Dissabte passat, desafiant al gèlid clima que imperava, ens acostem al bonic Balcó de Santaïna, prop del Malpas de Travill.

Podeu trobar les ressenyes aquí. Vies guapes sobre conglomerat de grans còdols i bons forats, creades principalment pels berguedans i alguna incursió manresana. No són tan llargues com al veí Malpàs, però n'hi ha de molt bones.
El solet que va fer durant el matí ens va permetre encadenar un bon grapat de vies. Jo portava al cap la Vampiria, ja que em vaig quedar amb les ganes en una primera visita, fa gairebé un any.
Aquest cop surt al segon pegue, i és que el pas per sortir del desplom em costa força. La via té dues seccions a bloc, una a l'entrada i l'altra al sostret. La resta és molt maca, sobre grans còdols i forats.
També va caure en un segon pegue la Mossen Gabarrou, molt més atlètica i amb els passos més durs concentrats al desplom d'entrada. L'inici es fa saltant cap a un bon forat que talla, així que o molt de callo a les mans o una miqueta d'esparadrap no fa mal. Després del desplom tornem a trobar un mur vertical de bons còdols i algun bidit.
Acabem el dia amb la magnífica Cim d'Estela, que deu ser una de les més repetides del sector. El sol marxa i nosaltres amb ell... fins a la pròxima.
Podeu trobar les ressenyes aquí. Vies guapes sobre conglomerat de grans còdols i bons forats, creades principalment pels berguedans i alguna incursió manresana. No són tan llargues com al veí Malpàs, però n'hi ha de molt bones.
El solet que va fer durant el matí ens va permetre encadenar un bon grapat de vies. Jo portava al cap la Vampiria, ja que em vaig quedar amb les ganes en una primera visita, fa gairebé un any.
Aquest cop surt al segon pegue, i és que el pas per sortir del desplom em costa força. La via té dues seccions a bloc, una a l'entrada i l'altra al sostret. La resta és molt maca, sobre grans còdols i forats.
També va caure en un segon pegue la Mossen Gabarrou, molt més atlètica i amb els passos més durs concentrats al desplom d'entrada. L'inici es fa saltant cap a un bon forat que talla, així que o molt de callo a les mans o una miqueta d'esparadrap no fa mal. Després del desplom tornem a trobar un mur vertical de bons còdols i algun bidit.
Acabem el dia amb la magnífica Cim d'Estela, que deu ser una de les més repetides del sector. El sol marxa i nosaltres amb ell... fins a la pròxima.

Vas fort, company! Si puges un altre dia amb temps per una cervesa, avisa!
ResponEliminaui, i esos gatos verdes tan bonicos que llevas? donde los has comprao?
ResponEliminajd
Què opines del grau de les vies?
ResponEliminasalut
Doncs jo de graus no en sé gaire, però crec que estàven bastant correctes. Les vies que vaig fer són més aviat explosives i costen de graduar... per mi OK!
ResponElimina