l'esquerra, la nova línia Paradoxa. Aquesta creua el desplom amb forats petits fins a abastar una gran llastra lateral, amb passos molt macos per sortir d'ella.

Paradoxa

Per acabar de rematar la jornada ens tornem a moure fins a la Sardineta de Baix, on una recent restauració ens espera. L'objectiu és la via del M1G anomenada Me suda la Oreja.

Tothom que hagi passat per la Sardineta de Baix s'ha d'haver fixat amb el gran sostre de roca boníssima a l'esquerra de la Foradada petita.

Levitan a Me suda la oreja

En Marcel l'ha restaurat amb molt d'encert substituint burils per químics, cosa que és d'agrair en especial a la part baixa, on la roca s'esmicola.

Via imprescindible per entendre els inicis de l'escalada esportiva. Amb ella entendreu el concepte de "pas de bloc". No us la deixeu perdre.... igual que la seva veïna El clan del bus o la Microclip.

K a Me suda la Oreja
(Aquí es veu la diferència entre levitar i flotar)

Acabem la jornada a la Foradada amb una altra joia de la corona, la Viento Idiota i comencem a refer el camí de baixada fins als Dipòsits.